28 de maig 2014

L’ull de l’estat. Una mirada cada cop més tecnològica. Els nous camins de la videovigilància

Aquest text completa, tractant el tema de la videovigilancia, la anterior entrada a negreverd (la vigilància de l'estat),  sobre els esforços de l'estat i les corporacions per acumular totes les dades possibles i dotar-se d'instruments de control... el que anomenen Big Data. Així com els seu usos policials i corporatius.

La omnipresent videovigilància clàssica està quedant-li petita al sistema... ja no en te prou. De fet l'afany controlador de l'estat i les corporacions necessita alguna cosa més que la proliferació de cameres arreu, i guardar imatges per el moment en que les necessiti... Necessita saber on anem, per on passem, que fem... i molt més!, vol saber el nostre estat d'ànim, que fem i que portem (literalment) a les mans.

La excusa, com passa casi sempre, és la seguretat. Per exemple, el fet de que els atemptats del 11-S a Londres fossin “possibles”, demostra, per els ideòlegs i propagadors de la por, que no és suficient la quantitat (es diu, exageradament, que Londres te el 20% de les cameres de videovigilància del mon), sinó la qualitat d'aquest sistema de control.

12 de maig 2014

Els serveis de seguretat de l'estat estan molt interessats en tu

La capacitat d’emmagatzemar informació ha anat creixent a mesura que es desenvolupava la societat de dominació. Des de els arxius reials de Sumer fins al emmagatzemament al núvol em fet un llar camí. Però ha estat a partir de la dècada dels 90 en que aquesta acumulació s’ha disparat fins a nivells absolutament aclaparadors. El 90% de la informació emmagatzemada actualment s’ha generat a partir de 2010. El 2012 l’univers digital tenia 2.837 Eb i es preveu que el 2020 en tingui 40.026 (40.000.000.000 de Gb) (enllaç al "digital universe") (wikipedia unidades de información.

Aquest creixement exponencial de les dades acumulades va fer emergir la idea de que aquesta informació podia ser molt valuosa i generar considerables beneficis, les companyies de marketing, les corporacions financeres i les d’asegurances van ser provablement les primeres en valorar l’acumulació de dades i desenvolupar eines per “extreure” aquest valor, així al 1992 apareix el primer programa per detectar frau amb targeta de crèdit a temps real, i el 1998 es funda Google amb el seu motor de recerca a la xarxa. Hores d'ara Google mou 25Pb d'informació al dia, es fan 3.000 milions d'accions a FACEBOOK, hi han més de 400 milions diaris de missatges (2012) a TWITER i al mercat de valors dels EUA es fan 7.000 milions d'operacions diàriament... i totes aquestes xifres estan creixent a bona velocitat.

Simultàniament a l'interès corporatiu (i potser abans), els serveis d’intel·ligència dels estats van veure tot el potencial d’informació i d’estratègia que podien treure seguint els passos de les corporacions. La subordinació dels estats a les corporacions ens pot fer pensar que les anàlisis de dades dels estats, de fet, són encàrrecs d’aquestes. I, per tant, els estats anirien a remolc de les corporacions.
(més avall continua la informació...)

5 de maig 2014

Versió en castellà "La primera ola luddita, Alcoi y Camprodon"

Enlace para bajar en formato folleto "La primera ola luddita de los Països Catalans, los trabajadores del textil de Alcoi y Camprodon" clica abajo.

La primera ola luddita, Alcoi y Camprodon

En el mismo enlace otros textos en catlà y en castellano sobre el luddismo...