En
breu, a Paris, es celebrarà la COP21 (conferència de les parts) de les NU
(UNFCCC). Això vol dir que abans d’aquesta n’hi ha hagut unes altres 20!! i això
sense comptar totes les cimeres, convencions regionals (mediterrànies, del
pacífic...) i sectorials... Des de Rio 1992, la COP1 de Berlín el 1995, el Protocol
de Kioto el 1997 (COP3), Johanesburg 2002, la Ruta de Bali el 2007 (COP13), Cancún
el 2010 (COP16), Durban 2011(COP17), Rio+20 2012, Copenhaguen 2012 (COP 15),
Lima 2014(COP20)... ja son reunions!!!...
ja son COPS!!.
........................................
Enllaços amb més informació: document del IPCC de les NU sobre geoingenyeria, posició de la UE sobre la Captura de Carboni, projecte EUTRACE sobre enginyeria climàtica, Doc del ETCGROUP crític amb la geoenginyeria
........................................
El mon del sostenibilisme, del que
formen part les cimeres climàtiques, és cada cop més una mena de faràndula, una
mena de farsa, on uns “negociadors”, unes “parts”, una constel·lació
d’organitzacions, cada cop més professionalitzades representen papers
preestablerts i que son un fi en si mateixos, les ONG’s (molt abundants al
sector) fan el paper de bons, les organitzacions governamentals el de
responsables i els estats (inclosos el Vaticà) el de profunds reflexionadors
sobre la via més correcte.... i les corporacions?... les corporacions van a la
seva (com sempre) amb el suport incondicional de tots els actors anteriors.
Totes aquestes conferències utilitzen un
catàleg de sigles i de termes d’argot totalment inintel·ligibles per les “persones
normals”... United Nations Framework Convention on Climate Change (UNFCCC),
Subsidiary Body for Scientific and Technological Advice
(SBSTA), Subsidiary Body for Implementation (SBI), Nationally-Determined
Mitigation Contributions (NDMCs), New Market Mechanism (NMM), Global
Public-Private Partnerships (PPPs), Framework of Various Approaches (FVA),
Nationally Determined Contributions (INDCs), Measuring Reporting and
Verification (MRV) CMP 11, NDDPs, NDCs,
SDSN, IDDRI, RDD&D, els CCS, els RED o els CDM ... i així centenars de
sigles i acrònims (sense contar les sigles de les organitzacions).
Hi ha tota una capa de buròcrates,
separats de tota realitat, que tenen com finalitat auto reproduir-se dins del
teatre de la organització “contra” el canvi climàtic (caldria potser deixar la
cosa com orgaitzacions contra el clima), tant és que siguin membres de
Greenpeace, com de FOH o del WWF. Els dos grans sector del “climatisme”
institucional son el moderat, l’antic Climate Action Network (Greenpace, Oxfam
i centenars de mitjanes i petites organitzacions) i el “radical”, el Climate
Justice Network (Attac, Amics de la Terra...). Encara que ara van tots dos
plegats.
Una mostra de la impotència d’aquestes
xarxes professionalitzades han estat les manifestacions del darrer cap de
setmana d’enguany a centenars de ciutats del mon i amb centenars de milers de
participants, entre batucades, maquillatges i disfresses d’animals de pelutx. A
Barcelona diuen que eren 5.000 persones, al final als parlaments van participar
una important representació eclesial, l’inefable Arcadi Oliveres de Justicia i
Pau i el representant a Barcelona de la teocràcia tibetana Thubten
Wangchen... malgrat que això no ho arregla ni Deu!.
Tant és que siguin representants dels
estats, com de les regions o de les ciutats tots viuen de crear discurs
especialitzat, els resultats d’aquest discurs poc importen ja que son
exclusivament simulacre, simulacre per amagar altres prioritats, altres agendes
o altres accions.
Al llarg de la setmana la «societat civil»,
el «moviments socials» i les corporacions crearan miratges i simulacres d'acció
… i durant uns pocs dies els estats pactaran el que interessa a les
corporacions.
Deixant al marge tot el soroll al
voltant dels objectius nacionals de reducció (els INDC) el que realment es
tracta de fer a la reunió de Paris és donar una volta (un altra cop) al tema
del mercat del carboni:
El mercat de carboni no acaba de
funcionar, tot el disseny girava al voltant de preus més alts dels que ara es
paguen (uns 6€ per tona, el valor d'una canya i unes olives), amb aquest valor
no hi ha cap mena d'especulador (fons voltors, rates capitalistes diverses…)
que vulgui «arriscar» quan els beneficis son tan escassos. Així que els
fons capitalistes (i molts estats, com
la xina) es dediquen a invertir en d'altres aspectes del canvi del clima,
inverteixen en terres conreables (milions d'hectàrees acaparades a l'Àfrica i a
Àsia), en boscos (i plantacions com les de la palma d’oli) i de recursos
hídrics, hi ha mils de milions d'euros en fons financers «climàtics»..
El que ara desitja el petrocapitalisme
és acabar d'amortitzar les seves infraestructures i esgotar els jaciments Tot
això, com fins ara, amb la subvenció dels fons públics evidentment.
Hi ha diversos mecanismes per aconseguir
això, però el que ara està mes de moda
és el segrest de carboni i la geoenginyeria. El segrest, ja sigui en la
vegetació, en el foment de la bioenergia o en plantes de bombament del diòxid
de carboni vers dipòsits subterranis. Els més citats en quant a la
geoenginyeria, son la «gestió de la radiació solar»: alterar l'atmosfera per
reflectir part de la radiació solar escampant productes químics i la
“fertilització” amb ferro del mar per augmentar la productivitat biològica i
fixar el CO2
: alterar més el que ja està alterat!!.
Un altra bon negoci “contra el canvi
climàtic” seria “l’agricultura intel·ligent”, que no és altra cosa que la
agricultura industrialitzada reciclada a hòsties: llavors patentades,
transgènics, fertilització massiva i us indiscriminat d’agratòxics, foragitant
els camperols per deixar lloc a la agroindustria.
També es tracta de posar en valor (i
comerciar amb ells) els “serveis ecosistèmics” convertint la biodiversitat i
els ecosistemes en nous recursos a explotar (crèdits de carboni).
Tot plegat amb la finalitat de
mercantilitzar i monetaritzar el poc que quedava sense estar a les urpes del
capital (al menys no totalment), l’aire i el que és natural.
Els estats i les corporacions
capitalistes son els qui destrueixen el clima, i sols acabant amb ells hi ha
alguna possibilitat de redreçar-lo, els governs, les ONG’s, l’Aliança per la
Justícia Climàtica l’únic que fan és aprofundir la crisi, donar justificacions
als perpetradors i promoure nous productes financers climàtics.
Un 1% de la població acapara/consumeix
un 50% de la riquesa, si prescindim d’aquest 1% ens quedarem igual i reduirem
en un 50% les emissions de GEH, segurament un 5% de la població mundial acapara
el 75% de la riquesa, si prescindim d’aquest 5% reduirem en un 75%, el 25% que
ens queda pot bastar per mantenir-nos a tots, el problema no son el 95%, el
problema son el 5% acaparador.
Fins ara sempre havien estat llençats
per la borda de la nau terra els pobres, ja van sent hora de que llencem als
rics. PER UN PLANETA LLIURE I SALVATGE!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada