La resistència luddita a Catalunya mai ha estat un tema
atractiu o ben tracta des de l’acadèmia, molts del fets de residència obrera a
la fàbrica quedaran per sempre en l’oblit, no eren tema de grat en el seu
moment, ni ara tampoc, sols els fets més “espectaculars” no han pogut ser
oblidats, però de tota manera son suficientment significatius i nombrosos per
merèixer més atenció de la que tenen.
A continuació tractarem de bastir un mapa luddita de
Barcelona, perquè al veure sobre el plànol els punts on es van desenvolupar
conflictes dels que ha quedat memòria aquest prenen una rellevància que en el
mer text no poden tenir.
Punt 1.-1820 les protestes contra el contraban.
Els anys 20 la industria (protegida) catalana es trobava
amb el problema de la entrada de manufactures més barates de l’estranger (de
contraban). De fet qui estava inflamat en contra del contraban eren els
fabricants proteccionistes, però en una situació de crisi els capitalistes van
poder agitar als treballadors en contra.
El 19 de febrer de 1820, a la Plaça de Sant Agustí i al
carrer Hospital una multitud, bàsicament treballadors del tèxtil, protestaven
contra el contraban cremant articles estrangers... en el caos regnant al carrer
un grup “d’eixelebrats” van anar a més, i enduts per l’odi a la maquina i a la
fabrica van passar a atacar alguns establiments fabrils, això va provocar la
immediata intervenció de les forces d’ordre i la milícia que van restablir
ràpidament l’ordre social.
1835 la bullanga de les bullangues.
La bullanga del 1835 va tenir dos aspectes, un polític
burges i liberal i, l’altra, proletari i antimaquinista. El primer va girar al
voltant de l’execució del general Bassa i el segon, el que ens interessa, la
crema del Vapor Bonaplata. Aquesta bullanga paral·lela antimaquinista i
antipolítica va tenir diversos escenaris:
Punt 2.-La crema del Vapor Bonaplata, ña nit del 4 al 5
d’agost,(fàbrica tèxtil moguda per vapor i foneria per fabricar màquines
tèxtils mogudes per vapor), aquesta fàbrica estava situada al final del actual carrer
Tallers, en aquells moments carrer del Seminari, a prop del baluard de Sant
Sever (de Tallers), el baluard de l’actual plaça Universitat.
Punt 3.-Atac al Blanqueig Vilaregut a la Vila de Gràcia,
al C/ Perill cantonada amb Torrent de l’Olla, també la nit del 4 al 5, era la
fàbrica d’un dels socis de la Bonaplata.La mateixa nit es va cremar una fàbrica
propietat d’un carlí notori, la fàbrica Munné, de la que no coneixem la
direcció.
Punt 4.-El dia 6 d’agost les dones proletàries de
Barcelona assalten l’antic Convent de Sant Sebastià, a l’actual plaça d’Antonio
López, aquest edifici era el magatzem de la recaptació dels Cops, un impost, en
espècies, sobre els cereals que es venien a Barcelona. L’assalt i saqueig es va
fer amb el sensat lema d’aquestes dones “visca Cristina i vinga farina”, cal
pensar en la gran alegria de les famílies que van poder obtenir aliments que
d’altra manera se’ls negava.
Punt 5.-El mateix dia 6 una multitud va assaltar el
Dipòsit de la duana (l’edifici del Govern Civil al pal de Palau), on
s’emmagatzemaven mercaderies i diners. Els assaltant es van dedicar a cremar
papers més que no pas a saquejar, l’actuació dels llancers de la milícia i de
l’exercit van sufocar (amb una dotzena de morts i nombrosos detinguts) l’assalt.
Punt 6.-Amb una celeritat que en altres cassos no havia
tingut el governador militar va fe executar el dia 7 d’Agost a Narcís Pardines
(mariner acusat de l’incendi del Vapor i de l’assalt a laduana) i Marià Garich(alies
Caralleu) que va ser una”torna” carlina per desviar la responsabilitat dels
fets, l’afusellament va ser al final de la rambla de santa Mònica, un lloc
habitual d’afusellaments.El 10 d’Agost van ser afusellades 4 persones més al
mateix lloc, al final de la Rambla de Santa Mònica, davant de les Drassanes,
com podem veure la propietat privada era més sagrada que la vida humana..
Un dels escenaris més significatius, malgrat el
“protagonisme” del Vapor Bonaplata va ser el Port i la Barceloneta. A la
Barceloneta, més enllà de les muralles, el dia 5 van començar les violències
contra les institucions fiscals i d’organització del treball del mar i, segons
diuen els cronistes “institucionals”, d’allà va venir bona part de la patuleia
que va anar cap el Vapor Bonaplata. Podem així llegir a l'insigne escriptor i polític Victor Balaguer: “Al anochecer de aqueldía una multitud de marineros y gitanos, varios
de ellosenmascarados, comenzó á recorrertumultuosamente la ciudad, blandiendoalgunasmalasarmas y
enarbolando una bandera negra, á la
cualprecedía un tambor batiendomarcha. Como impelida por una mano oculta, y vendidaquizá á un oro de origen misterioso,
esta turba prendiófuego á la fábrica de
Bonaplata”,o la carta d'un testimoni liberal, en Pau Piferrer: “al anochecerentrótoda la chusma de la Barceloneta.
¡Ojalá no hubieranentrado! Ellos han deshonradonuestros puros sentimientos (…)
recorrieron estos pillostodas las calles de Barcelona, agregóseletoda la
pandilla de picaros de ésta”, “no ha sido el pueblo de Barcelona, sinó la
chusma de la marineria y la escoria de los arrabales”.
Punt 7.- Passat el Portal de Mar, cap a llevant, es
situaven la major part de les institucions atacades, el Portal de Mar es
situava on està ara la Facultat de Nàutica, es va enderrocar el 1859.
Punt 8.- La barraca dels pesadors de la llenya i el
carbó, estava tocant al Portal de Mar (Punt 7) més o menys allà on es troba el
“Colegio Oficial de Pesadores y Medidores”, també es trobava pròxima la barraca
de la peixateria, i es molt provable que en tocant a las instal·lacions dels
pesadors estiguessin també les de mesura del gra del Dret de Cops, que
posteriorment s’emmagatzemaven al edifici de l’antic convent de Sant Sebastià
(Punt.- 4), es tractava de punts on es recaptaven impostos de l’estat i de
Barcelona, però també un delme sobre el peix pescat per el Monestir de
Montserrat i les Monges de Sant Pere de Puel·les, cal afegir el malestar
d’altres treballadors portuaris els faquins, macips i carreters de mar
(pre-estibadors) que s’enfrontaven a l’estat per l’abolició dels seus gremis i
la liberalització de les activitats al port.
Després dels fets de
1835 els antimaquinistes s’enfronten, per una part amb la repressió
estatl/patronal i per l’altre amb el pacte que es subscriu entre els
treballadors “maquinistes” (l’elit social i econòmica entre els treballadors) i
la patronal, un pacte patriarcal on els filadors mascles van aconseguir el
control sobre nenes, nens, nois, noies i dones, i uns privilegis econòmics i
socials per sobre de la resta dels treballadors. A causa la repressió de les
bullangues i de la dècada “moderada” (que sols va ser moderada en el sentit de
promoure el liberalisme econòmic) l’antimaquinisme es fa clandestí, al llarg de
la dècada dels anys 40 del segle XIX i dels primers anys dels 50 hi ha
nombrosos actes luddites, alguns d’ells molt importants (Vapor Vila d’Igualada,
la Fabrica Herp del Papiol...) i, malgrat que alguns potser van ser accidentals
resulta evident que molts d’altres van ser sabotatges.
Punt 9.-El 1844 el
Capità General de Meer va publicar un Ban, arrel de l’incendi de la fàbrica
Capdevila a Barcelona on s’amenaçava de mort en 24 hores a tot aquell detingut que
estigués relacionat amb incendis de fàbriques. El 1844 es van incendiar (que es
conegui) les fàbriques. Un ban similar és publicat el 1854 per el general de la
Rocha amenaçant de condemna de mort als incendiaris de fàbriques i destructors
de selfactines, en aquest cas les amenaces es van acomplir amb uns 6
afusellats.
El procés incendiari
s’inicia amb un intent de crema de la fàbrica Puigmartí el 1841. Al llarg de
1844 hi ha tot un seguit d’incendis suposadament provocats El 28 de febrer va cremar la fàbrica de Narcis Mercader, la fàbrica Capdevila (el13dejuny) i la d’Antonio López (19 de juny).
Els anys següents van haver mes incendis sospitosos: l’11 de febrer de 1846; a
la d’Escuder, el 23 de febrer de 1846; en una fàbrica sense identificar, l’11
d’agost de 1846; una altra vegada a la d’Antonio López, el 27 de novembre de
1846; a la de F. Jordà, el 21 d’abril de 1847; en una fàbrica de teixits sense
identificar, el 27 de juny de 1847; en un vaixell de vapor ple de cotó al port,
el 6 de juliol de 1847; a la de Bosseconst, el 17 d’agost de 1848; a la de J.
Vidal, el 27 d’abril de 1849; i en un dipòsit de cotó, el 31 de desembre de
1849.
Punt 10.- Fàbrica Puigmartí, incendiada el 1841i
definitivament destruïda el 1876, es trobava ubicada en l’espai que ara ocupa
l’Abaceria central i la Plaça del Poble Romaní del barri de Gràcia.
Punt 11.- Fàbrica de Narcís Mercader, incendiada el 28 de
febrer de 1844, es trobava al carrer Bilbao, més o menys al primer tram de la
Via layetana, entre Urquinaona i l’edifici de la Caixa.
Punt 12.- Fàbrica del Germans Muntades, incendiada el 11
de febrer de 1846, es situava al carrer Riereta.
Punt 13.- Fàbrica Jordà, cremada el 27 de novembre de
1846, estava al carrer migdia 4, aquest carrer era perpendicula al carrer Cid, la
fàbrica es devia trobar més o menys on ara està el “Sector Aéreo”
La dècada moderada va
anar de1844 a 1854 i el seu final amb el pronunciament d’Odonell a Vicalvaro,el
28 de juny de 1854 va suposar, a Barcelona, no sols un canvi polític, sinó el
ressorgiment del moviment obrer... i del moviment luddita, a l’ombra del tumult
de cop d’estat es va desenvolupar un vigorós moviment contra les selfactines.
Les selfactines eren
unes màquines de filar mogudes per vapor i metàl·liques que van permetre a la
industria tèxtil augmentar la productivitat i reduir costos amb la contractació
de dones, nenes i nens més mal pagats que els mascles adults.
Les selfactines van
suposar també el final del “home filador subcontractista” governant absolut
d’un grup de treballadors més joves, dones i nens, interlocutor directa amb la
patronal i amb poder decisori sobre la distribució de lapaga entre els seus
treballadors subordinats.
Com en el cas de 1835 hi
ha diverses revoltes, la revolta liberal progressista contra els liberals
“moderats”, la revolta dels filadors adults (que perdien tot o casi tot el seu
poder) i joves (que no podrien assolir el paper de subcontractista) i la
revolta de la xusma. Sembla ser que els autors dels incendis de les fàbriques
van ser els darrers, de fet no hi ha cap referència de que els afusellats
fossin filadors.
Punt 14.- Fàbrica de
Pere Arnau al carrer Berenguer el Vell 4, incendiada i saquejada el 14 de
juliol, en l’assalt van morir l’amo, Pere Arnau i un fill seu, essent ferits
uns altres dos fills, la fàbrica va quedar totalment cremada.
Punt 15.- Fàbrica Roses
i CIA al Carrer Berenguer el Vell num. 1, danys poc importants, també el 14 de
juliol de 1854.
Punt 16.- Fàbrica
Castells i CIA, als carrers Riereta 17 i Sant Rafael 38, també el 14 de juliol.
El propietari Domènec Castells va ser ferit amb un tret de pistola.
Punt 17.-Fàbrica de Josep Morull al carrer Riereta 16,
incendiada el dia 14.
Punt 18.- Fàbrica Jordà
i Mas C/ del Migdia 4, diverses selfactines danyades el 14 de juliol, el carrer
de Migdia neixia a Portal de Santa Madrona i moria a l’Arc del Teatre, per
darrera les Drassanes.
Punt 19.- La Industrial
Algodonera al carrer d’Amàlia, algunes selfactines danyades, el 14de juliol.
Punt 20.- El dia 15 de
juliol de 1854, atac al Vapor Vilaregut, als inicis del carrer Perill a la Vila
de Gràcia, danys sense concretar.
Punt 21.- El dia 16 danys
a diverses selfactines a la fàbrica de Esteva Miquel, al carrer de la Paloma 5.
Punt 22.- El mateix dia 16 de juliol de 1854 atac a la
Algodonera SA al carrer Ferlandina 6.
Punt 23.- Son
afusellades, el dia 16 de juliol, 3 persones a la Rambla de Santa Mònica davant
les Drassanes. El dia 17 es diu que van afusellar a 3 persones mes al mateix
lloc.
Malgrat els
afusellaments i detencions que es van produir els filadors van aconseguir una
victòria momentània, el Capità General, va prohibir les selfactines... però la
patronal no en va fer cas, l’ordre del general va ser derogada i la burgesia
preparava la venjança.
Josep Barceló líder
filador moderat i molt popular (va ser elegit capità de la Milícia Nacional) va
ser acusat d’un assassinat a Olesa de Montserrat, sense proves i en un judici
ràpid i manipulat fou condemnat a mort i executat.
Punt 24:- Josep Barceló
va ser executat per garrot el dia 6 de juny a la plaça del Portal de Sant
Antoni (actual plaça Catalunya).
La execució de Barceló
va ajudar a desencadenar la vaga general de 1855, del 2 al 11 de juliol, els
principals motius eren el dret a associació, la reducció de la jornada i
reivindicacions salarials.
La resposta
governamental va ser la militarització de Barcelona, detencions, empresonaments
i un centenar de deportacions a Cuba.
Punt 25.-El primer dia
de la vaga, el 2 de juliol, un nombrós grup d’obrers va irrompre al Vapor Güell
(Vapor Vell de Sants a la zona de l’actual passatge del Vapor Vell), el grup va
matar d’un tret a Josep Sol i Padrís, director de la fàbrica i president de
l’institut Industrial de Catalunya, aquest institut derivat de la sinistre
junta de fàbriques es dedicava a la introducció de millores tecnològiques.
Sembla ser que també van ferir al copropietari Domènec Ramis amb arma blanca. Els empresaris van tractar d’apaivagar als
treballadors amb la signatura de millores salarials, però el grup va dir que
“no habianvenido para esto” i van tirotejar als patrons. Sembla que el motiu va
ser, entre d’altres, antimaquinista), el vapors de Sants (el Güell i la España
Industrial) eren campions en la introducció de les selfactines, el 1844 es
concentraven a Sants el 78% de les selfactines de Barcelona.
Com podem veure la
historia del anitimaquinisme luddita a Barcelona és molt rica, i segurament, si
coneguéssim tots els episodis protagonitzats per aquells que no figuren a les
històries de polítics i capitalistes seria encara més rica. De tota manera no
es necessita ser exhaustiu, es suficient conèixer i reconèixer els esforços del
passat, no per emmirallar-nos sinó per prendre els encerts i no repetir els
errors.
Més info sobre els
luddites de Barcelona a:
http://negreverd.blogspot.com.es/2013/10/els-luddites-de-la-terra-i-els-inicis_719.html
No estem doncs
davant d’una amenaça localitzada, sols cal donar un cop d’ull al mapa de
protecció civil per veure que hi ha empreses sotmeses a la directiva Seveso per
tota la geografia catalana (https://pcivil.icgc.cat/pcivil/v2/index.html),
el sistema tecnoindustrial estén els seus tentacles nocius per tota la terra,
enverinant l’aire, l’aigua i el sol, destruint relacions i devastant la terra.
