A Barcelona s’han
publicat, les darreres setmanes, tres contractacions publiques relacionades amb
la seguretat. Una per el manteniment de les càmeres de “seguretat pública” i de
la “Sala Conjunta de Comandament” (22/4/2016, 205.285 euros) link als plecs
, l’altra (22/3/2016 206.569 euros) per el manteniment del Centre de Control i
els 534 GPS dels vehicles de la Guardia Urbana i els Bombers i la tercera per
la seguretat (Privada) de la “Sala Conjunta de Comanament” (6/2/2016, 377.458
euros) …
A Barcelona hi
han (segons l’ajuntament) 28 càmeres de videovigilància, aquestes càmeres son
les que “vigilen” possibles problemes de seguretat pública, les primeres van
ser les de la Plaça del Tripi (George Orwell) i les d’Escudellers/Rambla.
Les primeres
càmeres es van instal·lar, el 2001, amb l’argument de la delinqüència
s’arrossegava el concepte de seguretat derivat de les Olimpíades del 1992. La
segona onada de càmeres es va justificar per protegir els turistes, eren les
càmeres de Montcada/Princesa i les de la zona de Jaume I... El 2008 es va
intentar de nou amb l’argument del terrorisme, però no van ser autoritzades... Les
que es van autoritzar el 2009 (9 a Ciutat Vella i 7 a les Rambles) van ser
aprovades amb l’argumentació, en aquell moment “de moda”, de l’incivisme... Des
de llavors s’han instal·lat 8 càmeres més, 2 d’elles a Trinitat Vella i 4 als
voltants del Parc de Bombers de Montjuic.
És de suposar que hores d’ara la justificació del terrorisme, gihadisme
mediant, permetrà la instal·lació de càmeres sensemasses entrebancs de la
Comissió que “garanteix” els drets a la intimitat, etc...
A més d’aquestes
28 càmeres l’ajuntament disposa de les 27 de control del transit i
indirectament les més de 4.000 de TMB, les (més o menys), 300 càmeres de
control perimetral d’edificis municipals, o les dels aparcaments municipals
(uns 50...), els mercats municipals, instal·lacions (sobretot esportives9 concessionades
i les càmeres d’altres institucions.
QUE ÉS LA SALA CONJUNTA DE COMANDAMENT.
Aquesta “Sala”,
ubicada al Carrer Lleida 28 és la perla del sistema de control social de
Barcelona i la fantasia panòptica de policies, regidors de seguretat i consellers
d’interior, en el seu moment, el 2005, l’acondicionament de l’espai ja va
costar un 2,5 milions.
Aquesta “sala”
unifica l’activitat de les dues policies “locals” la Guardia Urbana i els
Mossos d’Esquadra (segur que la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia
també tenen entrada, però no sabem com) i, el que és més significatiu, els
Bombers i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM)...
El SEM ha estat
acusat algunes vegades de connivència amb els antidisturbis dels Mossos (per
exemple la darrera vaga general), connivència que no ha estat demostrada, però
la intimitat i companyonia que genera la “sala” fa pensar que les acusacions de
“conspiranoia” potser estiguin equivocades i, realment, la comunicació entre organitzacions (el SEM i
els Mossos) sigui més fluida del que es suposa.
A la “Sala”
treballen unes 300 persones entre Mossos, Guardia Urbana, Bombers i SEM en tres
torns. Allà és on s’integren el sistema informàtic de la Guardia Urbana (el
Midelium) amb el dels Mossos (el Fènix) mitjançant “passarel·les”
informàtiques.
En el plec de
condicions el “videowall” te un paper preponderant, malgrat que, no està del
tot quantificada, però es considera el seu manteniment com a crític. El
videowall, més enllà de la seva utilitat pràctica, te un valor simbolic del
control panòptic de la ciutat, per una part intimida al ciutadà (ens estan
veient) i per l’altre és el tòtem que unifica els esbirros del poder.
El videowall no
és sols la part visible del control, sinó un dels instruments de control
necessaris per el poder (video de la sala), la Sala de
Control disposa del programari necessari per exprimir al màxim les dades
rebudes (funcionament de la sala ) i caldrà esperar a veure fins on por
arribar.
A més d’aquesta
Sala predominantment policial hi ha també un Centre de Control del Metro
semblant, també amb tres videowall impressionants i més de 300 monitors
convencionals ja que el nombre de càmeres és molt més gran i un de més petit
per el control dels autobusos, el Centre de Regulació i Operacions, Centre de Control del Metro.
L’ESPAI DE CONTROL I L’ESPAI POLITIC.
La
videovigilància no és un tema sense importància, si prenem el cost econòmic com
un indicador veiem com els 789.000€ dels tres concurs hem se sumar el
manteniment de les 27 de transit i les aproximadament 300 perimetrals, mirant
altres concursos de manteniment massiu de càmeres podem dir que el cost mitja
de manteniment passa dels 2.500 euros per unitat, això fa un cost total estimat
de més de 800.000€ això un total de més de 1.500.000€, si afegim les més de 6.000
càmeres de TMB i dels aparcaments municipals ens enfilem molt per damunt dels
15.000.000... (o més!!)
La història del
videocontrol gira al voltant d’un model de ciutat que ve del model olímpic de
1992. És l’anhel tecnoburocràtic de control total, dissimulat darrera de
diferents excuses que es van variant al llarg del temps, així els carteristes
“olímpics”, les conseqüències de la heroïna, l’emergència del turisme com
principal font d’ingressos locals, l’activitat d’ETA, l’incivisme (escusa de
llarg recorregut) i, suposem, que a partir d’ara, un bon argument tornarà a ser
el terrorisme, en aquest cas el gihadisme.
Es un fet, que
encara que no sigui estrany, s’ha de remarcar, que la expansió de la
videovigilància es va produir sota el govern local del Partit Socialista...
però no ell sol, sinó en coalició amb ICV, partit que va ser en aquells moments
un soci complaent, lleial i... fins i tot submís.
No és doncs
d’estranyar que l’ajuntament actual, del que forma part d’una manera
significativa el soci ICV, que va participar en la implantació de la
videovigilància a partir del 2000 (ara dins del conglomerat amorf de Barcelona
en Comú), mantingui tot el que proposen els tres concursos sobre l’aparellam
tecnològic igual que està passant a Badalona ( Badalona control social.).
El control generalitzat no els és aliè, fins i tot
s’hi poden trobar molt còmodes!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada