Tota la moguda que s’està preparant per el més de
setembre, la vaga mundial per el clima, s’està fent d’una manera jacobina (“tot” per
el poble, però sense el poble…), de fet la convocatòria, originalment la feia
un “grup de joves” de caràcter internacional, amb el recolzament d’associacions
opaques, i bastant professionalitzades. Com exemple destacat tenim la FFF(https://www.fridaysforfuture.org/), que, s’ha de reconèixer, dominen profundament les relacions amb la premsa i
la publicitat.
Primer es tractava d’una vaga mundial, a mitjans de
juliol, al seu lloc web (https://es.globalclimatestrike.net/) es deia que “¿Cuándo es la
movilización climática?: En viernes 20 de septiembre, a petición de la gente
joven que ha estado celebrando grandes huelgas escolares por el clima en todo
el mundo, personas de todas partes no acudirán a trabajar para pasar el día
pidiendo que se apliquen acciones de emergencia para hacer frente a la crisis
del clima. Es una huelga por el clima de un día, por decirlo así, y no será la
última”.
Segurament no van aconseguir masses recolzaments entre els sindicats, i
d’altres organitzacions, perquè a principis d’agost s’havia canviat el text“Cuándo tendrán lugar las Movilizaciones Mundiales por
el Clima?:La gente joven ha despertado a gran parte del mundo con sus poderosas
movilizaciones estudiantiles por el clima. Mientras lidiamos con el devastador
colapso del clima y nos lanzamos hacia peligrosos puntos de inflexión, personas
jóvenes están haciendo un llamamiento a que millones interrumpamos el curso
habitual de las cosas y nos unamos a las movilizaciones mundiales por el clima el 20 de septiembre, justo antes de
una cumbre de emergencia sobre el clima de la ONU, y de nuevo el 27 de septiembre”. De la vaga a la “interrupció del curs habitual de les coses” és un camí
bastant llarg!.
A nivell d’Estat Espanyol però s’ha fet una convocatòria
de vaga promoguda per “100 organitzacions i col·lectius” per una vaga mundial
per el clima el dia 27 de setembre(?).
La seva crida és un xic contradictòria, fruit,
suposem, de la heterogeneïtat dels convocants (https://www.ecologistasenaccion.org/wp-content/uploads/2019/07/manifiesto-huelga-mundial-clima_27-sept.pdf). És una crida “bonista” plena dels tòpics ecologistes i sense citar ni
una sola vegada al capitalisme, a l’estat o a la industrialització, una crida
que no va a l’arrel del problema perquè no el volen resoldre, com a màxim el
que es desitja és un capitalisme verd amb “rostre humà” (greennewdeal, economia
circular... etc), entronquen directament amb les estratègies històriques de la socialdemocràcia,
estratègies que sols han servit per reforçar el capitalisme, la devastació i la
dominació de la terra i dels essers vius, humans inclosos, res fa pensar que
els resultats ara seran diferents.
Així la cosa es resumeix en 4 epígrafs, la
veritat (cientifista), el compromís, l’acció (moderada) i la solidaritat, és
força significatiu que, la solidaritat, mereixi sola 3 línies del manifest,
front les altres 3 força més extenses, aquest punt sembla haver sigut
incorporat més per compromís que per convenciment, incloent els grups
“interseccionalistes” habituals, classe, “sexe”, procedència i capacitats.
El fet de que les patronals agràries
“progressistes” (la COAG i la UPA), destacades com defensores de l’agricultura
i la ramaderia industrial, ens dona ja pistes sobre el que pretenen fer els
convocants. Les burocràcies sindicals que ens mediatitzen, CCOO, UGT, USO, CGT
i la Intersindical també convoquen (encara que cap ha fet els tràmits legals
per convocar una vaga), és especialment sagnant les postures d’aquests
sindicats (sobretot CCOO i UGT) en el camp de la energia, on han fet costat a
la patronal a nivell de planificació energètica (https://www.elconfidencial.com/economia/2019-07-20/guerra-energetica-contra-la-cnmc-cuando-ganar-tiempo-puede-valer-muchos-millones_2134367/), o en la defensa de la continuïtat de la generació nuclear i de la
mineria del carbó (https://www.lavanguardia.com/vida/20190125/464872976/los-sindicatos-de-cofrentes-piden-a-puig-una-reunion-para-evitar-el-cierre.html).
De moment cap patronal industrial s’ha adherit,
encara que no deixa de ser possible, donat el caire de la crida (ambigua i
desradicalitzada) i que, de fet, no es convoca realment una vaga general, que
segurament no encaixaria amb les lleis laborals de l’estat, lleis que acaten
patronals i sindicats.
El canvi global tindrà efectes directes i greus,
cada cop més estesos, i els més desfavorits seran els que en patiran les
conseqüències, front això, els bombers professionals dels conflictes, els
recuperadors de revoltes, els domesticadors de salvatgismes... s’estan
anticipant a les reaccions front als efectes que patirem per la crisi provocada
per el capitalisme.
És inversemblant pensar que decennis
d’explotació, de desforestació, de destrucció d’ecosistemes, d’enverinament
dels sols i de l’aire, de generació i abocament de residus, d’emissió de gasos
d’efecte hivernacle, d’extracció de materials i de contaminació de les aigües,
no tindrien cap efecte Efectes que pagaran els de sempre. Però també es
inversemblant pensar que la cobdícia, l’avarícia, la prepotència, la supèrbia,
la manca d’escrúpol i l’afany de dominació del capitalisme i el sistema
tecnoindustrial cedirà davant de les necessitats de les persones, dels
ecosistemes i de la terra.
MENTRE HI HAGI CAPITALISME LA DEVASTACIÓ
SEGUIRA!!
De fet capitalisme és sinònim de canvi climàtic,
des de els seus orígens fins ara mateix. Amb la nocivitat sobre els
treballadors de les indústries, amb el sutge, el fum i tòxics diversos sobre
els barris i poblacions obreres, des de l’Anglaterra del segle XVIII i XIX,
fins el Bangladesh o la Xina del segle XXI, nocivitat estesa sobre tot el
planeta i a la que aras’afegeixen els efectes del canvi global generat.
El canvi global afecta sobretot als pobres, son
els mes afectats per els fenòmens meteorològics extrems (tifons, huracans,
inundacions, sequeres...), la pujada de nivell del mar, l’augment de noves
malalties lligades a la temperatura...
Mentre que els ricatxos, no sols escapen als seus
efectes (disposen de tecnologia i control sobre el territori), sinó que en treuen
profit: noves inversions milionàries en energia “renovable”, obres públiques
milmilionàries de prevenció dels riscos (protecció de costes, obres
hidrològiques, renovació dels sistemes de comunicacions...). Tot plegat una
vegada més el “negoci del segle”, del segle XXI i del que quedi (si queda
alguna cosa en peu) del segle XXII.
Segurament els dominadors de la terra tenen alguna
cosa reservada front les crisis futures, una mena d’habitació del pànic, que en
trets generals suposa segurament militarització, control social i policial i,
“naturalment”, més opressió i més dominació.
La setmana del 20 al 27 de setembre és sols una
fita per l’ecologisme liberal i estatista, però per aquells que aspirem a la
eliminació de l’estat, el capitalisme i el sistema tecnoindustrial és una
oportunitat per desbordar els estrets marges de la domesticació i iniciar una
via autònoma, anticapitalista i anarquista contra la nocivitat capitalista i
industrail.
EL CAPITALISME ÉS DOMINACIÓ I EXPLOTACIÓ DE LATERRA, ÉS DEVASTACIÓ I ÉS
CANVI CLIMÀTIC!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada