Aquest
text completa, tractant el tema de la videovigilancia, la anterior entrada a negreverd (la vigilància de l'estat), sobre els esforços de l'estat i les corporacions
per acumular totes les dades possibles i dotar-se d'instruments de control...
el que anomenen Big Data. Així com els seu usos policials i corporatius.
La
omnipresent videovigilància clàssica està quedant-li petita al sistema... ja no
en te prou. De fet l'afany controlador de l'estat i les corporacions necessita
alguna cosa més que la proliferació de cameres arreu, i guardar imatges per el
moment en que les necessiti... Necessita saber on anem, per on passem, que
fem... i molt més!, vol saber el nostre estat d'ànim, que fem i que portem
(literalment) a les mans.
La
excusa, com passa casi sempre, és la seguretat. Per exemple, el fet de que els
atemptats del 11-S a Londres fossin “possibles”, demostra, per els ideòlegs i
propagadors de la por, que no és suficient la quantitat (es diu, exageradament,
que Londres te el 20% de les cameres de videovigilància del mon), sinó la
qualitat d'aquest sistema de control.