En els temps que corren esta molt sobrevalorat el paper dels «experts», experts dels estats, experts dels polítics, experts (directes i indirectes) de les corporacions... i finalment experts «independents», es tracta d’un «neojacobinisme» (“tot” per el poble, però sense el poble). Hi han «experts» en tots els camps, experts pneumòlegs, epidemiòlegs, acupuntors, homeòpates, infectòlegs, vacunòlegs, antropòsofs... etc, tots ells donant directrius (sols son obligatòries les de determinades escoles), però en realitat tots neguen l’autodeterminació i l’autoresponsabilitat de cadascun en la seva salut, això si, el culpabilitzen dels seus problemes, la majoria ofereixen també «teràpies de valor universal”.
Tots els experts aspiren a la dominació absoluta sobre la vida dels altres i es parapeten darrera d’explicacions úniques del mon (cadascun des de la seva posició, industrial o artesana). Però actualment hi ha un sector, l’oficial aquí i ara, que és el preponderant i que te la complicitat de la major part dels mitjans de comunicació per estendre las seves visions. S’estén una visió de la CIENCIA única, no es un conjunt de visions i escoles, totes mediatitzades per interessos econòmics, socials i polítics, en tots els temps, països i èpoques sinó una «veritat única» que ha de de guiar la vida de cadascun, no és una cosa exclusiva de temes de salut, els ecologistes (sobretot els institucionals) també volen que la planificació la faci la CIÈNCIA (a traves dels seus oracles), sobretot en temes de canvi climàtic.
Ara se’ns assegura que la industria farmacèutica és «científica» i que per tant funciona sense deixar espai per qualsevol crítica o rebuig, potser sigui «científica» però esta mediatitzada per interessos polítics, geoestratègics i sobretot econòmics, ningú nega això, senzillament per experiències personals, per pors globals i covardies paralitzants, o senzillament per conveniències particulars o estamentals es prefereix mirar cap un altra lloc o tancar els ulls.
Sols cal fer una mirada a la història dels plets de la farmaindústria amb el afectats per els diversos episodis de brutals «errors de càlcul científic».
Aquest desembre un jutjat dels EUA a suspès el blindatge econòmic de Purdue Pharma (la família Sacker) que per 4.500 milions de dòlars pretenia lliurar-se de la responsabilitat de 540.000 morts i milers d’addictes víctimes de l’Oxicodona (https://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-41744306 ) un opiaci que venien sota el nom de OxyContin sense informar dels seus efectes, la xifra que es reclama és del doble o més, la família Sacker va desviar a paradisos fiscals, entre 2008 i 2018 (període en que van vendre l’oxicodona) més de 10.000.000.000$ dels 60 mil que havia guanyat.
L’agència de control de medicament (profundament científica), la FDA, va estar validant durant anys els informes de Pardue sobre que l’Oxicodona no tenia efectes additius i la seva manca d’efectes secundaris, els informes de Pardue eren «científicament correctes», fins i tot el 2015 van aprovar el seu us en menors, a tan sols 2 anys de que es suspengués la seva venda.
No sols és Pardue la judicialitzada, hi ha tot un seguit de companyies farmacèutiques implicades, entre elles Johnson&Johnson, que haurà de pagar uns centenars de milions per la seva oxicodona, J&J també produeix una de les vacunes per la COVID...
Actualment es segueix introduint al mercat medicaments amb opiacis sintètics, sobretot a l’Amèrica del Sud i Àsia i, segurament, Europa, algunes d’aquestes companyies estan vinculades a Pardue i altres companyies farmacèutiques, moltes d’elles amb lligams financers.
El reguitzell de plets contra les farmacèutiques és enorme, fins i tot a Espanya hi ha despatxos d’advocats més o menys especialitzats en el tema, no és fàcil aconseguir una condemna (Espanya te el «mèrit» d’haver lliurat al fabricant de la talidomina de pagar indemnitzacions als afectats) i els processos duren anys i panys.
A continuació posem alguns dels cassos dels que es troben fàcilment a les xarxes, però n’hi ha molts mes, segurament el nombre real caldria multiplicar-lo per 10, per 100 o potser per 1.000... les empreses bloquegen la info als media i arriben a acord privats amb les víctimes (i especialment amb els seus advocats).
Hi ha el cas de la Talidomida (https://analesdepediatria.org/es-pdf-S1695403312005383 ) i els seus centenars de milers d’afectats per malformacions quan ja es coneixien els efectes adversos, el dels afectats per ceguesa degut al medicament contra el colesterol MER29 (de Marion Merrell Dow, vinculada posteriorment amb Hoechst, Sanofi-Aventis) https://es.wikipedia.org/wiki/MER/29 , el Vioxx de Merck (https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/E-6-2004-3046_ES.html?redirect ) amb 4.800 milions en indemnitzacions pendents, els de Mediator (https://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-49794579 ) supressor de la gana (de Servier) amb 2.000 morts a França, Deparkine (https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/E-8-2018-001561_ES.html ) un antiepilèptic (de Sanofis) del que es diu que és la Talidomida del segle XXI amb 4.100 persones amb malformacions sols a França, Zyprexa (https://www.fda.gov/drugs/drug-safety-and-availability/la-fda-advierte-de-reacciones-de-la-piel-poco-comunes-pero-graves-con-el-uso-del-psicofarmaco ) amb 8.000 afectats i 700 milions de $ en indemnitzacions, Essure (Bayer) un microimplant anticonceptiu (https://www.mayoclinic.org/es-es/healthy-lifestyle/birth-control/expert-answers/essure-discontinued/faq-20436674 ) retirat de la venda el 2017 a Espanya i Europa, Propecia (Merck) per l’alopècia masculina i problemes de pròstata, que ha donat nom a un síndrome el SPF (https://www.gov.uk/drug-safety-update/finasteride-rare-reports-of-depression-and-suicidal-thoughts ), Accutan medicament contra l’acne (Roche la inventora del Valium i responsable del desastre de Sebeso), la farmacèutica va deixar de produir Accutan el 2009 a rel de diverses sentències milionàries (https://www.nhs.uk/medicines/isotretinoin-capsules/ ), però en haver caducat la patent es segueix comercialitzant per part d’altres companyies...
Tots aquests medicaments van tenir estudis i avaluacions positives, per part d’Agències, Universitats i Centres d’Investigació, tots van ser aprovats per la «ciència» i en tots els casos la farmaindustria va ocultar els efectes adversos, amb la complicitat de molts dels suposats avaluadors. Així que els estudis científics tenien un biaix, el biaix de la cobdícia i l’ànsia de poder.
De veritat algú creu que la farmaindústria és un estament fiable?, algú creu que no posa per davant els beneficis?... és sensat donar crèdit a las avaluacions i a les agències del medicament?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada