Pocs espais hi ha, actualment, tan carregat de
simbolismes com l’automòbil, a pocs objectes, segurament cap, es dediquen
tantes hores, treballant per pagar-los, a més de les que gastem per
utilitzar-lo, sobretot per anar a treballar, de congestió de trànsit en
congestió de trànsit.
El pitjor cas seria el dels conductors professionals
autònoms, circular treballant per pagar-lo, per arribar a treballar i per
amortitzar-lo, per adquirir-ne un de nou, per seguir treballant, per seguir
amortitzant...
Pels conductors, especialment els homes (encara que cada
cop més també les dones), és una prolongació del propi cos, els mèrits del
vehicle son mèrits propis (i no de l’artefacte mecànic). El conductor sovint es
transforma dalt del seu vehicle canvia el seu caràcter i, generalment, es torna
més agressiu i territorial.
El vehicle, quan no és una eina de treball, és un
marcador d’estatus, de potència i velocitat (habilitat de conductor com els
“idols” de les carreres) o nivell econòmic (de fet son molt cars).
Les discriminacions socials d’altres èpoques,
discriminacions entre peons i cavallers, entre els “peatons” i els aristòcrates
que anaven en carruatge sembla que van calar molt profundament. Ara mateix, el
complex de peó i de “peató” s’atenua amb una pretesa carrossa a motor, una
carrossa a motor que tothom pot posseir, que consumeix molts recursos i que fa
més rics als descendents dels cavallers i dels aristòcrates que continuen
vivint en un nivell molt diferent del nostre, segurament més separat que el dels
peons i els cavallers.
Fa uns dies l’administració alimentària dels EUA, la FDA,
ha autoritzat la comercialització per el consum humà del salmó transgènic
popularment conegut com frankensfish i comercialment anomenat “AquAdvantage Salmon”, ha estat un procés llarg, el nom comercial va ser registrat el 1996,
però sembla que els ha valgut la pena.
