Des de sempre els dominadors han volgut tenir identificats els seus
súbdits (seria una part fonamental del control social, situar-te en un lloc,
posar-te una etiqueta, donar-te un nom), en les
societats agrícoles, sense grans masses de població aquest controles
podia portar a terme directament, mitjançant agents humans, el agutzils,
capatassos, capellans, alcaldes, propietaris, gremis d’ofici... podien conèixer
fàcilment la filiació de cada persona (o podien obtenir fàcilment les dades
necessàries).
Amb l’augment de la complexitat social, amb l’aparició de grans
concentracions de persones als enclavaments comercials, sobretot fires i
mercats, i molt especialment amb el
naixement de les ciutats, aquest control directa es va anar fent cada cop més
problemàtic.
Aquest tipus de control va esdevenir impossible amb el
desenvolupament de la revolució industrial, la necessitat de ma d’obra
concentrada al voltant dels nuclis industrials, així com el qüestionament de
les relacions socials tradicionals per part dels dominats, va fer aflorar la
necessitat de desenvolupar alguna mena de control que permetés detectar als
proscrits (vaguistes, els primers “sindicalistes”, refractaris l’ordre i al
treball, revolucionaris, criminals diversos...) i aplicar els càstigs
corresponents.