Els incontrolats del 36 IV. Justo Bueno, el més odiat

Aquest és el quart lliurament de la sèrie “reivindicació dels incontrolats del 36”. El primer va ser sobre els comitès d’Orriols de l’Empordà i el d’Osor a la Selva (http://negreverd.blogspot.com/2018/08/reivindicacio-dels-incontrolats-de ), el segon sobre Antonio Martin del Comitè de Puigcerdà (http://negreverd.blogspot.com/2018/10/reivindicacio-dels-incontrolats-de), el tercer sobre  Vicenç Coma, el Paella, per mal nom el Coix del Carrer Gurb, incontrolat d’Osona http://negreverd.blogspot.com/2019/01/reivindicacio-dels-incontrolats-de-1936.html .

 Justo Bueno és, segurament, una de les persones mes odiades, tant per els fatxes i els independentistes, com per molts del seu propi camp.

La major part dels retrats estan fets amb molt poques tintes, la majoria mulla els pinzells en els documents del seu judici i en les opinions dels polis que el van engarjolar, en Quintela i en Polo (col·legues d’en Miquel Badia)… els retrats s’arrosseguen i es reprodueixen un cop i un altra cop cada vegada més desvirtuats. Front aquests retrats generalitzats i copiats l’un de l’altra el que pinta el seu “enemic” gairebé personal, en Tisner és fins i tot benvolent.

No es coneix del cert de les activitats de Justo Bueno al llarg de la seva, relativament curta, vida com militant anarquista, sobretot dels seus darrers anys, quan l’ambigüitat de les posicions de cadascun enterboleix qualsevol interpretació.

Història de les pandèmies i del seu us com eines de dominació.

1.-Català.

La dominació s’adapta i muta davant de totes les situacions noves, no com nosaltres que ens costa o be no ens adaptem en absolut (perquè les situacions son inacceptables i per tant l’adaptació és impossible), a cop de revolució la dominació avança i es perfecciona, des de la revolució neolítica, fins la revolució digital, passant per la francesa i la russa.

Els estats, les monarquies, les repúbliques, les religions, el capitalisme... es van modificant fins fer-se irreconeixibles fins i tot canvien d'aparença, de nom i fins i tot d’estructura, funcions... A cada disrupció s’enforteixen les estructures de dominació, es cert que a vegades hi ha un retrocés, però a la llarga sempre s’ha reprès amb més força i amb més eficàcia.

Els dominadors sempre han aprofitat els «desastres» d’origen natural o induïts per ells, com per exemple diverses epidèmies de verola decisives en la invasió de les Amèriques (ja sigui la anglosaxona o la hispana), o en  llegendes com la de les 7 plagues d'Egipte formen part de la cultura occidental, o les processons i les rogatives eclesials a sants diversos amb motiu de sequeres, inundacions o epidèmies s’han mantingut fins els nostres dies, amb la visita del conseller Francesc Baltasar a Montserrat per demanar  la fi de la sequera de 2008 (https://www.ccma.cat/324/el-conseller-de-medi-ambient-reconeix-que-tot-i-ser-agnostic-ha-demanat-a-la-moreneta-que-faci-ploure/noticia/267944/), de fet els comunistes catalans sempre han estat uns llepaciris de molta cura.

No hi ha masses dades contrastables sobre desastres pandèmics i efectes socials, no és un enfocament popular entre historiadors i epidemiòlegs, així que el que segueix, una relació de disrupcions i efectes, no te pretensions cientifistes, no son processos d’acció i reacció inevitables, però si indicadors del potencial de mutació dels sistemes de dominació, siguin esglésies, estats, corporacions, capitalismes... etc

CREMEM LES BARBIES!!

Com cada any he recollit catàlegs de diferents botigues de jocs, del Corte Inglés, del Tió Sam, de Drim i de ToysRus, he mirat els webs de les marques de joguines més “interessants”, fins i tot he passat una bona estona fent zaping entre el canal Super3, Boing i Clan… vist el que he vist anem de tornada a les joguines perpetuadores dels rols de gènere i dels valors de la dominació.

Els ninots Pinypon(http://www.pinypon.es/ ) estan separats als catàlegs entre els de nenes (supercentre comercial, ambulància de mascotes, cool caravan, castell i carrossa de reines…) i els de nens (avió d’emergència, bombers, helicòpter de rescat,una comissaria… fins i tot un joc de guardia civil), per exemple al catàleg del Corte Inglès els primers estan classificats com “nines de fantasia” i els segons com “figures d’acció”, prou significatiu oi?.

El classisme de les “mesures contra la COVID” del “PROSICAT”.

 

El PROSICAT, aquest organisme opac del que és casi impossible saber-ne la composició (per no dir impossible a la web gencat.cat no se’n troba cap informació directa), ha dictat noves normes de confinament a partir del 21 de desembre, intentant conciliar coses irreconciliables: els interessos econòmics de classe, l’organització burocràtica ineficaç de la Generalitat i els interessos electorals contraposats dels socis de govern.

DNI al mòbil!!

Ara fa unes setmanes el director general de la policia va anunciar uns nous pressupostos, amb un increment de més del 20%, en total 629 milions més, una part es destinarà a preparar la emissió de la quarta versió del DNI electrònic dins del Proyecto Identidad Digital DNIe dotat amb 25 milionets. (http://www.interior.gob.es/prensa/noticias/-/asset_publisher/GHU8Ap6ztgs, https://www.icao.int/Meetings/TRIP-Symposium-2018/Documents/1%20ALVAREZ_ ).

Grillons, manilles i cadenes: contencions mecàniques, electròniques, químiques… i psicològiques. 1-CAT, 2-CAST

1.-Grillons, manilles i cadenes: contencions mecàniques, electròniques, químiques… i psicològiques.

 

Amarrado al duro banco
De una galera turquesca,
Ambas manos en el remo
Y ambos ojos en la tierra

 

Luis de Góngora.

https://www.upf.edu/todogongora/poesia/romances/037/

 

Molts son els bancs als que estem lligats: el banc de l’escola, el llit de l’hospital, la cel·la de la presó, del treball… i molts els remers forçats, els galeots: els dements amb Alzheimer, els diagnosticats de diverses síndromes, els presos, els menors tutelats, els escolars… també son diverses les cadenes, de metall com les manilles, de tela o de plàstic com les diverses eines de contenció físiques i la cada cop més estesa i emprada contenció química, multitud de molècules estabornidores que son al mateix temps un excel·lent negoci.

Volem parlar però sobretot de les mes velles de les contencions la purament física, els grillons i les manilles.

Actualització RadarCOVID: l'app prècticament implantada totalment

L’aplicació RadarCovid ja és funcional en la major part de l’estat cobrint totes les CCAA amb excepció de Catalunya i Madrid, la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial (SEDIA) pressiona per aconseguir la seva inclusió, ja que suposen un 30% de la població (https://t.co/xhtzg2N0Up ).

Catalunya, malgrat les promeses de la consellera Alba Vergés (https://cadenaser.com/emisora/2020/09/18/radio_barcelona/1600414741_127189.html ) no l’acaben d’engegar la secretaria de Salut vol que l’app a més de comunicar el contacte als rastrejats doni una cita mèdica, cosa que fa desanonimitzar el sistema i complicar-lo més, la Generalitat no renuncia a identificar i geolocalitzar com feia la seva pròpia app.

El cas de Madrid és semblant, volia integra-lo a la seva app (cosa impossible donades les condicions de Google i Apple) i ara mateix està fen una prova pilot a Guadarrama.

Bona part d’aquestes resistències son un tema polític i electoral, i és de témer que en breu el RadarCOVID estarà disponible a tot el territori, de moment s’han fet mes de 4.300.000 descàrregues i l’objectiu declarat de la SEDIA és arribar aviat a més de 8 milions.

Un tema apart és la seva utilitat, amb les dades que hem trobat (Euskadi, Andalusia, Extremadura i  Balears) dona un 1% pelat dels infectats (829 detectats per l’app front 75.000 casos), així que el total difícilment superarà el 2%. Segurament això està lligat a un sa escepticisme sobre la fiabilitat de l’estat com a garant de la intimitat. Una cosa és baixar l’app, una altra és mantenir engegada la geolocalització i el bluetooth i una molt diferent (i més delicada) és rebre dels serveis de salut un codi (d’un PCR “positiva”) i introduir-lo a l’app, si Catalunya aconsegueix vincular-lo al sistema de cites mèdiques llavors la desconfiança puja a nivells estratosfèrics. Aquesta desconfiança es pot esmorteir amb una bona campanya de publicitat, cosa que, de moment, no ha fet l’estat ni les comunitats.

En un altre ordre de coses Apple i Google estan triomfant a nivell global, al menys en adopció del sistema per part dels estats (https://www.xda-developers.com/google-apple-covid-19-contact-tracing-exposure-notifications-api-app-list-countries/ ), més de 50 estats l’han adoptat, però les descarregues queden lluny del desitjat 60% dels telèfons, la penetració està sobre el 20%, així a Irlanda seria de 26%, a Suïssa del 23, a França i als EUA els percentatges son encara més baixos. I això que el consorci Google/Apple ara ofereixen l’app pròpia per fer funcionar l’API, però de moment l’han acceptat sol 6 estats dels EUA i 15 països més (https://www.technologyreview.es/s/12595/apple-y-google-liberan-los-paises-de-crear-una-app-como-radar-covid ).

La darrera noticia sobre el tema COVID i les grans coporacions TIC ha estat que Google incorpora al seu Maps una nova capa amb les dades sobre la COVID, a nivell d’estat, de regió i fins i tot d’algunes ciutats, donant una volta més al cargol del control corporatiu dels darrers 7 dies (https://www.xataka.com/aplicaciones/google-maps-anade-nueva-capa-sus-mapas-para-mostrar-densidad-casos-covid-19-zonas ).

 

 

Má info: