26 de des. 2021

Empreses farmacèutiques, el biaix de la cobdícia i l’ànsia de poder.


En els temps que corren esta molt sobrevalorat el paper dels «experts», experts dels estats, experts dels polítics, experts (directes i indirectes) de les corporacions... i finalment experts «independents», es tracta d’un «neojacobinisme» (“tot” per el poble, però sense el poble). Hi han «experts» en tots els camps, experts pneumòlegs, epidemiòlegs, acupuntors, homeòpates, infectòlegs, vacunòlegs, antropòsofs... etc, tots ells donant directrius (sols son obligatòries les de determinades escoles), però en realitat tots neguen l’autodeterminació i l’autoresponsabilitat de cadascun en la seva salut, això si, el culpabilitzen dels seus problemes, la majoria ofereixen també «teràpies de valor universal”.

Tots els experts aspiren a la dominació absoluta sobre la vida dels altres i es parapeten darrera d’explicacions úniques del mon (cadascun des de la seva posició, industrial o artesana). Però actualment hi ha un sector, l’oficial aquí i ara, que és el preponderant i que te la complicitat de la major part dels mitjans de comunicació per estendre las seves visions. S’estén una visió de la CIENCIA única, no es un conjunt de visions i escoles, totes mediatitzades per interessos econòmics, socials i polítics, en tots els temps, països i èpoques sinó una «veritat única» que ha de de guiar la vida de cadascun, no és una cosa exclusiva de temes de salut, els ecologistes (sobretot els institucionals) també volen que la planificació la faci la CIÈNCIA (a traves dels seus oracles), sobretot en temes de canvi climàtic.

13 de des. 2021

Explotación laboral y paro en un mundo de robots e inteligencia artificial.

Lo que nos venían pronosticando, y no se acababa de producir, la extensión de la robotización y de la inteligencia artificial en el ámbito laboral empieza ya a ser un hecho, después de una ola de robotización en la industria automovilística, a raíz de la pandemia se ha producido una nueva ola, más intensa que la anterior ligada sobretodo a la logística y al comercio electrónico. 

A pesar de que podríamos decir que el control tecnológico por un algoritmo comenzó con los inicios del maquinismo, ahí tenemos los telares Jacquard que en 1804 ya interpretaban los diseños textiles por medio de tarjetas perforadas… pero seguramente la disrupción hay que ponerla en el reloj de fichar de Willard Bundy (1888) que permitía registrar las actividades de los trabajadores, irónicamente era una reclamación de los sindicatos de aquellos tiempos, la compañía de Willard Bundy la CTR fue el origen de IBM.

El sector que más se había robotizado en su momento fue el del automóvil, la intensidad de robotización (número de robots por cada 10.000 trabajadores) era entre 4 y 5 veces más alta que en el conjunto industrial (1.196 contra 281). La robotización se extiende a otros sectores, así que el proceso de destrucción de puestos de trabajo que ha padecido la industria automovilística, con miles de despidos en todo el mundo, se ha ido extendiendo a otros sectores, así como en las condiciones de trabajo que generan, la expulsión de los trabajadores menos quilificados hacia trabajos más marginales y precarios (más datos en https://ifr.org/ ) . Mientras el software de inteligencia artificial aumenta el control sobre los trabajadores y empeora su medio social, aislándolo y atándolo más corto, esto es especialmente evidente en algunas aplicaciones del teletrabajo.

10 d’oct. 2021

L’estat està molt interessat en el teu genoma i en el teu mòbil.

 

Aquest mes d’agost la División Económica y Técnica (Cuerpo Nacional de Policía, CNP a partir d’aquí) ha publicat tres anuncis de concursos, un de serveis i dos de subministraments, per un import total d’uns 880.000€. Encàrregs força significatius.

El contracte de serveis és el de “Actualización de licencias y Mantenimiento correctivo y preventivo de componentes físicos y lógicos de ámbito forense, de la Dirección General de la Policía, de tal forma que le permita cumplir adecuadamente sus misiones” (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/placsp.pscp?idDoc=8147869&reqCode=viewPlacspExpedient ), per un import de 686.256 i dividit en 4 lots, corresponents a diversos software i harware específics d’us policial.

El Lot 1 correspon a dos sistemes d’analítica del so i la parla humana.

El Lot 2 a diversos programes per incidir sobre bústies de correu i recuperació de la navegació de diferents navegadors, així com diversos programes de gestió de casos, un sistema d’escàner 3D, adquisició de dades de telèfons mòbils i GPS, desencriptació,  i obtenció de la informació en entorns Mac.

El Lot 3 a sistemes de software i hardware per accés a dispositius telefònics mòbils, GPS, i anàlisi físic i lògic de la informació que contenen, l’accés a les dades que contenen, lligat en sa majoria als sistemes Cellebrite dels que parlarem més endavant, adquisició de dades en entorn Mac i software per anàlisi i millora d’imatges de vídeo, especialment de vigilància.

El Lot 4 incideix en l’anàlisi de les dades de dispositius mòbils emmagatzemades al cloud i en el trencament de contrasenyes (https://www.youtube.com/watch?v=Hz9Bdwd1kOc ).

Un dels dos contractes de subministraments és: “Adquisición de un equipo de una plataforma de automatización de librerías genómicas para uso forense con destino al Laboratorio de Biología ADN de la Unidad Central de análisis científicos de la C.G.P.C.” (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/placsp.pscp?idDoc=8174417&reqCode=viewPlacspExpedient), per un import de 54.400€, una biblioteca genòmica és una col·lecció de fragments d’ADN que en conjunt representen el genoma d’un organisme, la biblioteca permet localitzar els diferents gens i emmagatzemar el genoma complet d’un organisme (en aquest cas persones) (https://es.wikipedia.org/wiki/Genoteca).

 

Els analitzadors Cellebrite UDEF Touch II.

 

L’altre contracte de subministraments és Adquisición de 15 analizadores de dispositivos móviles Cellebrite UDEF Touch II Ultimated Standard en entorno de fronteras, con destino a la Comisaría General de Extranjería y Fronteras” (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/placsp.pscp?idDoc=8147869&reqCode=viewPlacspExpedient), aquests 15 analitzadors destinats a fronteres s’uneixen a les altres 52 unitats ja disponibles i que es citen al plec de serveis citat més amunt, en total 67 unitats (a les que caldria afegir les que segurament estan en mans dels altres cossos policials del país).

Cellebrite és una empresa israeliana dedicada a la intel·ligència digital i especialitzada en extreure dades d’aparells mòbils, està valorada en 2.400 milions de $ (https://www.cellebrite.com/es/pagina-principal/).

Les aplicacions del sistema de Cellebrite adquirit son (traducció literal de la seva web) Desbloquegi dispositius amb facilitat Ometi els bloquejos de patrons, contrasenyes o PIN i superi els desafiaments de xifrat ràpidament en els dispositius Android i iOS populars. Obtingui accés a la gamma més àmplia de dispositius. Extregui dades de telèfons mòbils, drones, targetes SIM, targetes SD, dispositius GPS i més Endinseu-vos per extreure més dades. Feu un sistema lògic complet d'arxius i extraccions físiques per obtenir la major quantitat de dades dels dispositius digitals” (entre altres per consultar més dades podeu mirar (https://cf-media.cellebrite.com/wp-content/uploads/2020/06/ProductOverview_Cellebrite_UFED_A4.pdf  ), l’eina sembla força fàcil d’operar i es pot emprar tant en laboratori com al fora d’ell (mira aquest vídeo de demostració https://www.youtube.com/watch?v=vvne-5_thoU ).

Com que “en casa del Herrero cuchillo de palo” el 2017 Cellebrite va patir una filtració de dades que va posar al descobert una llista de clients, entre ells la poli turca, la de Hong Kong, la de Bahrain, Birmània, Bielorússia ... ha estat utilitzat contra periodistes, opositors i manifestants detinguts.

L’us als EUA està molt estès (FBI, NSA, DEA, immigració, fronteres...). A Europa també està, molt estès el seu us en la major part dels seus estats, així Alemanya, Àustria, Dinamarca, Noruega i el regne Unit els utilitzen massivament sobre els telèfons del emigrants i els demanadors d’asil, a França es va fer servir massivament contra els manifestants contra el G/ a Biarritz (2019).

A partir d’un conflicte amb Signal sobre la seguretat quan Cellebriti va incorporar tecnologia per trencar el xifrat de Signal, Signal va publicar falles de seguretat de l’analitzador i va anunciar la possible instal·lació de fitxers “emmetzinats” (https://www.lanacion.com.ar/tecnologia/signal-vs-cellebrite-que-sucede-cuando-los-hackers-son-hackeados-nid07052021/ ) l’enfrontament continua.

 

Així doncs veiem com l’estat està molt interessat en identificar-te, en el que fas, dius, escrius... i penses, SIGUEU PRUDENTS I CUBRIU ELS RASTRES!!

29 de set. 2021

Deixant rastres, infografia num.2, CAT i CAST

Aquesta és la segona infografia sobre deixar rastres, no és exaustiu, s'ha d'ampliar i reduir segons les necessitats de cadascun i tebir en conte que les tecnologies de control social van per devant del que sabem d'elles.

No hi ha tota la informació possible, el contingut és el bàsic. S’ha d’ampliar segons interessos i circumstàncies. També hi ha tècniques de les que encara no tenim informació directa o mínimament completa (per exemple el cas dels olors).

Enllaç a la primera infografia  http://negreverd.blogspot.com/2021/08/infografia-deixant-rastres.html




24 de set. 2021

DE BOTELLONS, BONS PENSAMENTS I DISSIDÈNCIES.

Desprès de l’amenaça de desplegament de 1.000 policies per impedir concentracions de joves (en boca de la Sra. Alcaldessa Ada Colau), una amenaça que de moment ha estat una escenificació, ja que la primera nit hi han agut acumulacions de milers a la zona de Plaça Espanya, al Passeig del Born i al Passeig Lluis Companys (https://elpais.com/espana/catalunya/2021-09-01/colau-sobre-la-segunda-merce-en-pandemia-no-habra-fiesta-en-la-calle.html ). De fet els botellons universitaris de la UAB (8.000 asistents, amb agressió masclista https://www.europapress.es/catalunya/noticia-8000-personas-acuden-pasada-noche-botellon-universitat-autonoma-barcelona-uab-20210918120647.html ) o de la Complutense de Madrid (25.000 assistents https://www.niusdiario.es/sociedad/sucesos/macrobotellon-universidad-complutense-madrid-sin-mascarilla-distancia-fiesta_18_3204870342.html ) tampoc van ser controlats.

La sociabilitat juvenil, tan blasmada per tots els ben pensants, ja siguin bons pensaments clericals, autoritaris de dretes, progressistes o autoritaris d’esquerres, s’ha tronat a imposar sobre el seny i les directives de la nova normalitat.

 


 

16 de set. 2021

CONTRA ELS AEROPORTS, ELS AVE, LES AUTOPISTES... I LA SOCIETAT QUE ELS NECESSITA. NI AL PRAT, NI A REUS, NI A RIUDELOTS, NI A BARAJAS, NI ENLLOC!!.

 El que s’anomena mobilitat (amb l’afegitó de sostenible o sense) és sols una part més del sistema de dominació capitalista. Ens movem, però, vers on?... majoritàriament ens movem sols per dos objectius, per produir i per consumir. Es mouen els treballadors cap a la seva feina, els immigrant vers la metròpoli de destí, els consumidors cap els magatzems, les zones comercials, els consumidors de turisme cap a un destí alienat... poc importa la modalitat totes elles (tren, avió, vehicle privat o públic...) tenen el mateix objectiu produir i consumir, i en darrer termini sostenir el tinglado estatal/capitalista que és el sistema tecnoindustrial en el que vivim.

Tot aquest moviment suposa un cost econòmic i una certa inseguretat. El mateix caràcter que te la mobilitat suposa inseguretat i revolta, ja siguin dels insurgents contra augments de costos del transport (augments a afegir a la misèria i precarietat quotidiana), o la pirateria marítima a Somàlia o al mar de la Xina. La major part de revoltes importants dels darrers anys han girat, en major o menor grau, al voltant de la mobilitat, la de Xile, la d’Iran, la dels Gilets Jaunes...

Reduir una part dels riscos lligats a aquesta inseguretat i d’aquests costos és un dels objectius del que s’anomena «mobilitat sostenible». En això la crisi climàtica i la COVID han ajudat força, el teletreball i  l’e-comerç han estat les primeres mesures en ser aplicades massivament, ajudades per la distribució tipus rider i en el cas de l’oci per les noves tecnologies de distribució de continguts audiovisuals que no requereixen sortir de casa... ni aixecar-se del sofà

Les infraestructures de mobilitat ocupen una bona part de la terra ja sigui físicament, ja sigui per l’extracció de materials necessaris per a la seva construcció, les obres publiques mouen milions, i les empreses dedicades a elles formen part important dels cartels que controlen el mon.

No es pot separar la mobilitat amb una de les seves principals regulacions/limitacions: les fronteres. Els estats les obren i les tanquen selectivament a les persones, segons les necessitats de producció del capital, en el cas de les mercaderies la situació és més complexa i depèn, no ja d’interessos globals, sinó de les necessitats de fraccions del mateix capitalisme “semilocals”. La COVID ha vingut a reforçar fronteres i a crear-ne de noves que poden anar des de ciutats, comarques... fins i tot a les entrades a supermercats, bars o teatres.

3 de set. 2021

La «nova videovigilància» post-COVID. El cas d’Alacant.

 

Passat l’estat d’alarma, l’administració local s’ha desencallat una mica, no en l’atenció presencial als ciutadans, però si en la publicació de concursos, així molts plecs de contractació que van estar aturats s’han començat a moure, alguns exactament  iguals com estaven i d’altres amb modificacions notables.

Els canvis moltes vegades s’argumenten aprofitant la crisi de la COVID, que, com passa en el cas del jihadisme, és un pràctic comodí que justifica tot.

Cada cop es demanen noves implementacions en els sistemes de videovigilància, així, casi tots volen la lectura de matrícula, la marca i el color  dels automòbils, algun plecs parlen ja de termovideovigilància (https://cuadernosdeseguridad.com/2020/05/innovacion-tecnologia-temperatura/  ) i d’altres de control del trencament de confinaments, detecció de mascaretes....

2 d’ag. 2021

Infografia: “deixant rastres??”.

Es tracta d’una infografia sobre els rastres que deixem en qualsevol espai físic quan realitzem alguna activitat, la idea era fer un element de comunicació senzill i el més visual possible per facilitar prendre mesures de seguretat d’una manera conscient. No hem reeixit del tot, a quedat una mica atapeïda i amb massa text.

No hi ha tota la informació possible, el contingut és el bàsic. S’ha d’ampliar segons interessos i circumstàncies. També hi ha tècniques de les que encara no tenim informació directa o mínimament completa (per exemple el cas dels olors).

 


 

22 de jul. 2021

Alguns links sobre Gènova 2001 i d’altres moments antiglobalització.


“MULTITUD Y ACCIÓN COLECTIVA POSTNACIONAL: UN ESTUDIO COMPARADO DE LOS DESOBEDIENTES: DE ITALIA A MADRID (2000-2005)”
https://eprints.ucm.es/id/eprint/8458/1/T30518.pdf  es tracta de la Tesi doctoral de Pablo Iglesias Turrion, molt il·luminadora de les idees dels recuperadors, però amb molta informació.

 

“La Legitimidad de la Propaganda por los Hechos en la Reivindicación por los Derechos Humanos” 2006 https://repositorioinstitucional.uaslp.mx/xmlui/bitstream/handle/i/3770/MDH1SER01601.pdf?sequence=1&isAllowed=y es tracta d’una tesi presentada a una Universitat Mexicana. És un treball acadèmic que repassa les pràctiques de revolta a l’Amèrica sobretot a Mèxic, d’una radicalitat impensable al nostra país, de fet la dediquen a Mauricio Morales (el Panky Mauri) mort per l’explosió d’una bomba que transportava.

 

Carlo vive i morti siete voi!!

 

El 20 de juliol de 2001 la policia italiana va assassinar a Carlo Giuliani, durant les protestes antiglobalització contra la reunió del G8 a Gènova, ara farà 20 anys, va ser el punt culminant d’una escalada represiva.

Després de paralitzar la Ronda del Mil·lenni de la Organització Mundial del Comerç (OMC) (https://ictsd.iisd.org/sites/default/files/news/puentes/puentes1-5.pdf ) mitjançant la “batalla de Seattle”, el moviment antiglobalització estava en un moment dolç i optimista malgrat les abismals discrepàncies internes. 

 

La OMC tractava de superar aquesta aturada a través de Conferència de Doha (una dictadura l’escenari més amable per aquest tipus d’actes), el novembre de 2001, en aquesta conferència s’iniciava la Ronda de Doha (https://www.wto.org/spanish/tratop_s/dda_s/dda_s.htm ) per seguir avançant vers la liberalització total de les relacions econòmiques internacionals.

6 de jul. 2021

El MWC de 2021: un congres de pa sucat amb oli, on amb la justificació de la COVID implementen noves mesures de control i on preparen el del 2022 on sembla que es faran bons negocis una altra vegada.

Be, finalment s’ha acabat un Mobile World Congress de pa sucat amb oli, aquesta vegada no han posat potes enlaire la ciutat, ni han envaït hotels restaurants i zones d’esbarjo ha vingut poca gent i molta de la que ha vingut és del país. No ens hem d’enganyar el bitxarracu no és mort, sols està a l’espera de temps millors, espera al 2022 per retornar la seva tasca devastadora, espoliadora i dominadora.... així que: ull viu i orelles tieses!!!

Els organitzadors prefereixen dir que és el de la recuperació, de fet sembla ser un assaig per reprendre’l el 2022, concretament entre el 28 de febrer i el 3 de març.

5 de juny 2021

COVID 19 un balanç provisional

Text publicat al num zero (abril de 2021) de la revista AGRACIA de l'Ateneu Llibertari de Gràcia

 

 


Hem estat més d’un any (des de el 14/3/20), que no es poc, en estat d’emergència. No volem entrat en temes tècnics, epidemiològics o immunològics, de tota manera darrerament han sorgit especialistes en aquests temes sota cada pedra. Tampoc volem entrar en el que els medis del sistema anomenen conspiranoies i negacionismes (qualificatius profundament desqualificadors i instrumentalitzats per fer callar qualsevol dissidència, fundada o no).

Tampoc entrem aquí en temes estretament connexos, com el desmantellament i mercantilitzacio privativa de la sanitat pública o els efectes devastadors sobre els treballadors, especialment els més vulnerables, son temes importants, però que han estat tractats i combatuts extensament per diverses organitzacions, especialment sindicals.

Ens volem centrar en l’impacte que han tingut totes les mesures dels governs de l’estat i de Catalunya com impulsores i fomentadores de la repressió i el control social.

 

 

 

 

9 de maig 2021

Els “xips” de les bosses i els cubells de la PaP de Sant Andreu del Palomar

Els “xips”, de fet etiquetes RFID (tags de radiofreqüència) (http://negreverd.blogspot.com/2013/11/smart-city-smart-merda.html   http://negreverd.blogspot.com/2018/10/smart-city-geolocalitzacio-i-realitat.html ) no son una cosa nova en la recollida de residus, diverses poblacions catalanes l’apliquen (el barri de Sarrià, Lleida, Berga, Riudecanyes... i més), i diversos ens de recollida estan fent concursos per adquirir-ne, el Consorci de Residus del Vallès oriental (1.098.000€), Berga (59.727€), el Consell Comarcal de la Selva posa com condició per la compra de cubells que es pugui implantar una etiqueta RFID (https://ca.wikipedia.org/wiki/RFID ).

 

Es tracta d’etiquetes passives (no disposen d’alimentació d’energia, la obtenen del camp que genera el lector), en sa major part del tipus UHF de 868 MHz, poden llegir a alguns metres de distància (fins 4 o 5m) i poden fer multilectures a alta velocitat i en alguns cassos el codi és reprogramable.

La única dada que tindrà la etiqueta serà l’habitatge al que correspon la bossa o el cubell (i les personals que hagi facilitat qui hagi recollit el kit de la PaP), la dada capturada s’adjunta al tipus de residu, dia, hora, i localització (amb el GPS del vehicle de recollida o del lector).

En alguns països (aquí no) el vehicle incorpora un sistema de pesada, llavors el càlcul de la producció és precís en comparació amb el que tindrem aquí, el nombre de recollides... tot això va dirigit al pagament per generació (PxG) que és l’objectiu real d’aquests sistemes, com be diu l’ajuntament a la pàgina 14 del butlletí de maig i en la 12 del de gener (https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/PaP_bulleti_santandreu-Maig2021.pdf, https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/PaP_bulleti_santandreu-Gener2021.pdf ).

 

30 d’abr. 2021

Explotació laboral i atur en un mon de robots i intel·ligència artificial.

 El que ens venien pronosticant, i no s’acabava de produir, la extensió de la robotització i de la intel·ligència artificial en l’àmbit laboral comença ja a ser un fet.

El sector que més s’havia robotitzat va ser el de l’automòbil, la intensitat de robotització (nombre de robots per cada 10.000 treballadors) és entre 4 i 5 vegades més alta que en el conjunt industrial (1.196 contra 281). La robotització s’estén a d’altres sectors, així que el procés de destrucció de llocs de treball que ha patit el sector de l’automòbil, amb milers d’acomiadaments a tot el mon, s’estendrà a d’altres sectors així com les condicions de treball que generen també, la expulsió dels treballadors menys qualificats cap a feines més marginals i precàries (més dades a https://ifr.org/ ) .

Mentre el software d’intel·ligència artificial augmenta el control sobre els treballadors i empitjora el seu medi social, aïllant-lo i lligant-lo més curt, com està passant amb algunes aplicacions del teletreball.

La robotització i la Intel·ligència artificial s’aplica d’una manera molt especial a tasques “poc considerades”, tenen un risc d’automatització superior al 50% la preparació de menjar, la construcció, la neteja, la conducció de vehicles, l’agricultura, la confecció i els serveis personal, mentre que els alts comanaments i els polítics estan per sota del 30%.

 


La demagògia del capitalisme pretén que aquest desplaçament vers els marges i l’atur és “una oportunitat” per fer el “que tu vulguis” i per “formar-te” (o millor dit deformar-te) en un miratge de meritocràcia dels self-made-mens, mentre que l’esquerra de l’estat i el capital afegeix una renda bàsica que ens permetrà “cultivar-nos” (al respecte pot ser interessant, a partir del minut 20, mirar les opinions que una colla d’idiotes donen al vídeo de  https://www.enriquedans.com/2021/04/el-futuro-del-trabajo-un-documental-interesante.html ) .

14 d’abr. 2021

Les compres dels Mossos de la “secreta”.

Si anem seguint las adquisicions que ha anat fent la Direcció General de Policia per equipar als mossos dels medis necessaris per actuar encobertament ens podem fer una idea de l’abast de les seves activitats.

Per una part està la compra (com cada any) de roba de paisà per els mossos que actuen sense uniforme, per l’altra l’adquisició de dispositius d’escolta encoberta de conversacions i, el renting de vehicles camuflats.

Els mossos de paisà.

Com cada any, des de 2014, ha sortit el concurs de vestuari de paisà per els agents dels Mossos d’Esquadra (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/notice.pscp?idDoc=78578201&reqCode=viewCn), aquest any l’import (852.244€) ha estat semblant al de l’any passat, des de 2019 la despesa en vestuari de paisà ha estat de casi 2,5 milions d’euros. Des de 2014 l’adjudicatari ha estat sempre la empresa ITURRI, segurament aquest any també.


 

El sistema per repartir tot aquest vestuari és mitjançant vals bescanviables d’entre 20 i 364 euros, el nombre de vals depèn de l’activitat de paisà de cada mosso receptor, els de 364 molta activitat i els de 20 poca, l’activitat sense l’uniforme ve regulada per la Instrucció 18/2014 de 29 de desembre (http://www.elsindi.cat/pdf/juridiques/Instru18serveiNoUniforme.pdf ), en principi deixant a part alts càrrecs i buròcrates diversos tenen dret a aquests vals el mossos d’unitats que treballen encobertes (afers interns, investigació criminal, transports, les Àrees d’Informació Interior i Exterior) i d’altres més protocol·làries i d’escortes.

Amb aquestes dades no podem saber del cert quants mossos treballen habitualment encoberts, però segur que son més de 3.000 (http://negreverd.blogspot.com/2018/07/els-mossos-que-ronden-de-paisa-al.html, http://negreverd.blogspot.com/2020/04/mossos-desquadra-i-camuflatge.html ).

 Subministrament de quatre equips Micro-IP d’àudio encoberts amb comunicació IP per a la policia de la Generalitat.

Va sortir a concurs a finals de 2020 l’adquisició de 4 equips de Micro-IP per escoltes encobertes (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/es_ES/awardnotice.pscp?idDoc=69936170&reqCode=viewPcan).

Actualment el mossos disposen de 2 equips de captació i transmissió d’àudio, amb aquests dos equips es dona servei a unes 10 peticions anuals, ja que es solen deixar al menys un mes, amb la adquisició dels 4 nous equips es podran fer 60 escoltes a l’any...

Els vehicles camuflats:

Va haver un concurs per adquirir 300 vehicles camuflats (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/es_ES/awardnotice.pscp?idDoc=77738321&reqCode=viewPcan )cara a les darreres eleccions i la emergència COVID, desprès es va fer una nova licitació per el renting de 382 vehicles (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?reqCode=viewCn&idDoc=79666948&lawType= ), però degut al secretisme (“per raons de seguretat”) no han publicat les característiques, encara que alguns dels lots porten l’especificació de logotipat i d’altres no.

17 de febr. 2021

Els incontrolats del 36 IV. Justo Bueno, el més odiat

Aquest és el quart lliurament de la sèrie “reivindicació dels incontrolats del 36”. El primer va ser sobre els comitès d’Orriols de l’Empordà i el d’Osor a la Selva (http://negreverd.blogspot.com/2018/08/reivindicacio-dels-incontrolats-de ), el segon sobre Antonio Martin del Comitè de Puigcerdà (http://negreverd.blogspot.com/2018/10/reivindicacio-dels-incontrolats-de), el tercer sobre  Vicenç Coma, el Paella, per mal nom el Coix del Carrer Gurb, incontrolat d’Osona http://negreverd.blogspot.com/2019/01/reivindicacio-dels-incontrolats-de-1936.html .

 Justo Bueno és, segurament, una de les persones mes odiades, tant per els fatxes i els independentistes, com per molts del seu propi camp.

La major part dels retrats estan fets amb molt poques tintes, la majoria mulla els pinzells en els documents del seu judici i en les opinions dels polis que el van engarjolar, en Quintela i en Polo (col·legues d’en Miquel Badia)… els retrats s’arrosseguen i es reprodueixen un cop i un altra cop cada vegada més desvirtuats. Front aquests retrats generalitzats i copiats l’un de l’altra el que pinta el seu “enemic” gairebé personal, en Tisner és fins i tot benvolent.

No es coneix del cert de les activitats de Justo Bueno al llarg de la seva, relativament curta, vida com militant anarquista, sobretot dels seus darrers anys, quan l’ambigüitat de les posicions de cadascun enterboleix qualsevol interpretació.

25 de gen. 2021

Història de les pandèmies i del seu us com eines de dominació.

1.-Català.

La dominació s’adapta i muta davant de totes les situacions noves, no com nosaltres que ens costa o be no ens adaptem en absolut (perquè les situacions son inacceptables i per tant l’adaptació és impossible), a cop de revolució la dominació avança i es perfecciona, des de la revolució neolítica, fins la revolució digital, passant per la francesa i la russa.

Els estats, les monarquies, les repúbliques, les religions, el capitalisme... es van modificant fins fer-se irreconeixibles fins i tot canvien d'aparença, de nom i fins i tot d’estructura, funcions... A cada disrupció s’enforteixen les estructures de dominació, es cert que a vegades hi ha un retrocés, però a la llarga sempre s’ha reprès amb més força i amb més eficàcia.

Els dominadors sempre han aprofitat els «desastres» d’origen natural o induïts per ells, com per exemple diverses epidèmies de verola decisives en la invasió de les Amèriques (ja sigui la anglosaxona o la hispana), o en  llegendes com la de les 7 plagues d'Egipte formen part de la cultura occidental, o les processons i les rogatives eclesials a sants diversos amb motiu de sequeres, inundacions o epidèmies s’han mantingut fins els nostres dies, amb la visita del conseller Francesc Baltasar a Montserrat per demanar  la fi de la sequera de 2008 (https://www.ccma.cat/324/el-conseller-de-medi-ambient-reconeix-que-tot-i-ser-agnostic-ha-demanat-a-la-moreneta-que-faci-ploure/noticia/267944/), de fet els comunistes catalans sempre han estat uns llepaciris de molta cura.

No hi ha masses dades contrastables sobre desastres pandèmics i efectes socials, no és un enfocament popular entre historiadors i epidemiòlegs, així que el que segueix, una relació de disrupcions i efectes, no te pretensions cientifistes, no son processos d’acció i reacció inevitables, però si indicadors del potencial de mutació dels sistemes de dominació, siguin esglésies, estats, corporacions, capitalismes... etc

6 de gen. 2021

CREMEM LES BARBIES!!

Com cada any he recollit catàlegs de diferents botigues de jocs, del Corte Inglés, del Tió Sam, de Drim i de ToysRus, he mirat els webs de les marques de joguines més “interessants”, fins i tot he passat una bona estona fent zaping entre el canal Super3, Boing i Clan… vist el que he vist anem de tornada a les joguines perpetuadores dels rols de gènere i dels valors de la dominació.

Els ninots Pinypon(http://www.pinypon.es/ ) estan separats als catàlegs entre els de nenes (supercentre comercial, ambulància de mascotes, cool caravan, castell i carrossa de reines…) i els de nens (avió d’emergència, bombers, helicòpter de rescat,una comissaria… fins i tot un joc de guardia civil), per exemple al catàleg del Corte Inglès els primers estan classificats com “nines de fantasia” i els segons com “figures d’acció”, prou significatiu oi?.