El Mobile Worls Congres i la massacre de Gaza

Del 26 al 29 de febrer torna a Barcelona el gran mercat/circ del Mobile World Congres, un esdeveniment d’espectacle, de mangoneig i de negocis… on la ciutat és sotmesa a les tensions del capitalisme de grans esdeveniments (lloguer de pisos turístics, invasió hostalera, de la industria del sexe de pagament, dels transports de congressistes amb taxis, Cabify, Uber i diversos VTC... presència policial invasiva...), pas a pas avançant en la gentrificació.

El MWC va aterrar a Barcelona (a la fira de Montjuic) el 2005, el 2013 es va traslladar a la Fira de l’Hospitalet on continua i ocupa la totalitat dels pavellons. Te la promesa de Fira Barcelona de que el 2026 tindrà a disposició el Hall Zero de 60.000 metres quadrats (un creixement del 25% de superfície).

 L’arribada a Barcelona del MWC va suposar un salt important en el nombre d’assistents gairebé duplicant l’assistència (40.000) des de l’anterior que va ser a Cannes (24.000), els anys següents va anar augmentant fins arribar al seu màxim el 2019 amb 109.000 assistents. Després va arribar la suspensió per la pandèmia el 2020 i la MWC de nyigui-nyogui de 2021 (http://negreverd.blogspot.com/2021/07/el-mwc-de-2021-un-congres-de-pa-sucat.html ) on, diuen, van assistir 20.000, després s’ha anat recuperant poc a poc, sense arribar al màxim, la previsió per aquest any és ja de 95.000... ja veurem.

La tecnologia mòbil, que en el remot 2005 es limitava als telèfons s’ha anat expandint 3G, 4G, 5G i el futur 6G, la IoT, i tota la connectivitat que s’expandirà amb la Intel·ligència Artificial i qualsevol nova contribució al progrés.

La nocivitat del MWC per els humans i la terra és ben visible si les cortines de fum de corporacions i estat ens deixen veure, hi ha però un aspecte que volem destacar  (els voldríem destacat tots, l’extractivisme, l’opressió del treballadors, la devastació de la terra, l’extermini dels pobles...) i és la participació d’interessos israelians al MWC, les empreses tecnològiques israelianes per la lògica del tecnomilitarisme estan presents al MWC, el d’enguany i al dels anys anteriors...

Al MWC com intermediador de la industria del seu país participa l'Israel Export & International Cooperation Institute (https://www.mwcbarcelona.com/exhibitors/26568-israel-export-institute ), una organització “sense ànim de lucre” amb el suport del govern d'Israel i el sector privat, facilita els llaços comercials, les empreses conjuntes i les aliances estratègiques entre empreses estrangeres i israelianes, d’aquest institució pengen tot un seguit d’empreses, directament unes 32 empreses vinculades al sector de les comunicacions.

 

La poli, los jueces, Europol, las corporaciones… contra la lucha en defensa de la tierra.

 

Los estados a través de sus sistemas policiales y judiciales se aplican mucho para detectar sus posibles enemigos, un estado sin su policía es una cosa inconcebible y, por su misma naturaleza y lógica, detectan y construyen a sus propios enemigos. Los últimos años la principal vía para construirlos es la clasificación como terroristas de la disidencia, esto ha ido variando con el tiempo, desde el siglo XIX con la Mano Negra y los procesos de Montjuïc, hasta la criminalización de la radicalización islámica actual más allá de los hechos y la organización. Estas construcciones dependen de sus análisis de riesgo, el aparato policial debe anticiparse a la aparición de movimientos disidentes fuertes y, cuando aparecen, aplastarlos, para esto no importa el tipo de estado, ni la ideología en que se base su “legitimación”.

 

El riesgo “estrella” que ha permitido aprobar restricciones severas de lo que se suelen considerar “libertades democráticas” ha sido hasta el momento el yihadismo. En todos los discursos sobre riesgos en la seguridad ocupan un puesto principal, pero los riesgos ligados a movimientos más o menos ambientalistas le van cada vez más, a la zaga.

 

El cambio climático ha sido usado por el capitalismo como marketing para pintar de verde toda mercancía, y por los estados como mecanismo de control y de movilización/desmovilización de la gente. Pero a medida que la situación de crisis se hace más evidente, más se despiertan inquietudes críticas no solo con la situación climática, sino también sobre la devastación de la tierra (bosques, extractivismo, humedales…), la expansión de la nocividad (contaminación de aire, agua y suelos), la dominación sobre los animales y la sociedad resultante de los estados y el capitalismo.