6 d’oct. 2024

Sobre els nous dispositius tecnològics policials per el control generalitzat i la implantació dels lectors de matrícules a Catalunya.

 


1.-Català

2.-Castellà

 

Recentment han començat a aparèixer notícies sobre un nou dispositiu policial implementat (que se sàpiga) sols als EUA (https://www.forbes.com/sites/thomasbrewster/2024/05/14/police-car-surveillance-tech-uncovers-phones-pet-trackers-and-library-books/ , https://revistaseguridad.cl/2024/06/03/nueva-tecnologia-para-escanear/ ) Aquest dispositiu escaneja cotxes en moviment per detectar tots els dispositius que emeten un senyal, com ara smartphones, Bluetooth, smartwatches i auriculars, però també tots els objectes equipats amb xips RFID: targetes bancàries, passaports, targetes d'accés per entrar a edificis segurs, etiquetes de roba, llibres de biblioteca, bitllets de transport, etiquetes d'equipatge o inventari, polseres de festivals o concerts, xips per a mascotes, etc. Identifica components de vehicles com a sensors de pressió de pneumàtics i sensors de seguretat, així com sistemes d'infoentreteniment punts d'accés Wi-Fi ... Cada xip i dispositiu emet una signatura electrònica única, i en combinar aquestes signatures amb el número de la matrícula, el resultat és una complexa empremta dactilar del vehicle i els seus ocupants. El model s’anomena Elsag EOC Plus (https://www.leonardocompany-us.com/lpr/elsag-eoc-plus ), desenvolupat per la empresa Leonardo (https://ca.wikipedia.org/wiki/Leonardo_S.p.A. ).

Les possibilitats controladores i repressives d’aquest dispositius son enormes, es poden emprar discrecionalment ja que sols identifica els dispositius, no pot entrar en el contingut (“no viola” la intimitat dels ocupants del vehicle), però en la web del fabricant (https://www.leonardo.com/en/home) es parla del seu us al metro i a centres comercials. Però el disseny es per el seu us aparellat amb sistemes LPR (de reconeixement de matrícules), els sistemes LPR actuals no sols llegeixen la matrícula, sinó que a més detecten el tipus, el país de la matrícula, la marca i el color del vehicle i fins i tot el model. El resultat és una “petjada identificadora” del vehicle i els seus usuaris (dades del vehicle i de tots els dispositius electrònics que conté), aquestes dades s’emmagatzemen en un servidor i poden ser tractades i consultades per la institució policial. Per exemple: mentre trenta cotxes de cada 100 poden contenir iPhones, només un tindrà un iPhone 13rev2, una ràdio Audi, un parell d'auriculars Bose, un rellotge esportiu Garmin, un cercador de claus i la matrícula ABC-1234.

 

Que és Leonardo?

 

Leonardo és una empresa centenària fundada a Itàlia (i Itàlia és el seu centre actual, encara que te presència a tot el mon), el seu origen està a ANSALDO empresa de rel armamentista que va rearmar la Itàlia Feixista a través del Istituto per la Riconstruzione Industriale, després de la guerra va passar a ser Finmeccanica que va evolucionar a Leonardo S.pA. una de les empreses més vinculades a la producció d’armes, el seu principal propietari és l’estat italià (mes del 30%).

De Leonardo depèn també la multinacional “ANSALDO Nucleare”, el seu principal directiu fins fa poc Roberto Andinolfi, va ser l’objectiu d’Alfredo Cóspito el maig de 2012.

Leonardo és un grup especialitzat (entre d’altres coses) en sistemes de comunicacions i equipaments de “defensa”, actualment  és un dels proveïdors de material i tecnologia en l’actual guerra genocida de palestina (https://ilrovescio.info/wp-content/uploads/2024/10/o-la-guerra-o-la-vita-reading.pdf). Com exemple de com es beneficia de la matança, les seves accions a partir del seu inici es van disparar amb un increment d’un 24% fins assolir el valor en borsa de 4.660 milions d’euros.

 

La lectura de matricules a Catalunya.

 

Ja fa temps que la instal·lació de càmeres de videovigilància amb lectura de matrícules és una de les obsessions municipals, ja sigui en municipis amb urbanitzacions disperses o en les grans ciutats que han d’establir Zones de Baixes Emissions (http://negreverd.blogspot.com/2018/01/la-videovigilancia-mes-o-menys.html, http://negreverd.blogspot.com/2018/03/control-social-versus-contaminacio.html), però els darrers anys aquesta tendència s’ha mantingut i fins i tot incrementat.

Només des de gener de 2023 fins avui hi han 161 contractes, en els que entre les condicions hi ha la lectura de matricules. En total han estat 112 municipis, 2 consells comarcals i 2 mancomunitats, en total gairebé 33 milions d’euros de valor estimat de contracte i 9 milions adjudicats (en la base de dades de contractació pública queden pendents adjudicacions i anul·lacions).

D’aquests contractes qui s’emporta la “part del lleó” és la empresa Alphanet Security (https://alphanet.cat/es/ ) amb 2,8 milions en 51 adjudicacions, seguida de lluny per Som Control i Seguretat (https://controlcat.cat/ ), amb 667.873€... a més Alphanet participa (preponderantment) en la UTE que es va adjudicar l’acord marc per 8 milions amb el Consorci Localret, Alphanet és doncs la empresa dominant en el sector de la “lectura de matrícules” a Catalunya.

De moment les càmeres de videovigilància lectores de matrícules acumulen dades sobre la hora d’accés a una zona, el color, tipus i marca dels vehicles, els resultats de comparar amb llistes de la fiscalitat local i... unes dubtosament legals “llistes negres”.

Ara, si la disponibilitat econòmica permet el dispendi, podran ampliar fàcilment les dades captades amb els nous instruments de Leonardo i d’altres empreses que li van darrera com la nordamericana Flock (https://www.flocksafety.com/why-flock ).

En matèries de control (suposadament de seguretat) els ajuntaments no s’estrenyen el cinturó, especialment municipis grans (ZBE) com per exemple Badalona amb 1,7 milions, Santa Coloma de Gramenet amb 1,6, Sant Cugat del Vallès amb gairebé un milió...

També és sorprenent la despesa per habitant en aquesta tecnología de petits municipis, com Orpí amb 164 habitants que gasta 77,7€ per habitant, Pont d’Armentera (494) en gasta 30,1, Banyeres del Penedès (3.356) gasta 27,3...

 

No son tecnologies noves, però els mètodes s’afinen cada cop més i és d’esperar que en un futur es comencin a aplicar a casa nostra...

 

2.-Castellano

 

SOBRE LOS NUEVOS DISPOSITIVOS TECNOLOGICOS POLICIALES PARA EL CONTROL GENERALIZADO Y LA IMPLANTACIÓN DE LECTORES DE MATRÍCULAS EN CATALUÑA.

 

Recientemente han comenzado a aparecer noticias sobre un nuevo dispositivo policial implementado (que se sepa) solo en EE.UU (https://www.forbes.com/sites/thomasbrewster/2024/05/14/police-car-surveillance-tech-uncovers-phones-pet-trackers-and-library-books/ , https://revistaseguridad.cl/2024/06/03/nueva-tecnologia-para-escanear/ )  Este dispositivo escanea coches en movimiento para detectar todos los dispositivos que emiten una señal, como los smartphones, Bluetooth, smartwatches y auriculares, pero también todos los objetos equipados con chips RFID: tarjetas bancarias, pasaportes, tarjetas de acceso para entrar en edificios seguros, etiquetas de ropa, libros de biblioteca, billetes de transporte, etiquetas de equipaje o inventario, pulseras de festivales o conciertos, chips para mascotas, etc. Identifica componentes de vehículos como sensores de presión de neumáticos y sensores de seguridad, así como sistemas de entretenimiento puntos de acceso Wi-Fi. Cada chip y dispositivo emite una firma electrónica única, y al combinar estas firmas con el número de matrícula, el resultado es una compleja huella dactilar del vehículo y sus ocupantes. El modelo se llama Elsag EOC Plus (https://www.leonardocompany-us.com/lpr/elsag-eoc-plus ), desarrollado por la empresa Leonardo (https://es.wikipedia.org/wiki/Leonardo_S. p.A. )

Las posibilidades controladoras y represivas de estos dispositivos son enormes, se pueden utilizar discrecionalmente ya que sólo identifica los dispositivos, no puede entrar en el contenido (“no viola” la intimidad de los ocupantes del vehículo), pero en la web del fabricante (https://www.leonardo.com/en/home ) se habla de su uso en el metro y en centros comerciales. Pero el diseño es para su uso emparejado con sistemas LPR (de reconocimiento de matrículas), los sistemas LPR actuales no sólo leen la matrícula, sino que además detectan el tipo, el país de la matrícula, la marca y el color del vehículo e incluso el modelo. El resultado es una “huella identificadora” del vehículo y sus usuarios (datos del vehículo y de todos los dispositivos electrónicos que contiene), estos datos se almacenan en un servidor y pueden ser tratados y consultados por la institución policial. Por ejemplo: mientras treinta coches de cada 100 pueden contener iPhones, sólo uno tendrá un iPhone 13rev2, una radio Audi, un par de auriculares Bose, un reloj deportivo Garmin, un buscador de llaves y la matrícula ABC-1234.

 

¿Qué es Leonardo?

 

Leonardo es una empresa centenaria fundada en Italia (e Italia es su centro actual, aunque tiene presencia en todo el mundo), su origen está en ANSALDO empresa de raíz armamentista que rearmó la Italia Fascista a través del Istituto por la Riconstruzione Industriale, después de la guerra pasó a ser Finmeccanica que evolucionó a Leonardo S.pA. una de las empresas más vinculadas a la producción de armas, su principal propietario (más del 30%) es el estado italiano.

De Leonardo depende también la multinacional ANSALDO Nucleare, su principal directivo hasta hace poco Roberto Andinolfi, fue el objetivo de Alfredo Cóspito en mayo de 2012.

Leonardo es un grupo especializado (entre otras cosas) en sistemas de comunicaciones y equipamientos de defensa, actualmente es uno de los proveedores de material y tecnología en la actual guerra genocida de palestina (https://ilrovescio.info/wp -content/uploads/2024/10/o-la-guerra-o-la-vita-reading.pdf). Como ejemplo de cómo se beneficia de la matanza, sus acciones a partir de su inicio se dispararon con un incremento de un 24% hasta alcanzar el valor en bolsa de 4.660 millones de euros.

 

La lectura de matrículas en Cataluña.

 

Ya hace tiempo que la instalación de cámaras de videovigilancia con lectura de matrículas es una de las obsesiones municipales, ya sea en municipios con urbanizaciones dispersas o en las grandes ciudades que deben establecer Zonas de Bajas Emisiones (http://negreverd .blogspot.com/2018/01/la-videovigilancia-mes-o-menys.html, http://negreverd.blogspot.com/2018/03/control-social-versus-contaminacio.html), pero en los últimos años esta tendencia se ha mantenido e incluso incrementado.

Sólo desde enero de 2023 hasta la fecha hay 161 contratos, en los que entre las condiciones está la lectura de matrículas. En total han sido 112 municipios, 2 consejos comarcales y 2 mancomunidades, en total casi 33 millones de euros de valor estimado de contrato y 9 millones adjudicados (en la base de datos de contratación pública quedan pendientes adjudicaciones y anulaciones).

De estos contratos quien se lleva la “parte del león” es la empresa Alphanet Security (https://alphanet.cat/es/) con 2,8 millones en 51 adjudicaciones, seguida de lejos por Som Control i Seguretat (https ://controlcat.cat/ ), con 667.873€... además Alphanet participa (preponderantemente) en la UTE que se adjudicó el acuerdo marco por 8 millones con el Consorcio Localret, Alphanet es pues la empresa dominante en el sector de la "lectura de matrículas" en Cataluña.

Por el momento las cámaras de videovigilancia lectoras de matrículas acumulan datos sobre la hora de acceso a una zona, el color, tipos y marca de los vehículos, los resultados de comparar con listas de la fiscalidad local y... unas dudosamente legales "listas negras".

Ahora, si la disponibilidad económica permite el dispendio, podrán ampliar fácilmente los datos captados con los nuevos instrumentos de Leonardo y otras empresas que le van detrás como la norteamericana Flock (https://www.flocksafety.com/why-flock) .

En materias de control (supuestamente de seguridad) los ayuntamientos no se aprietan el cinturón, especialmente municipios grandes (ZBE) como Badalona con 1,7 millones, Santa Coloma de Gramenet con 1,6, Sant Cugat del Vallès con casi uno millón...

También es sorprendente el gasto por habitante en esta tecnología de pequeños municipios, como Orpí con 164 habitantes que gasta 77,7€ por habitante, Pont d'Armentera (494) gasta 30,1, Banyeres del Penedès (3.356) gasta 27,3...

 

No son tecnologías nuevas, pero los métodos se afinan cada vez más y es de esperar que en un futuro se empiecen a aplicar aquí...

 

20 de jul. 2024

LA NOCIVITAT INDUSTRIAL A POLINYÀ (VALLÈS ORIENTAL)

 

La matinada del 18 al 19 de Juliol s’ha produït un incendi (https://twitter.com/i/status/1814119611475935605) en una empresa logística especialitzada en productes quínics perillosos, BARNASTOCK (https://www.barnastock.com/es/) que és una empresa fundada el 1982, forma part de Grup Barcelonesa (que te altres instal·lacions perilloses), disposa de 28.000 m2 de magatzem i dipòsits per un volum de 1.600m3.

Està inclosa en la directiva Seveso de la UE (https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32012L0018&from=ES ).

El resultat de l’incendi va ser el confinament de la població a Polinyà i a Santa Perpétua, en total 30.000 persones de totes les edats ja que la zona d’alerta cobria bona part dels cascs urbans.

La directiva rep el nom del desastre de Seveso (https://guiar.unizar.es/1/Accident/Seveso.htm ), un poble italià on el 1976 la factoria de ICMESA del grup Givaudan (Givaudan Ibérica te fàbrica a Sant Celoni) va patir un incendi que va provocar una emissió de dioxines sobre la població dels voltants. A Barcelona (província) hi ha més de 150 fàbriques afectades per aquesta directiva en la categoria de risc alt (https://malclima.blackblogs.org/2023/11/14/seveso-a-casa-nostra-el-simulacre-demergencia-quimica-com-premonicio-i-simbol/ ).

A Polinyà hi han en total 2 establiments classificats com de risc alt, Barnastock (la fabrica incendiada) i la fàbrica de pintures Hempel, a la comarca hi ha una densitat alta d’aquest tipus d’instal·lacions, a Santa Perpètua 1, a Barberà del Vallès 2 i a Mollet 4, la comarca del Vallès Oriental padece una nocivitat, per una part difusa (ningú sap quina afectació  crònica poden tenir les emissions difuses de totes aquestes instal·lacions) i per altra un risc permanent d’accident, com demostra el confinament de dimarts/dimecres passat dels dies 18/19 (https://pcivil.icgc.cat/pcivil/v2/index.html#41.71024,1.75816,3z ).

No és el primer accident industrial a Polinyà el 2008 va haver un incendi a una magatzem de plàstics i el 2013 a SM Peguform Automotive, una empresa de pintat de peces d’automoció.

A la fitxa de Barnastok del link que adjuntem hi ha una relació de les principals substàncies que emmagatzemen nitrat d’amoni, gasolina, nafta, hidrazina, metanol i formol, també els seus efectes entre ells càncer (hidrazina i la nafta) i defectes genètics (nafta). A part del risc d’incendi l’escenari més desfavorable seria la dispersió tòxica d’hidrazina, per la que s’estableix una zona d’alerta de2.900 metres.

Això és un exemple de la situació que patim i vivim, la societat industrial envenena l’aire, l’aigua i la terra i a nosaltres mateixos, ja sigui lentament o violentament a través d’un “accident”.

Link a la fitxa de Barnastock https://documents.dadesobertes.gencat.cat/proteccio-civil/docs/010_públic_a.pdf

8 de jul. 2024

VERD URBÀ, GENTRIFICACIÓ I APARTHEID DE CLASSE

El passat dijous, 4/7/24 a “el Periòdico” havia un article amb el títol “les ciutats més verdes redueixen la taxa de mortalitat de la població” (https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20240703/les-ciutats-mes-verdes-redueixen-104967480 ), l’article es basa en un altra de l’Institu  ISGlobal (https://www.thelancet.com/journals/lanplh/article/PIIS2542-5196(24)00120-7/fulltext ) que ja te estudis en el mateix sentit al seu web (https://www.isglobal.org/ ), tot es basa en una exposició academicista, on hi ha més verd hi ha més salut, o sia que “ves a viure a prop d’una zona verda (i paga)”, en la majoria dels cassos no es te en conta el tema de la renda, hi ha un biaix de classe, se’ns predica tenir cura de la nostra salut i tenir hàbits saludables (cuidar-se en diuen), una mena de esforç personal (o familiar), sense contar el que això suposa segons la situació econòmica i social.

Però el biaix  de classe existeix (de la classe econòmica, o sia els pobres, no el “subjecte històric” marxista), podem donar un cop d’ull a les dades disponibles sobre el tema, que no son moltes... podem trobar fàcilment concordàncies significatives.

Val a dir que les dades de renda disponibles son les menys fiables, sobretot com menys habitants te el municipi.

28 de maig 2024

Sobre la suposada decadència de l’Església Catòlica

 

Fa unes setmanes, bastantes al diari (de paper) havien encartat un fulletó sobre els números de l’església catòlica, més endavant van publicar més publicitat pagada (o no) centrada en la declaració de renda, la famosa X... vaig descartar l’encartat fins que al anar a llençar el paper acumulat l’he tronat a mirar i, em sembla que les números que hi surten son força interessants...

 

L’església catòlica es percebuda actualment com un poder en decadència, malgrat el seu posicionament en temes tan significatius com els anticonceptius, la mort digna, el lloc dels homosexuals a la societat... i anys enrere va combatre la llei del divorci, les diferents lleis d’educació... de fet si encara a les escoles públiques es fa una catequesi catòlica privilegiada es per la força de l’església, força que es nega i es relativitza per poder seguir exercint-la d’una manera més eficient i desapercebuda... a més bona part del “progressisme” és una esquerra de sagristia amb una llarga història de cooperació eclesial, des de el franquisme, fins les ONG suposadament “neutres” de l’actualitat.

 

Una empresa amb molts treballadors:

 

L’església te un gran nombre de persones en nòmina o directament cooperants, en total 150.992 persones, sense contar professors de religió, ni missioners, ni voluntaris de Caritas i Manos Unidas, sols Capellans, Religiosos/as, catequistes i pastoral de la salut (els qui treballen amb els més vulnerables). De fet els profes de religió, els de la pastoral i de les ONG, poden ser també capellans, religiosos o catequistes, de tota mena la xifra de 150.992 seria una subestimació...

 

Com podem avaluar l’impacte d’aquestes 160.00 persones (per el capbaix) al conjunt de la nostra societat, si mirem les dades del nombre de treballadors el 2023 (https://cincodias.elpais.com/economia/2024-03-21/de-mercadona-a-acs-las-diez-empresas-espanolas-con-mas-trabajadores-que-soria-o-teruel.html ), veurem que els 160.000 persones de l’esgésia catòlica son un 38% més que la empresa amb més treballadors de l’estat, MERCADONA (98.700) i seria la organització professionalitzada amb més membres (més que el Corte Inglés, més que ACS, més que la ONCE...).

 


Una xarxa omnipresent.

 

A això cal afegir la seva xarxa territorial i social 22.933 parròquies, més de 4.000 comunitats religioses, 2.536 centres educatius d’ideari catòlic, 14.383 entitats religioses, 8.796 centres assistencials de l’esgésia, i tot això, en bona part finançat per el conjunt de la societat.

 

Una potència econòmica.

 

Reben, segons moltes fonts, 11.000 milions d’euros directa o indirectament de l’estat, d’aquests 359 corresponen a la assignació de la declaració del IRPF que ells no consideren aportació de l’estat, les subvencions a les escoles, a caritas i a d’altres entitats tampoc, de fet, en el seu pressupost, sols reconeixen 382 milions d’aportacions directes dels “fidels”.

 

La resta, fins els 874 milions que reconeixen (a part dels 359) son majoritàriament aportacions de l’estat, altres organismes públics (ajuntaments, diputacions...) i rendiments de bens de bens de titularitat més que dubtosa.

 

En resum

 

Qui digui que l’església catòlica és un poder inexistent o en decadència és, o be un il·lús o un “agent” seu.

Dona al Rouco Varela el comanament d’una bandera de la legió i ja m’explicaràs!!...

29 d’abr. 2024

Control social/militar a l’estat espanyol.

 

Quan a la Europa de la UE ressonen els tambors de guerra, a altres zones d’Europa fa temps que sonen més o menys fort, i no diguem a d’altres continents... quan els països de la benestant UE s’estan pensant en reimplantar l’exercit de lleva (estès a les dones joves), quan hi han tantes crides al rearmament, sospitosament vinculades a la industria, potser és l’hora de mirar els pressupostos dels estats i les seves institucions amb una mirada antimilitarista.

Per això és molt interessant l’informe “gasto militar 2024” del Grup Antimilitarista Tortuga (https://www.grupotortuga.com/Al-menos-57-000-millones-de-euros ) i de pas donar una mirada als mapes interactius del Centre Delas sobre la industria militar espanyola https://www.centredelas.org/mapes-interactiu-industria-militar-espanyola/?lang=es . Segur que hi ha mes recursos per obtener informació sobre el tema.

Un aspecte interessant del treball del GA Tortuga és el de la despesa en cossos de Control Social, encara que en ells sols inclouen les policies autonòmiques, el Cos Nacional de Policia i els funcionaris de presons, en total 124.508 efectius, a això afegeix els 143.800 de la vigilància privada donant un total de 268.308, o sia un vigilant per cada 179 habitants. Pensem, però que cal contar també (el GA no els afegeix per algun motiu) la Guardia Civil 81.955 efectius, la policia local, uns 70.000 més o menys i els 2.253 de Vigilància Duanera tindrem un total de 422.516 vigilants, en total d’un vigilant per cada 114 habitants.

Hem deixat fora perquè son cossos més petits i de difícil quantificació el CNI, el Agents Forestals, la Policia Portuària i els diferents “Agents Cívics”, potser baixaríem dels 110 habitants per vigilant.

A Catalunya hi han 18.355 mossos, 2.193 funcionaris de presons, 34.021 policies locals, uns 6.500 policies nacionals guàrdies civils, 654 agents rurals, 140 policies portuaris... més o menys 61.863 vigilants, per tant ens toca un vigilant per cada 127 habitants.

No se si son molts o pocs, seria interessant tenir dades d’altres països.


15 de febr. 2024

El Mobile Worls Congres i la massacre de Gaza

Del 26 al 29 de febrer torna a Barcelona el gran mercat/circ del Mobile World Congres, un esdeveniment d’espectacle, de mangoneig i de negocis… on la ciutat és sotmesa a les tensions del capitalisme de grans esdeveniments (lloguer de pisos turístics, invasió hostalera, de la industria del sexe de pagament, dels transports de congressistes amb taxis, Cabify, Uber i diversos VTC... presència policial invasiva...), pas a pas avançant en la gentrificació.

El MWC va aterrar a Barcelona (a la fira de Montjuic) el 2005, el 2013 es va traslladar a la Fira de l’Hospitalet on continua i ocupa la totalitat dels pavellons. Te la promesa de Fira Barcelona de que el 2026 tindrà a disposició el Hall Zero de 60.000 metres quadrats (un creixement del 25% de superfície).

 L’arribada a Barcelona del MWC va suposar un salt important en el nombre d’assistents gairebé duplicant l’assistència (40.000) des de l’anterior que va ser a Cannes (24.000), els anys següents va anar augmentant fins arribar al seu màxim el 2019 amb 109.000 assistents. Després va arribar la suspensió per la pandèmia el 2020 i la MWC de nyigui-nyogui de 2021 (http://negreverd.blogspot.com/2021/07/el-mwc-de-2021-un-congres-de-pa-sucat.html ) on, diuen, van assistir 20.000, després s’ha anat recuperant poc a poc, sense arribar al màxim, la previsió per aquest any és ja de 95.000... ja veurem.

La tecnologia mòbil, que en el remot 2005 es limitava als telèfons s’ha anat expandint 3G, 4G, 5G i el futur 6G, la IoT, i tota la connectivitat que s’expandirà amb la Intel·ligència Artificial i qualsevol nova contribució al progrés.

La nocivitat del MWC per els humans i la terra és ben visible si les cortines de fum de corporacions i estat ens deixen veure, hi ha però un aspecte que volem destacar  (els voldríem destacat tots, l’extractivisme, l’opressió del treballadors, la devastació de la terra, l’extermini dels pobles...) i és la participació d’interessos israelians al MWC, les empreses tecnològiques israelianes per la lògica del tecnomilitarisme estan presents al MWC, el d’enguany i al dels anys anteriors...

Al MWC com intermediador de la industria del seu país participa l'Israel Export & International Cooperation Institute (https://www.mwcbarcelona.com/exhibitors/26568-israel-export-institute ), una organització “sense ànim de lucre” amb el suport del govern d'Israel i el sector privat, facilita els llaços comercials, les empreses conjuntes i les aliances estratègiques entre empreses estrangeres i israelianes, d’aquest institució pengen tot un seguit d’empreses, directament unes 32 empreses vinculades al sector de les comunicacions.


 

21 de gen. 2024

La poli, los jueces, Europol, las corporaciones… contra la lucha en defensa de la tierra.

 

Los estados a través de sus sistemas policiales y judiciales se aplican mucho para detectar sus posibles enemigos, un estado sin su policía es una cosa inconcebible y, por su misma naturaleza y lógica, detectan y construyen a sus propios enemigos. Los últimos años la principal vía para construirlos es la clasificación como terroristas de la disidencia, esto ha ido variando con el tiempo, desde el siglo XIX con la Mano Negra y los procesos de Montjuïc, hasta la criminalización de la radicalización islámica actual más allá de los hechos y la organización. Estas construcciones dependen de sus análisis de riesgo, el aparato policial debe anticiparse a la aparición de movimientos disidentes fuertes y, cuando aparecen, aplastarlos, para esto no importa el tipo de estado, ni la ideología en que se base su “legitimación”.

 

El riesgo “estrella” que ha permitido aprobar restricciones severas de lo que se suelen considerar “libertades democráticas” ha sido hasta el momento el yihadismo. En todos los discursos sobre riesgos en la seguridad ocupan un puesto principal, pero los riesgos ligados a movimientos más o menos ambientalistas le van cada vez más, a la zaga.

 

El cambio climático ha sido usado por el capitalismo como marketing para pintar de verde toda mercancía, y por los estados como mecanismo de control y de movilización/desmovilización de la gente. Pero a medida que la situación de crisis se hace más evidente, más se despiertan inquietudes críticas no solo con la situación climática, sino también sobre la devastación de la tierra (bosques, extractivismo, humedales…), la expansión de la nocividad (contaminación de aire, agua y suelos), la dominación sobre los animales y la sociedad resultante de los estados y el capitalismo.