28 de des. 2019

Joguines LEGO, de la creativitat a la cultura carceraria patriarcal

Cada any, des de  negreverd, s’han analitzat d’una manera relativament sistemàtica les joguines que el mercat ofereix a la canalla, els pares i mares.
S’ha anat constatant la progressiva i permanent introducció supremacista dels elements digitals en les joguines, des de els 0 anys fins als grans (fins els 99 anys que diu la publicitat de certs jocs), la cosa ve de llarg i, dins dels canals comercials, queda poc espai per ocupar, fins i tot els “juegos de mesa” estan envaïts per els gatgets tecnològics un exemple emblemàtic és el nou Monopoly amb “intel·ligència artificial”.
Fa alguns anys (molts, decennis) durant un període més o menys curt, les joguines de construcció (al menys en la seva publicitat, cosa que no vol dir realitat), varen disfrutar d’un període “no binari”, i un emblema d’aquesta tendència (comercial , que no ideològica ni vivencial) van ser els jocs LEGO.
Els legos eren “iguals” per a tots (encara que en realitat fossin més dirigits a una que a unes, o que els adults els dirigissin més a uns que a unes), la divisió per gèneres estava implícita, com està tot en la societat on vivim, però estava poc explicitada.

17 de des. 2019

Els científics, l’IPCC, LA CIÈNCIA i la COP25

Ha arribat el final de la COP25, el resultat ha estat el que era d’esperar, els estats, les corporacions i bona part de les ONG’s han tornat a guanyar d’una manera o altra, tots han acabat obtenint el que els convenia, uns mantenir el poder, altres beneficis i els de més enllà perpetuar-se.
Hi ha un tema però que uneix a una bona majoria, sobretot als suposadament «progressistes» partidaris de les reduccions de les emissions, i aquest tema és la necessitat d’actuar com «la ciència demana i diu», no uns científics en concret, ni els científics en general, ni uns centres u organismes (l’IPCC per exemple) sinó la ciència, la ciència en majúscules... LA CIÈNCIA!! (https://www.ecologistasenaccion.org/129657/el-mundo-grita-emergencia-y-los-gobiernos-se-tapan-los-oidos/ ).
Però la CIÈNCIA diu mes coses, coses que no ens fan notar els defensors» de la CIÈNCIA, coses que afavoreixen als estats, corporacions i al sistema en general.
La CIÈNCIA és una faula inexistent, és una faula absolutament diferent del que s’entén per coneixement, entre d’altres, també del coneixement científic, la ciència és un producte social i és inversemblant que pugui ser neutre. 

6 de des. 2019

COP25, de l’afany de dominació a la patochada. L'espectacle dels estats, les corporacions i els progressites.

La COP25, com la resta de COP’sserà una doble plataforma de negoci, no podia ser d’una altra manera.
Per una part les grans corporacions i estats tenen un excel·lent punt de trobada per bastir i ultimar negocis al voltant del canvi climàtic i, sobretot, de les obres publiques derivades dels plans d’adaptació, son milions d’euros que canvien de mans, de les mans del pobre a las mans dels rics de tota mena i color. Res es pot esperar d’un esdeveniment dels estats esponzoritzat per corporacions com ENDESA (un gran emissor de gasos d’efecte hivernacle i una de les grans energètiques del mon), el Banc de Santander (un dels més grans operadors financers del mon, 15.000 bilions per finançar les energies fòssils), Telefònica, el Grup Volkswagen, Iberdrola, Suez, Acciona, MAPFRE, BBVA, Sabadell, Tango, Abertis, Gestamp, Indra, Iberostar, Iberia, Siemens-Gamesa, SEAT y Talgo... quina colla de devastadors!!

25 d’oct. 2019

Hipocresia climàtica II. Les declaracions d’emergència climàtica.

Ja fa uns mesos que a nivell mundial hi ha una epidèmia de declaracions (purament declaratives) d’emergència climàtica, sobretot una mica abans i una mica desprès de les mobilitzacions mundials de 27S, cosa que denota el seu caràcter oportunista i de marketing polític, ja es deu haver arribat a les 2.000 declaracions de tota mena (o casi)... d’Universitats, de ONG, d’Ajuntaments, de Comarques, de Governs regionals i d’estats, tot plegat foc d’encenalls, molta declaració però sempre dins del marc del sistema estatal i capitalista (que per altra part no podria ser d’altra manera).
El Govern de Catalunya, naturalment, va ser un dels més matiners, en declarar la suposada emergència el 14 de maig d’enguany (https://govern.cat/govern/docs/2019/05/14/15/12/9ff53be9-20cc-4ce1-9c7c-cdd5dc762187.pdf).
A rebuf del 27S, el govern va anunciar un seguit de mesures fiscals (ja anunciades feia 3 anys quan es va promulgar la Llei de Canvi Climàtichttps://canviclimatic.gencat.cat/web/.content/03_AMBITS/Llei_cc/docs/Llei_16_2017_CC_CAT.pdf), així com una “Cimera Catalana Contra el Canvi Climàtic” cap el febrer/març i una Taula Social del Canvi Climàtic que també fa tres anys que dona voltes entre consultes i processos participatius trucats.

21 d’oct. 2019

Les xiquetes i els xiquetsde Torrent espiats per l’Ajuntament, els mestres i els pares.

El municipi valencià de Torrent és una població de l’Àrea Metropolitana de valència, és bastant gran, te80.630 habitants, situat a la comarca de l’Horta Oest.
Aquest municipi, dins dels deliris per el control smart, fomentats per la UE,ha endegat unes «rutes escolars intel·ligents». De moment a 5 CEIP’s, i un IES, la excusa és la reducció d’emissions i la millora del tràfic resultants de la disminució de l’ús del cotxe per portar als nens al cole.
El finançament procedeix dels fons FEDER, concretament de la estratègia DUSI (Desenvolupament Urbà Sostenible Integrat) de la UE. La subvenció en la seva totalitat és pel Pla Director Torrent Smart City, el conjunt de l’ajut assignat a Torrent (no sols per el tema de les rutes escolars) és de 5.526.970,67€. Les rutes formen part del paquet (https://www.esmartcity.es/comunicaciones/torrent-smart-medium-city-eficiencia-energetica-sensorizacion-ciudades-mediante-comunicacion-basada-tecnologia-plchttps://www.esmartcity.es/comunicaciones/comunicacion-rutas-escolares-inteligentes-torrent-valencia).

11 d’oct. 2019

Hipocresia ambiental I. El cas de les Zones de Baixes Emissions.

Al mon hi han més de 1.200 milions d’automòbils 164 automòbils per cada 1.000 habitants. A l’Estat Espanyol hi ha 22 milions de cotxes (474 per cada 1.000 habitants) i a Catalunya 3,3 milions (441 per cada 1.000 hab.), Europa en ve a tenir uns 560 per cada 1.000 habitants, per contra encara hi ha llocs on la penetració de l’automòbil és casi nul·la com Etiòpia (1,6), Sudan (2,8), Bangladesh (4,5) o Burundi (6,0). L’any 2018 es van vendre un total de 95 milions d’unitats.
La contaminació atmosfèrica generada per els motors dels automòbils mata cada any a més de 8 milions de persones a tot el mon, també maten, per accidents de tràfic, a 1.250.000 persones. Tot això sense contar els danys als ecosistemes i als altres essers vius.

29 de set. 2019

L'auge de la biometria al mon

El control biomètric de la població ha anat esdevenint un fet tan quotidià que ja està pràcticament normalitzat. Fins el punt de que ningú s’estranya de que per posar en marxa un dispositiu mòbil o un ordinador, per accedir al lloc de treball o entrar a una piscina municipal, per entrar al menjador de l’escola, la universitat o l’empresa, o per fer una gestió en un banc, per entrar al Parc Güell, calgui posar el dit, el palmell de la ma o la cara sobre, o davant, d’un sensor biomètric.

15 de set. 2019

Manifest contra la devastació de la terra davant la setmana del 20 al 27 de setembre

COMUNICAT ANARQUISTA DAVANT LA SETMANA DE LLUITA DEL 20 AL 27 DE SETEMBRE I LA VAGA MUNIDIAL DEL DIVENDRES 27/9719AMENAÇATS PER LA DEVASTACIÓ CLIMÀTICA PROVOCADA PER EL CAPITALISME.

L’allau de dades i d’estudis fa irrebatible el fet del canvi climàtic i que l’entramat corporatiu-capitalista hagi d’acceptar-lo, ara toca treure’n profit i convertir en una mercaderia banal l’acció en contra, en mercaderia comercial i política per continuar estenent la dominació.
El desastre climàtic i els seus impactes sobre la salut, la economia, els ecosistemes... han esdevingut instruments per estendre i aprofundir la dominació a tots els nivells de la vida (no sols la vida humana) del planeta. L’angoixa i la culpa s’estenen i serveixen als interessos del sistema.
El sistema tecnoindustrial capitalista ha convertit la terra l’aire i el aigua en un infern per a milions de persones oprimides, per milers d’espècies no humanes, animals, vegetals, i pels ecosistemes.
Els resultats de la dominació climàtica i la seva mercantilització suposaran l’empobriment i l’alienació de la majoria del mon viu, la destrucció de la biodiversitat i milers de vides humanes.

MEMÒRIA DE LA FISCALIA, VIDEOVIGILANCIA, CONTROL SOCIAL I TERRORISME ANARQUISTA

Entre principis de la setmana passada i començaments d’aquesta la Fiscalia General de l’Estat a presentat al “poders de l’estat” (corona, parlament, Consell del Poder Judicial…), aquesta memòria és un patracol de gairebé 1.500 pàgines, moltes d’elles estrictament burocràtiques i d’altres d’autobombo (MEMORIA FISCALIA).
El mitjans de comunicació han destacat unes propostes dels fiscals sobre la videovigilància, però n’hi ha d’altres dedicades a l’ús de les tecnologies a les investigacions policials.
La instal·lació de càmeres a les escoles ha anat evolucionant des de una posició restrictiva, passant posteriorment a una acceptació amb excepcions, fins al que indica la proposta de la fiscalia, la extensió de la videovigilància a tot l’espai educatiu (les aules).

28 d’ag. 2019

Videovigilància, emigrants i ideologia de la seguretat i activitat policial....

Ara que el recurrent “fantasma de la inseguretat” a Barcelona (i a Catalunya) ha ressuscitat, i ,si hem de creure als masmedia, fa por posar els peus al carrer, fins i tot aquells que no portem un rellotge de 15.000 euros al canell, el públic d’idees conservadores o francament feixistes representat per les associacions de comerciants demanen la multiplicació de càmeres i la extensió de la videovigilància policial als nostres carrers (https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20190823/464211313292/por-que-estamos-tan-mal.html), a més d’incrementar policies i augmentar penes fins presó incondicional per delictes menors. En molts barris i poblacions s’han començat a veure iniciatives properes a les “patrulles ciutadanes”. És molt significatiu un infame article aparegut a la Vanguardia assenyalant les 10 persones detingudes més vegades a Barcelona, i el seu país de procedència (https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20190826/464258022202/delincuentes-barcelona-robos-detenidos-mossos-guardia-urbana.html) amb infografia inclosa. I també les recents actuacions policials contra venedors i al metro.

9 d’ag. 2019

Crisi climàtica? No!: crisi provocada per el capitalisme.

Tota la moguda que s’està preparant per el més de setembre, la vaga mundial per el clima,  s’està fent d’una manera jacobina (“tot” per el poble, però sense el poble…), de fet la convocatòria, originalment la feia un “grup de joves” de caràcter internacional, amb el recolzament d’associacions opaques, i bastant professionalitzades. Com exemple destacat tenim la FFF(https://www.fridaysforfuture.org/), que, s’ha de reconèixer, dominen profundament les relacions amb la premsa i la publicitat.

Primer es tractava d’una vaga mundial, a mitjans de juliol, al seu lloc web (https://es.globalclimatestrike.net/) es deia que ¿Cuándo es la movilización climática?: En viernes 20 de septiembre, a petición de la gente joven que ha estado celebrando grandes huelgas escolares por el clima en todo el mundo, personas de todas partes no acudirán a trabajar para pasar el día pidiendo que se apliquen acciones de emergencia para hacer frente a la crisis del clima. Es una huelga por el clima de un día, por decirlo así, y no será la última”.

1 d’ag. 2019

La farsa del viatge transatlàntic de Greta Thunberg

Abans de res cal dir que no dubtem de la sinceritat dels missatges eco-papanates de la “famosa activista” Greta Thunberg, de fet l’ecologisme, si no s’uneix a una pràctica anticapitalista (com a mínim) és bàsicament una ideologia per papanates, o alguna cosa pitjor (negoci, política estatista, secta newage...).
Greta entra perfectament en l’àmbit del ecopapanatisme, i segur que ha estat recuperada per interessos foscos (estatals, familiars i corporatius), promovent unes mobilitzacions parany, insípides, descafeïnades i decididament tan ineficients com una COP (conferència de les Nacions Unides).
Es pot discutir molt sobre el moviment Fridays for the Future (FFF), però ara, a rel del darrer eco-estirabot de creuar l’Atlàntic en un catamaran de luxe, dels que habitualment es dediquen a regates de ricatxos i grans empreses, la cosa ja comença a fer pudor.

26 de jul. 2019

El vestuari dels mossos d’esquadra, fa 300 anys i ara mateix.

El dia 30 de juny es clausurarà la exposició “Els uniformes del cos de Mossos d’Esquadra. 300 anys d’història”, finançada per la Diputació de Barcelona, amb el suport de la Generalitat i, naturalment, del Cos de Mossos d’Esquadra, la expo està comissariada per la Fundació Bosch i Gimpera Universitat de Barcelona.
Es tracta de “celebrar” a través dels uniformes la vergonyosa historia del cos de les “Esquadres de Paisans Armats”, apareguts al final de la Guerra de la Successió per reprimir, no als il·lustres membres del Consell de Cent que, en sa majoria varen ser indultats i assimilats al borbonisme, sinó a les formes de residència popular, el bandolerisme i algunes formes de guerrilla (http://negreverd.blogspot.com/2016/09/historia-de-la-policia-i-les-xarxes-de.html ).

21 de jul. 2019

Des de Múrcia Smart City, a Bizkaia Smart Beach. De la càmera de videovigilància al Smart vídeo-sensor.

1.-Català.
2.-Castellà

Finalment, malgrat la extensió del catàleg de dispositius per fer de recol·lectors de dades per la smart city, sembla que les darreres evolucions de la vella càmera analògica de videovigilància, les càmeres intel·ligents i els programes d’anàlisi, esdevenen, al menys de moment, els sensors més estesos i amb més aplicacions, deixant obsolets molts d’altres (sensors d’aparcament, de control d’accés, de mesura del pas de vianants i de vehicles...).
A l’hora de «justificar» la seva instal·lació sempre apareix en primera fila, per donar una bona imatge, una “utilitat” de caire benvolent: la seguretat, la comoditat, la gestió de la mobilitat i de la contaminació... Però per poc que rasquem la capa superficial, apareixen a sota els interessos econòmics del màrqueting corporatiu i, més amagats, el del control social policial de vigilància de la població o de les fronteres.
La transició de videocàmera a videosensor ja fa temps de dura, s’ha anat desenvolupant a trompicons, al menys a l’Estat Espanyol, parlem de l’aplicació generalitzada i amb tendència a la banalització, ja que a escala policial, militar i corporativa d’alt nivell ja fa temps que està implantada, encara que ens és impossible conèixer l’abast.
Per exemple n’hi ha des de fa temps als aeroports, instal·lacions energètiques, de telecomunicacions... i d’altres infraestructures sensibles, però no se’n facilita informació (amb la eterna excusa de la seguretat).
Però, com a sistema de control quotidià i estès, va prenent velocitat i en breu es generalitzaran, en part perquè cada cop son més econòmics i, perquè cada cop hi ha més demanda “social” (o potser antisocial) de “seguretat” i de vigilància.
En prendrem dos exemples, un de més “policial” (el de Múrcia) i un altra suposadament més de “protecció civil” (el de Bizkaia), els dos cassos son exemples del que esdevindrà molt aviat (en qüestió de mesos), i marca una tendència més enllà de la Península Ibèrica, una tendència mundial. Resumint que les metodologies de control desenvolupades als EUA i a la Xina (de les que hi ha força infomació) ens seran aplicades en breu.

5 de jul. 2019

Les grans infraestructures científiques al servei del sistema tecnoindustrial. El cas de Catalunya.

L’anarquisme històric ha estat sempre un gran admiradors de la “ciència” i, de rebot, de les tecnologies.
Les edicions des d’editorials anarquistes de “l’origen de les espècies” de Darwin, així com molts texts dels iniciadors de la química moderna són incomptables. En aquells moments l’anarquisme i els “moviments socials” tenien una pugna molt forta amb un sistema teocràtic occidental en decadència (en decadència, però que encara va deixar molts morts sobre el terreny), d’aquella admiració per els “racionalistes” ve l’admiració per la “racionalitat”.
Les anàlisis sobre el paper de la ciència i de la tecnologia en la “racionalització” de la dominació a través del capitalisme modern, el colonialisme i l’imperialisme, existeixen però son escasses.
Hores d’ara la ciència, les universitats, els investigadors son considerats, encara, per molts, com aliats, sense comptar el seu paper com impulsors i perfeccionadors de la dominació.
Això passa en termes generals arreu del mon, les anàlisis critiques s’aturen en una frontera imaginaria entre el mon acadèmic i les corporacions tecnoindustrials. Frontera inexistent, avui dia fins i tot la investigació més allunyada de l’aplicació te un paper com justificació de l’existència de l’acadèmia o com generador de discurs favorable a la dominació.
A tall d’exemple agafarem la part més heavy de la investigació a Catalunya, el sistema d’alta tecnologia format per el Sincrotró ALBA, el supercomputador MARENOSTRUM, les principals plataformes nano i biotecnològiques i l’Anella Científica.

28 de juny 2019

Assetjats per les xarxes digitals 2. La Smart mobilitat.



 es parlava de la xarxa d’antenes que ens envolta, antenes de totes menes i amb tota mena de finalitats, però la més important és la del control social.
Darrerament, però, ha hi uns dispositius nous de captació de dades, els Vehicles de Mobilitat personal (VPMPhttps://www.sostenible.cat/reportatge/els-vehicles-de-mobilitat-personal-el-repte-de-lencaix-a-les-ciutats) han afegit una nova frontera de control, tots ells (inclosa la concessió pública del Bicing) tenen sistemes de geolacalització incorporats motos elèctriques, bicis elèctriques (amb pedaleig assistit), bicis normals, patinets...  d’empreses privades o de concessions públiques.

17 de juny 2019

Assetjats per la xarxa digital 1. Un mon ple d’antenes, ple de “observadors”.

Ens envolten tot un seguit de xarxes de comunicacions digitals, les telefòniques d’us més o menys “popular”, xarxes corporatives, militars i científiques, totes elles d’alta capacitat i banda ampla, fins i tot les “populars”, ja que a través d’elles funciona el gran negoci de l’entreteniment i de la creació de discurs.
Aquestes xarxes tenen dos estructures una de cable, que no es pot menystenir, el cable te un important paper en comunicacions locals intermèdies i d’antena a antena, i assegura les comunicacions intercontinentals, més enllà de les comunicacions per satèl·lit (de moment molt mes cares). L’altra xarxa, cada cop més important, no necessita el cable físic i usa “l’espai radioelèctric” (xarxes wifi, telefonia mòbil, comunicacions per radiofreqüència...).
Tota la infraestructura de les comunicacions “amb mobilitat” requereix d’una xarxa d’antenes, o millor dit de xarxes d’antenes interconnctades que reben i emeten la informació. Si passegem amb els ulls ben oberts per la ciutat (gran o petita), per pobles (grans i petits) i fins i tot per el “medi mes natural” ens trobarem amb la presència, llunyana o propera, de tot un seguit d’antenes, antenes de telefonia (les mes nombroses), de xarxes wifi, de radiotransmissió (radio comercial, emissores de la policia, serveis d’emergència, institucions de govern i corporacions diverses) i també mini xarxes RFID, als peatges de les carreteres, a l’entrada d’alguns parkings (smart aparcaments) i fins i tot en els cubells de la recollida selectiva d’algunes localitats (smart recollida de residus).

7 de juny 2019

Banalització i mercantilització del desastre climàtic.

Un cop acceptada la realitat del canvi climàtic,  per l’entramat corporatiu-capitalista, ara toca treure’n profit i convertir en una mercaderia banal l’acció en contra, en mercaderia comercial i política per continuar estenent la dominació.
El desastre climàtic i els seus impactes sobre la salut, la economia, els ecosistemes... han esdevingut instruments per estendre i aprofundir la dominació a tots els nivells de la vida (no sols la vida humana) del planeta. L’angoixa i la culpa s’estenen i serveixen als interessos del sistema.
Els resultats de la dominació climàtica suposaran l’empobriment i l’alienació de la majoria del mon viu, la destrucció de la biodiversitat i milers de vides humanes.
En aquest marc han aparegut d’una manera fingidament espontània moviments “de base” com el “Fridays for Future” representat per l’encantadora Greta, i el més enèrgic “ExtinctionRebellion” o la moderadíssima “Family for Future”, tots ells pacifistes (que no pacífics) i partidaris de culpabilitzar al conjunt de la humanitat (inclosa la més desfavorida).

13 d’abr. 2019

La smart mobilitat, la mobilitat com servei, els vehicles de "mobilitat personal" i altres trampes de la dominació.


En el tema de la gestió de les ciutats la “tendència” més “actual” és la de les ciutats intel·ligents (smart city), seguida de les ciutats resilients i, més allunyada, la cada cop més obsoleta ciutat sostenible, de fet el mot “sostenible” s’està substituint per els més moderns als voltant de la “economia circular”.
En tots els casos son qualificatius que amaguen una única realitat, el fet de que les ciutats son espais dissenyats per a la explotació intensiva dels seus habitants, siguin aquestes ciutats de mon “desenvolupat” o les macrourbs del que en diuen mon “menys desenvolupat”.
El tema de les smart city posa l’èmfasi en el control tecnològic/digital que s’ha apoderat de tots els àmbits de la vida quotidiana, des de la salut, al treball, per no dir el lleure, de la ma dels sistemes de comunicació, cada cop més ràpids i a un cost més baix.

11 de març 2019

Ja hi ha nadons a la carta, ja tenim humans genèticament millorats i genèticament inferiors.


L’edició del genoma, des de la troballa de l’eina “CRIPR Cas9” (a partir d’ara ens referim a les eines d’edició basades en aquest mètode com CRISPR), no ha fet res més que avançar a una velocitat que sorprèn fins i tot als seus promotors.
Es va començar amb vegetals (xampinyons, diversos fruits...) i amb animals “model”, sobretot ratolins, però de seguida es va passar a d’altres vertebrats, ovelles, vaques... i, naturalment els parents més propers dels humans, el micos (http://negreverd.blogspot.com/2018/06/la-edicio-del-genoma-vers-lapropiacio.html).
Les alarmes respecta a les noves metodologies de la edició i el seu posible impacte sobre la estructura social humana van ser respostes amb burles per els mitjans de comunicació i la comunitat científica, però la inversemblant possibilitat del “millorament genètic humà” ha estat realitat abans del que tots ens pensàvem.

24 de febr. 2019

Els treballadors del metro en vaga solidaria amb els barcelonins.


Els treballadors del metro iniciaran aquest dilluns i fins dijous (25,26,27 i 28), una vaga de 2 hores per torn i que ja ha estat contestada per la generalitat promulgant uns “serveis mínims” del 50% als dos primers torns (de 7:00 a 9:00 i de 16:00 a 20:00) i del 30% al tercer (a partir de les 22:50 fins l’acabament del servei).
El principal des motius per aquesta vaga és la presència d’amiant arreu del ferrocarril metropolità, vagons, andanes, dependències de treball, tallers... vies...
Les fibres d’amiant són un producte cancerigen, hi ha prou amb 0,1 fibres (microscòpiques) per cm3 per quedar fora dels límits ambientals d’exposició diària.

14 de febr. 2019

Automatització, intel·ligència artificial i desigualtat, o com la robotització ens allunya de l'anarquia


Un tema que preocupa, i molt, és l’impacte de la robotització i de la intel·ligència artificial (IA) sobre les desigualtats socials, el fet de que aquestes tecnologies (diuen que es tracta de la  la cinquena revolució... industrial) destrueixin llocs de treball nets fa pensar que, per molts treballadors, no sols els no qualificats s’acosta un llarg període d’aprofundiment de la precarietat laboral.
Abans de res dir que es destrueixen treballs de merda (alguns ben pagats, però aquests no son els majoritaris) per substituir-los per altres treballs de merda mal pagats, o un atur de merda, en definitiva aprofundir en les característiques merdoses del mon. La nocivitat del mon industrial/capitalista va més enllà de la divisió dels humans en estaments laborals i solucions com la renda bàsica o els impostos als robots sols fan estendre-la i aprofundir-la.

27 de gen. 2019

Reivindicació dels incontrolats de 1936 (III). Vicenç Coma, el Paella, per mal nom el Coix del Carrer Gurb, incontrolat d’Osona.



Aquest és el tercer lliurament de la sèrie “reivindicació dels incontrolats del 36”.  El primer va ser sobre els comitès d’Orriols de l’Empordà i el d’Osor a la Selva (http://negreverd.blogspot.com/2018/08/reivindicacio-dels-incontrolats-del-36.html ), el segon sobre Antonio Martin del Comitè de Puigcerdà (http://negreverd.blogspot.com/2018/10/reivindicacio-dels-incontrolats-del-36.html), el d’avui sobre Vicenç Comas de Vic I, esperem que el proper sigui sobre Justo Bueno, incontrolat de Barcelona.

L’Osona del 1936, segons la mitologia nacional catòlica catalana, era un oasi  ruralitzat, amb una industria de menestrals  artesans i emprenedors en harmoniosa convivència, una comarca molt religiosa, carlina o de la Lliga, del catalanisme conservador.
En aquest paradís terrenal van irrompre “els dolents”, els dolents representats per ateus, laïcitzants, republicans, socialistes de tota mena i, sobretot els anarquistes de la CNT i la FAI.
La realitat estava molt allunyada d’aquestes visions, la societat osonenca estava traspassada per la brutal dominació exercida per l’església catòlica i la burgesia fabril i terratinent, acompanyada per els seus braços executors, els matons dels sometents, guàrdies civils, sicaris a sou i requetès... i, finalment, com a “darrer” recurs l’exercit.

23 de gen. 2019

CONTROL LABORAL I TECNOLOGIA


Las tecnologies de vigilància s’infiltren arreu, als barris, a les escoles, a les botigues, als edificis oficials, i de la mateixa manera que envaeixen l’espai veïnal, familiar, de lleure, també estan envaint l’espai on ens deixem la vida, l’espai laboral, fent-lo cada cop més inhòspit i aclaparador.
L’ús de la tecnologia per controlar als treballadors és antic, segurament ve ja de la implantació dels rellotges, i ha continuat amb d’altres instruments cada cop més sofisticats, dels rellotges mecànics de fitxar als sistemes d’accés biomètrics (petjada dactilar, iris, palmell de la ma...), les etiquetes RFID o els serveis mèdics per “afavorir la salut dels treballadors” (sobretot controlar baixes)...