L’edició del genoma, des de la
troballa de l’eina “CRIPR Cas9” (a partir d’ara ens referim a les eines
d’edició basades en aquest mètode com CRISPR), no ha fet res més que avançar a
una velocitat que sorprèn fins i tot als seus promotors.
Es va començar amb vegetals
(xampinyons, diversos fruits...) i amb animals “model”, sobretot ratolins, però
de seguida es va passar a d’altres vertebrats, ovelles, vaques... i,
naturalment els parents més propers dels humans, el micos (http://negreverd.blogspot.com/2018/06/la-edicio-del-genoma-vers-lapropiacio.html).
Les alarmes respecta a les
noves metodologies de la edició i el seu posible impacte sobre la estructura
social humana van ser respostes amb burles per els mitjans de comunicació i la
comunitat científica, però la inversemblant possibilitat del “millorament
genètic humà” ha estat realitat abans del que tots ens pensàvem.