La «nova videovigilància» post-COVID. El cas d’Alacant.

 

Passat l’estat d’alarma, l’administració local s’ha desencallat una mica, no en l’atenció presencial als ciutadans, però si en la publicació de concursos, així molts plecs de contractació que van estar aturats s’han començat a moure, alguns exactament  iguals com estaven i d’altres amb modificacions notables.

Els canvis moltes vegades s’argumenten aprofitant la crisi de la COVID, que, com passa en el cas del jihadisme, és un pràctic comodí que justifica tot.

Cada cop es demanen noves implementacions en els sistemes de videovigilància, així, casi tots volen la lectura de matrícula, la marca i el color  dels automòbils, algun plecs parlen ja de termovideovigilància (https://cuadernosdeseguridad.com/2020/05/innovacion-tecnologia-temperatura/  ) i d’altres de control del trencament de confinaments, detecció de mascaretes....

Infografia: “deixant rastres??”.

Es tracta d’una infografia sobre els rastres que deixem en qualsevol espai físic quan realitzem alguna activitat, la idea era fer un element de comunicació senzill i el més visual possible per facilitar prendre mesures de seguretat d’una manera conscient. No hem reeixit del tot, a quedat una mica atapeïda i amb massa text.

No hi ha tota la informació possible, el contingut és el bàsic. S’ha d’ampliar segons interessos i circumstàncies. També hi ha tècniques de les que encara no tenim informació directa o mínimament completa (per exemple el cas dels olors).

 

 

Alguns links sobre Gènova 2001 i d’altres moments antiglobalització.

“MULTITUD Y ACCIÓN COLECTIVA POSTNACIONAL: UN ESTUDIO COMPARADO DE LOS DESOBEDIENTES: DE ITALIA A MADRID (2000-2005)” https://eprints.ucm.es/id/eprint/8458/1/T30518.pdf  es tracta de la Tesi doctoral de Pablo Iglesias Turrion, molt il·luminadora de les idees dels recuperadors, però amb molta informació.

 

“La Legitimidad de la Propaganda por los Hechos en la Reivindicación por los Derechos Humanos” 2006 https://repositorioinstitucional.uaslp.mx/xmlui/bitstream/handle/i/3770/MDH1SER01601.pdf?sequence=1&isAllowed=y es tracta d’una tesi presentada a una Universitat Mexicana. És un treball acadèmic que repassa les pràctiques de revolta a l’Amèrica sobretot a Mèxic, d’una radicalitat impensable al nostra país, de fet la dediquen a Mauricio Morales (el Panky Mauri) mort per l’explosió d’una bomba que transportava.

 

Carlo vive i morti siete voi!!

 

El 20 de juliol de 2001 la policia italiana va assassinar a Carlo Giuliani, durant les protestes antiglobalització contra la reunió del G8 a Gènova, ara farà 20 anys, va ser el punt culminant d’una escalada represiva.

Després de paralitzar la Ronda del Mil·lenni de la Organització Mundial del Comerç (OMC) (https://ictsd.iisd.org/sites/default/files/news/puentes/puentes1-5.pdf ) mitjançant la “batalla de Seattle”, el moviment antiglobalització estava en un moment dolç i optimista malgrat les abismals discrepàncies internes. 

 

La OMC tractava de superar aquesta aturada a través de Conferència de Doha (una dictadura l’escenari més amable per aquest tipus d’actes), el novembre de 2001, en aquesta conferència s’iniciava la Ronda de Doha (https://www.wto.org/spanish/tratop_s/dda_s/dda_s.htm ) per seguir avançant vers la liberalització total de les relacions econòmiques internacionals.

El MWC de 2021: un congres de pa sucat amb oli, on amb la justificació de la COVID implementen noves mesures de control i on preparen el del 2022 on sembla que es faran bons negocis una altra vegada.

Be, finalment s’ha acabat un Mobile World Congress de pa sucat amb oli, aquesta vegada no han posat potes enlaire la ciutat, ni han envaït hotels restaurants i zones d’esbarjo ha vingut poca gent i molta de la que ha vingut és del país. No ens hem d’enganyar el bitxarracu no és mort, sols està a l’espera de temps millors, espera al 2022 per retornar la seva tasca devastadora, espoliadora i dominadora.... així que: ull viu i orelles tieses!!!

Els organitzadors prefereixen dir que és el de la recuperació, de fet sembla ser un assaig per reprendre’l el 2022, concretament entre el 28 de febrer i el 3 de març.

COVID 19 un balanç provisional

Text publicat al num zero (abril de 2021) de la revista AGRACIA de l'Ateneu Llibertari de Gràcia

 

 

Hem estat més d’un any (des de el 14/3/20), que no es poc, en estat d’emergència. No volem entrat en temes tècnics, epidemiològics o immunològics, de tota manera darrerament han sorgit especialistes en aquests temes sota cada pedra. Tampoc volem entrar en el que els medis del sistema anomenen conspiranoies i negacionismes (qualificatius profundament desqualificadors i instrumentalitzats per fer callar qualsevol dissidència, fundada o no).

Tampoc entrem aquí en temes estretament connexos, com el desmantellament i mercantilitzacio privativa de la sanitat pública o els efectes devastadors sobre els treballadors, especialment els més vulnerables, son temes importants, però que han estat tractats i combatuts extensament per diverses organitzacions, especialment sindicals.

Ens volem centrar en l’impacte que han tingut totes les mesures dels governs de l’estat i de Catalunya com impulsores i fomentadores de la repressió i el control social.

 

 

 

 

Els “xips” de les bosses i els cubells de la PaP de Sant Andreu del Palomar

Els “xips”, de fet etiquetes RFID (tags de radiofreqüència) (http://negreverd.blogspot.com/2013/11/smart-city-smart-merda.html   http://negreverd.blogspot.com/2018/10/smart-city-geolocalitzacio-i-realitat.html ) no son una cosa nova en la recollida de residus, diverses poblacions catalanes l’apliquen (el barri de Sarrià, Lleida, Berga, Riudecanyes... i més), i diversos ens de recollida estan fent concursos per adquirir-ne, el Consorci de Residus del Vallès oriental (1.098.000€), Berga (59.727€), el Consell Comarcal de la Selva posa com condició per la compra de cubells que es pugui implantar una etiqueta RFID (https://ca.wikipedia.org/wiki/RFID ).

 

Es tracta d’etiquetes passives (no disposen d’alimentació d’energia, la obtenen del camp que genera el lector), en sa major part del tipus UHF de 868 MHz, poden llegir a alguns metres de distància (fins 4 o 5m) i poden fer multilectures a alta velocitat i en alguns cassos el codi és reprogramable.

La única dada que tindrà la etiqueta serà l’habitatge al que correspon la bossa o el cubell (i les personals que hagi facilitat qui hagi recollit el kit de la PaP), la dada capturada s’adjunta al tipus de residu, dia, hora, i localització (amb el GPS del vehicle de recollida o del lector).

En alguns països (aquí no) el vehicle incorpora un sistema de pesada, llavors el càlcul de la producció és precís en comparació amb el que tindrem aquí, el nombre de recollides... tot això va dirigit al pagament per generació (PxG) que és l’objectiu real d’aquests sistemes, com be diu l’ajuntament a la pàgina 14 del butlletí de maig i en la 12 del de gener (https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/PaP_bulleti_santandreu-Maig2021.pdf, https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/PaP_bulleti_santandreu-Gener2021.pdf ).