L'automòbil un caníbal als carrers

Si hi ha un artefacte que representi tot el que el sistema tecnoindustrial ha creat aquest és, sens dubte, l’automòbil, encara que segurament en aquests moments ja ha estat substituït per els smartphones i d’altres artefactes mòbils de la mateixa família.

De tota manera l’automòbil te al seu ”favor” el haver regnat durant molt més de 130 anys mentre que el telèfon mòbil en te sols uns 30, i també el haver contribuït amb més d’un terç dels gasos d’efecte hivernacle, d’haver esmerçat recursos ingent i haver generat una quantitat equivalent de residus... finalment, al llarg d’aquest segle de regnat a devorat la vida de milions de treballadors i de consumidors, ja sigui liquidant-los directament o lentament a través del treball (a mines i fàbriques) o la contaminació.

Segurament el futur estigui en les mans d’un trasto híbrid dels dos, smart-telèfon i cotxe. Com el cotxe connectat i sense conductor que Google i d’altres fabricants ens tenen promesos des de fa uns anys.

La única realitat és la que us venem al MWC…IDIOTES!!

Fa temps que les grans companyies d’entreteniment i de mineria de dades, Faceboock per exemple, estan interessats en la “realitat”… en la realitat?... be, ells sempre afegeixen un adjectiu, la realitat “augmentada” o la realitat “virtual”.

GIRONA Smart City

El dia 20 es va fer una xerrada sobre la Smart City centrada a Girona, pots baixar el material que es va preparar per la xerrada a GIRONA smart city

Passejada d'observació del control social i de la videovigilància a Sants

En el marc de les Jornades ANTI-Mobile World Congress es va fer dissabte dia 20 de febrer una pasejada per Sants (Jornades Anti-MWC) si voleu obtenir el material el podeu baixar a passejada a Sants
Si voleu mirar altres passejadas podeu veure-les a passejades d'onservació del control social
Hi han passejades al Clot, a Manresa, al Poble Sec, al Poblet, a Gràcia i a Sants.

NENS I NENES DIGITALS

Darrerament a la premsa han sortit noticies de diferents incident especialment desgraciats, on nois i noies s’han vist empesos ver al suïcidi per la vivència escolar… La presencia de matons prepotents amics de matxacar a aquell que es deixa és un fet permanent a les estructures socials autoritàries.

Al treball hi ha xivatos i confidents de la patronal que acaben essent encarregats i “jerarques” de diverses menes. A les organitzacions socials abunden aquells que volen fer-se una poltrona, si més no, per dirigir, manar i moltes vegades castigar als companys. A la política tots volen aconseguir un bon lloc (vocació de servei en diuen) i una bona part apunyalen per l’esquena, difamen, conspiren i mosseguen per aconseguir-lo. A les presons entre els “funcionaris” i els presos hi ha una capa d’autoritats intermèdia sovint mafiosa o col·laboracionista...

No és res extraordinari que l’escola, que no es tan diferent d’aquestes estructures socials, tingui també una jerarquia intermèdia entre el comú dels alumnes i els mestres, en resum, sempre han existit els matons de pati, els torturadors de passadís i els vexadors d’aula... hi ha alguna cosa diferent avui en dia?...

Guerra i clima

Tot s’aprofita, ara que el negacionisme ja no te espai ni credibilitat, les empreses les corporacions, els estats i fins i tot les religions han passat a l’ofensiva disposats a convertir el que era un problema, creat per ells, en una oportunitat: en una oportunitat de negoci. Convertint gestos teatrals en actius en caixa o iniciant projectes “d’adaptació al canvi climàtic”, o sia les grans obres públiques (faraonisme inútil) de sempre pintades d’un nou color verdós o merdòs, productores de beneficis i de percentatges de “mordida”.

Entre tots els qui volen aprofitar el canvi climàtic per seguir amb els seus negocis està, com és natural, el sector militar i de seguretat, un dels sectors que més diners mouen, i per el qui el canvi climàtic obre nous fronts de lluita, noves fronteres a defensar:  la seguretat energètica, els desastres climàtics i els grans desplaçaments de població...

barbie, la muñeca diabólica... Compra-la!!

Ja estem instal·lats a la “vorágine” de joguines del nadal, en el consum que ens autoconsumeix fins que ens exprimeix i ens deixen com una closca buida.

Com es va veient des de fa uns anys (JOGUINA ELECTRÒNICA) les joguines amb piles, amb xips, que parlen, canten, posen música, tenen llums, fan sorolls, son programables... van ocupant nous espais, ja van dirigides a tothom, des de els nadons de menys d’un any fins els galifardeus que ja han acabat la primària, alguns fa molts anys. No és ni bo ni dolent, és un senyal de per on van les coses, valorar-les és una tasca de cadascú, sigui emissor, receptor de regals o refractari.