S’ha anunciat que l’ajuntament de Badalona vol tirar endavant un
projecte de videovigilància del Parc de Can Solei i Ca l’Arnús, per un import
de 100.000€ i que ja s’està cercant subvencions per fer la instal·lació... La
excusa és el vandalisme nocturn sobre els edificis del parc, l’enllumenat i el
mobiliari urbà... és una reacció clàssica, front qualsevol problema recórrer a
la solució tecnològica que es te més a ma.
Badalona te un historial d’Ajuntaments amants de la videovigilància des
de al menys 3 legislatures, una del PSC en coalició amb CDC, una del PP i
l’actual de la coalició de Badalona en Comú-PA, ERC i ICV. Els tres governs han
instal·lat sistemes de CCTV, tots ells basats en la “inseguretat”, el govern
PSC/CDC en va instal·lar 11, a la zona d’oci de Can Ribó i als voltants del Màgic,
el del PP a la plaça Antonio Machado (la cèlebre càmera anti-gitanos romanesos)
i la del ascensor entre Dalt de Vila i Bufalà (declarada improcedent per la
Junta de seguretat) i ara el nou consistori en vol instal·lar unes quantes més
al parc més gran de Badalona.
Val a dir que en tots aquests casos, malgrat que la intenció declarada
és la “seguretat pública i la repressió del vandalisme i de l’incivisme” totes
han estat legalitzades com a càmeres de control del tràfic, així que,
teòricament sols poden gravar vehicles i no persones. S’ha utilitzat aquesta
figura administrativa per que és més fàcil d’aconseguir l’autorització, així
doncs no es podrien emprar les imatges per multar a vàndals i incívics. Les
càmeres que ara es volen col·locar al parc de Can Solei i Ca l’Arnús, sembla
que es pretenen instal·lar d’aquesta manera donada la dificultat
d’instal·lar-les per seguretat.
L’ajuntament de Badalona, segons ell mateix, te 21 càmeres (7 en
edificis, 13 de trànsit i una a les
escales mecàniques del carrer Cuba), malgrat això son realment més ja que que
en els 26 aparcaments gestionats per la empresa municipal ENGESTUR també hi ha càmeres (2 o 3 com a mínim per
aparcament) i que aquestes estan connectades a una sala de control de la
mateixa empresa des de la que s’avisa de les incidències (generalment a la
Guardia Urbana). No es coneix el nombre de càmeres que tenen altres
institucions (Generalitat, establiments policials, jutjats, organismes
autònoms...) o els actors privats (Bancs, empreses diverses, comunitats de
veïns...).
La densitat de càmeres de transit és anormalment alta a Badalona, de fet
n’hi ha una cada 16.500 habitants, si apliquéssim aquesta ràtio a Barcelona
tindríem un total de 96 càmeres i de fet sols n’hi ha 27.
Ens trobem doncs davant d’un exemple del funcionament de la
tecnorepressió a la civilització industrial capitalista, on la vigilància
global (tots vigilats) és la resposta que es dona al malestar social.
Vigilància amb conseqüències directes, no sols policials, sinó també
psicològiques al interioritzar la intromissió vigilant com un fet quotidià i
normal.
No vigilen per la teva seguretat, vigilen per la seguretat del
sistema!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada