23 de febr. 2017

Del temps en que els indis dominaven el software i els invasors europeus el hardware. Els indis de les praderies i la tecnologia europea.


Els indis de les praderies americanes formen part (ja abans de la eclosió del cinema) de l’imaginari romàntic occidental. Se’ls veu com herois ecologistes, com guerrers intrèpids, com víctimes de la malvada (que ho és) civilització occidental...

Deixant apart estereotips diversos, la seva història és fascinant, malgrat que les “batalles” que marquen aquesta història siguin en sa majoria matances despietades (matances exercides per els invasors europeus).

12 de febr. 2017

DEBAT SOBRE LA DOMINACIÓ LABORAL EN EL CAPITALISME DIGITAL, dissabte 18 de febrer a les 19 a la Cinetika


Un conjunt de persones i grups estem preparant (igual que l'any passat) unes jornades Anti Mobile Congress. En breu seran publicitades, es celebraran el 24 i 25 de febrer (divendres i dissabte) a Can Batlló. Per el dia 18 hi ha una jornada prèvia a la Cinètika (el Cine Okupat) per tracta el tema de la DOMINACIÓ LABORAL EN EL CAPITALISME DIGITAL Dissabte dia 18 de febrer a les 18:30 a la CINETICA (C/ Rambla Fabra i Puig 32, cantonada carrer de les Monges). Intervindran:

-Missatgeres de Deliveroo, participants en l’Assemblea de missatgers dels anys 80 (els qui guanyaren la relació laboral), treballadors de Movistar, treballadors de HP, treballadores d’INDRA, participants en el conflicte del telemàrqueting, treballadors de subcontracta d’Informàtica del Corte Ingès, sector del taxi, especialista en jurídica.
Consistirà en intervencions curtes de cada un (no més de 10 minuts, si pot ser menys) i desprès un debat.
 
Més informació del conjunt de la campanya, 18-II i 24 i 25-II, manifestació el 1-III al web www.antimwc.alscarrers.org i antimwc@riseup.net
Es prega difondre les convocatòries.

11 de febr. 2017

DEIXANT RASTRES. Els perfils de ADN i les bases de dades policials


Des de sempre els dominadors han volgut tenir identificats els seus súbdits (seria una part fonamental del control social, situar-te en un lloc, posar-te una etiqueta, donar-te un nom), en les  societats agrícoles, sense grans masses de població aquest controles podia portar a terme directament, mitjançant agents humans, el agutzils, capatassos, capellans, alcaldes, propietaris, gremis d’ofici... podien conèixer fàcilment la filiació de cada persona (o podien obtenir fàcilment les dades necessàries).

Amb l’augment de la complexitat social, amb l’aparició de grans concentracions de persones als enclavaments comercials, sobretot fires i mercats,  i molt especialment amb el naixement de les ciutats, aquest control directa es va anar fent cada cop més problemàtic.

Aquest tipus de control va esdevenir impossible amb el desenvolupament de la revolució industrial, la necessitat de ma d’obra concentrada al voltant dels nuclis industrials, així com el qüestionament de les relacions socials tradicionals per part dels dominats, va fer aflorar la necessitat de desenvolupar alguna mena de control que permetés detectar als proscrits (vaguistes, els primers “sindicalistes”, refractaris l’ordre i al treball, revolucionaris, criminals diversos...) i aplicar els càstigs corresponents.

4 de febr. 2017

El creuament de bases de dades públiques i privades una eina de control social.



Per alguns sols era una possibilitat, per altres una sospita i per altres és una certesa: els estats poden anar creuant les bases de dades i obtenir resultats de control socials més enllà de les “garanties” de les lleis de protecció de dades. En principi com diuen els liberals “tot el que es pot fer s’acabarà fent”, sobretot si tens els mitjans... i els estats els tenen.

Arrel de les conferències de l’exjutge Santi Vidal, el que ens importa menys és l’histrionisme del personatge, o el fet de que la Generalitat de Catalunya (que no deixa de ser estructura estatal) hagi encruat 130 bases de dades (la d’hisenda no és la que més ens preocupa, encara que també), el que veiem més important és les rialles que acompanyaven a la frase del Sr. Vidal “esteu tots fitxats”, sembla que era una cosa que feia gràcia als assistents... s’ha de ser mesell!!!