Ahir matí (10/5/2025) el Garraf es va despertat amb la sorpresa d’un confinament “dinàmic” per risc químic. Un núvol de clor partia d’una nau incendiada aquella matinada, la nau era el magatzem de l’empresa “Cleanwaterpool Productos Químicos y Accesorios para Piscina” (el lloc web és https://cleanwaterpool.net/es/, però està desactivat…) a la nota de premsa de Protecció Civil diuen que la empresa és Clim Waterpool, però sembla que segurament es tracta d’un error. Un nova demostració de la nocivitat del sistema tecnoindustrial, nocivitat que darrerament ha estat molt present al nostre entorn traslladant al nord el que viuen diàriament a d’altres punts del mon (http://negreverd.blogspot.com/2024/07/la-nocivitat-industrial-polinya-valles.html, https://barcelona.indymedia.org/newswire/display/536850, https://barcelona.indymedia.org/newswire/display/536711 ).
El confinament s’ha dictat mitjançant un missatge als telèfons mòbils (missatge que no han rebut tots els telèfons...) i afectava als municipis de Vilanova i la Geltrú, Cunit, Cubelles i el barri de Roquetes de Sant Pere de Ribes, en total unes 150.000 persones. El confinament es va aixecar el mateix dia 10 cap el migdia.
Cleanwaterpool comercialitza productes per el manteniment de piscines, segurament cloroisocianats (ATCC) en diferents formats, bàsicament compostos clorats, tots ells en contacte amb aigua o per foc alliberen a l’aire clor, clorhídric, cloramines i altres compostos clorats com el fosgen.... Tots son molt reactius i tendeixen a reaccionar amb d’altres compostos, inclosa l’aigua.
Cleanwaterpool no està afectada per la directiva Seveso per les quantitats de producte que emmagatzema, així que no consta al mapa de riscos de Protecció Civil (https://pcivil.icgc.cat/pcivil/v2/index.html#41.23248,1.73416,8z ).
La contaminació produïda per l’incendi (malgrat tots els missatges tranquil·litzadors) és força problemàtica, per una part la emissió de gasos clorats (o clor) dels que es desconeix les concentracions i l’abast, per l’altra la de sòlids com partícules de cendra de fins i tot mil·límetres de diàmetre fins petites partícules de micres i que també estan contaminades per clor, les restes de la nau cremada també carregades de clor i, finalment les aigües d’escorrentia de la extinció...
No s’ha informat de concentracions de contaminants als 4 municipis de la zona confinada (segurament n’hi han ben poques dades o cap), per fer-nos una idea hem mirat les dades d’un incendi semblant als EUA. L’incendi de Biolab el 2024 a Geòrgia, era també una empresa dedicada als productes de neteja de piscines, allà la EPA va analitzar els dies de l’incendi i posteriors els nivells de clor, de fosgen, clorhídric i bromhídric obtenien algunes mesures per sobre dels nivells dels límits laborals en tots els cassos (https://www.epaosc.org/sites/A4EY/files/4t-04-05-b-006%20bio-labs%20fire%20cercla%20er%20action%20report.pdf a partir de la pag 46), també varen detectar cianhídric i sulfhídric... val a dir que els efectes de nivells baixos durant un temps perllongat no es coneixen, encara que sembla que els nens son més sensibles al clor que els adults (https://www.atsdr.cdc.gov/es/toxfaqs/es_tfacts172.html ). Al cas de Biolab la EPA dels EUA i els serveis de protecció civil i del medi ambient de Geòrgia van efectuar (al menys) un seguiment de la contaminació, caldrà veure que fan el del Govern de Catalunya... Especialment en el cas de fosgen, els límits laborals del fosgen es mesuren en parts per bilió, mentre que els del clor ho fan en parts per milió, el fosgen és molt més tòxic que el clor molecular i altres derivats del clor. La pregunta seria: s’ha detectat fosgen? quins nivells s’han assolit, durant quant de temps?.
A Catalunya hi han 199.219 piscines i el seu nombre va creixent entre 6 i 8 cada dia, és de suposar que per tot el país hi ha distribuïda una xarxa de magatzems com el de Cleanwaterpool amb milers de tones de productes susceptibles de repetir l’accident del dia 10/5, la nocivitat tecnoindustrial és impulsada per el consumisme del simulacre social de benestar: la piscina privada, que ve a substituir el de la “caseta i l’hortet”.
La major part de l’ATCC procedeix de la planta d’ERCROS a Sabiñanigo, que va ser ampliada el 2020 i que produeix unes 28.000 tn d’aquest producte, ERCROS és el principal productor europeu d’isocianurs i un del primers del mon, dedica el 57% d ela producció a la exportació. La planta de Sabiñanigo si que està inclosa en la directiva Seveso (n’hi ha 40 a tot Aragó).
La nocivitat tecnoindustrial no sols es concentra en els productes de consum i en els punts de producció del nord global, moltes industries han migrat a països amb ma d’obra més explotable i amb baixos requeriments ambientals, això quan no s’exporten els residus de les indústries o s’extreu la matèria primera.
