Tragèdia mallorquina, o com acaben els dominats rebels...

Fa uns dies a Mallorca hi ha hagut una mena de xou (un xou per els humans i una tragèdia per els primats), al voltant de 2 malaurats ximpanzés. Més enllà de totes les crítiques antiespecistes que mereixen zoos, circs i d’altres institucions paracarcelàries, la fuga de n’Adam i n’Eva és tota una al·legoria del que en bona part vivim els humans.

Eren dos exemplars, ja d’edat avançada. De n’Adam se’n diu que tenia uns 50 anys, semblen molts i segurament és una dada inexacta, però encara que fos una dècada més jove continuen essent molts anys. Els dos, segurament, havien viscut casi tota la seva vida en captivitat, no es pot saber si havien sigut segrestats del seu hàbitat natural o nascut entre reixes.

Els dos animals procedien d’un zoo privat d’un excèntric multimilionari alemany, en Hasso Schutzendorf (el rei dels automòbils de lloguer...), aquest senyor tenia a una finca de Son Sardina a Mallorca, a part dels dos ximpanzés, una colla d’animals fora de lloc: dues lleones, un lleó, dos tigres, dos guepards, dos estruços, una mona, varis dromedaris i d’altres remugants... en una fotografia apareix amb un puma, encara que no surt en la relació d’animals cedits al zoo precari de sa Coma. Sembla que aquest milionari amb vocació de carceller sospirava per aconseguir un goril·la cosa que, afortunadament pels goril·les, no va aconseguir.

Diuen que en Hasso utilitzava als ximpanzés com joguines de dominació, que els tractava com a ninots, que els feia vestir d’humans i els ensenyà a fumar i segurament a veure alcohol... A la mort del vell opressor, els seus hereus, emmerdats en plets d’herència, es van treure les despeses de sobre i la major part dels animals varen acabar en el zoo precari de sa Coma.

A sa Coma els dos simis van viure en un espai reduït, de 20 o 25 metres quadrats, tot de ciment amb una reixa metàl·lica al cantó de la caixa per on guipaven els voyeurs. En els vídeos gravats (la gàbia d'Adam  paciència amb la publicitat!!) es pot veure la conducta maníaca dels encarcerats. En aquestes condicions van viure del 2004 fins la seva fuga el 4 de maig, 10 anys de condemna!!!.

Els dos ximpanzés per fugir van haver de forçar els barrots de la gàbia, superar un pannell de vidre, travessar l’espai obert ple de visitants i d’animals “no perillosos”, superar la tanca perimetral i un filat electrificat... tota una aventura digna d’una pel·lícula com “la fuga de Alcatráz”...

La llibertat va durar poc, la situació de salvatgia (o d’anarquia) sols va ser de 6 hores per n’Eva, abatuda a trets per el Servicio de Protección de la Naturaleza de la Guàrdia Civil. n’Adam, potser més prudent o menys ardit que la femella, es va saber amagar a una zona de garriga proper i resistir un grapat d’hores més.

El mon dels domesticats no va estalviar medis per localitzar-lo, helicòpters, vehicles tot terreny, guàrdies, polis locals, gossos rastrejadors,  treballadors del zoo, voluntaris..., van tallar camins i carreteres i, com a la cançó de la fera ferotge de l’Ovidi, van demanar a tothom que es tanqués a casa i barrés portes i finestres... i van posar guàrdia armada en un col·legi proper.

Per ordre de l'Alcalde
es fa saber a tothom
que una fera ferotge
del parc s'escaparà.

Es prega a les senyores
compren força aliments
i no surten de casa
fins que torne el "bon temps".

Tot el que tinga cotxe
que fota el camp corrent,
i se'n vaja a la platja,
a la torre o als hotels.

L'Alcalde s'encarrega,
fent ús dels seus poders,
de la fera ferotge
deixar-la sense dents.

El que això no acompleixca
que no es queixe després
si per culpa la fera
ell rep algun torment.

Jo que no tinc ni casa,
ni cotxe, ni un carret
em vaig trobar aquell dia
la fera en el carrer.

Tremolant i mig mort:
-Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure'm tan fotut
em va dir molt planera:

-Xicot, per què tremoles?
Jo no te'n menjaré.
-I doncs, per què t'escapes
del lloc que tens marcat?

-Vull parlar amb l'Alcalde
i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita,
jo necessite espai.

Els guàrdies que la veuen
la volen atacar,
la fera es defensa,
no la deixen parlar.

Com són molts i ella és sola,
no pot i me l'estoven.
I emprenyats per la feina,
a la gàbia me la tornen.

Per ordre de l'Alcalde
es fa saber tothom
que la fera ferotge
ja no ens traurà la son.

I gràcies a la força
no ha passat res de nou,
tot és normal i "maco"
i el poble resta en pau.

Però la cosa va acabar finalment prou malament per el supervivent, per n’Adam, que va aparèixer ofegat a la depuradora propera de Sant Llorenç des Cardassar. Encara que no es coneix la causa es suposa que el ximpanzé, que no havia menjat ni begut des de la fuga, va tractar de beure i es va ofegar accidentalment, els romàntics locals diuen que ha estat un suïcidi....

L’aventura desesperada dels dos ximpanzés no és massa diferent de la nostra: mentre vius dins la gàbia pots anar tirant de la no-vida que et permeten “fruir”, si vols sortir d’ella, o be et recapturen o be acabes com Adam i Eva...

No sabem com seriem si no haguéssim passat durant generacions per les mans de dominadors capritxosos com el milionari o per confinaments en zoos/presons, no sabem com seriem si encara fóssim lliures i salvatges...

si fossim salvatges

lliures i salvatges