El jihadisme dona excuses per a tot, per armar els cossos
de seguretat de l’estat amb armes de guerra, per limitar la llibertat en las
comunicacions i per augmentar el control social. La histèria de la captació i
la radicalització mitjançant internet de joves conversos, de segona generació
d’immigrants o de nens acaba d’adobar la cosa.
Recentment, aquest 1 de setembre, s’ha fet públic que
dins del voluminós paquet de projectes d’investigació en seguretat de la UE hi
ha un projecte que va en aquesta línia i en el que participen 2 socis catalans,
la Universitat Pompeu Fabra i els Mossos d’esquadra a través del Departament
d’Interior, és el projecte TENSOR (TENSOR
).
Aquest projecte està finançat per el programa Horitzó
2020 de Seguretat de la Unió Europea, amb un total de 4.977.200€, la resta fins
a 5.618.027 l’aporten els socis (el Departament d’Interior aporta 171.175€). Es
tracta del projecte: FCT-06-2015 -
Law Enforcement capabilities 2: Detection and analysis of terrorist-related
content on the Internet i forma part de la temática “societats
segures” que te un pressupost estimat de 1.695M€ per el període 2014/2020.
La temàtica “Societats segures” del H2020 (societats segures) te com objectius específics:
1.-Lluita contra la delinqüència (inclosos terrorisme,
tràfic i.... la lluita contra idees i creences... del terrorisme).
2.-Protegir i millorar la resiliència de les
infraestructures crítiques, de les cadenes de subministrament, del transport (o
sia del negoci).
3.-“Enfortir la seguretat” que es tradueix en
impermeabilitzar fronteres.
4.-Millorar la seguretat cibernètica.
5.-Augmentar la resiliència a Europa front crisis i
desastres...
6.-Garantir la privacitat i la llibertat (!?).
7.-Millorar la estandardització i la interoperabilitat.
Altres projectes de la mateixa convocatòria van en el
mateix sentit (H2020 seguretat
), terrorisme, “crim organitzat”, seguretat en la identificació, forensica...
de moment han estat aprovats 9 projectes amb un finançament de 44,4 M€.
El programa de la UE “Societats Segures” de l’Horitzó
2020 és una continuació del Seventh
Framework Programme for Research (FP7) que va durar fins 2013 (FP7
). Aquest programa entre 2007 i 2013 ha invertit 1.350 milions
d’euros en 350 projectes, i entre 2014 i 2020 pot arribar a 80.000€, tot aquest
pressupost es divideix bàsicament entre tres sectors, la seguretat interior, la
seguretat de les fronteres i la ciberseguretat. S’ha de tenir en conte que el
sector de la seguretat (sense contar el cost d’agents públics ni privats) tenia,
a la UE, el 2011 180.000 llocs de treball i facturava 30.000 milions.
Tots aquest milions dedicats a la “seguretat” donen
suport a unes estructures de la UE que no està gens clar quines son realment
les seves funcions ni qui les controla, l’agència de fronteres FRONTEX, la de
seguretat marítima la EMSA, la de ciberseguretat de les xarxes, la ENISA, la
EUROPOL (no cal dir el que és) i finalment la gran desconeguda la Agència
Europea de Defensa.
Els sequassos de
la UPF i del Mossos són organitzacions tan poc recomanables com la Policia
d’Irlanda del Nord (líder), la de Bèlgica, l’Agència Nacional del Crim (UK), la
Oficina del Comissionat per la Policia i el Crim (UK) o la empresa armamentista
francesa Thales, en total 16 socis de 7 estats, Espanya, Regne Unit, Grècia,
Alemanya, Bèlgica, Itàlia i França.
La idea de TENSOR és construir una plataforma amb eines
automàtiques i semiautomàtiques informàtica per explorar el ciberespai buscant
continguts que siguin una “amenaça” per la seguretat d’Europa.
La presentació del projecte segueix la via marcada per la
propaganda generalitzada que ens vol fer creure que hi ha un Dark Web obscur,
on sols es pot trobar islamisme, pederàstia i traficants de diferent pel, web
tenebrosa que és necessari controlar. Malgrat els “greus riscos” de la Dark
Web, en anar llegint la descripció del projecte, es veu que l’objectiu
prioritari es centra en les xarxes socials i en els intercanvis d’informació
via correu electrònic i d’altres sistemes convencionals.
L’objectiu de TENSOR és facilitar a les “Agències d’Ordre
Públic” la detecció precoç de la radicalització i del reclutament per
organitzacions radicals.
TENSOR ha de ser capaç localitzar i capturar informació
en imatges, vídeo, àudio, text... multilingüe, encara que de moment sols
s’implementarà en anglès, turc i àrab no es descarta anar ampliant el ventall
de llengües.
La Universitat Pompeu Fabra a través del TALN (Grup de Recerca en Tractament Automàtic del Llenguatge Natural), del
Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, tindrà com
funció el processament del llenguatge natural de diversos suports, sobretot
textuals.
En paraules de la mateixa UPF “els professionals de la UPF estan
acostumats a categoritzar i desxifrar grans volums d’informació que apareix
oculta o encriptada a internet. Per això ara oferim la nostra experiència als
agents de l’ordre per aturar a temps des de la xarxa possibles amenaces terroristes”,
una opció clara vers el suport al control policial.
El paper del Mossos és més pragmàtic,
intervenen cap al final del projecte (que vol ser el 2018), aplicant les eines
a la realitat i validant-les en la pràctica, un bon caramel per aquells que manualment
i amb la col·laboració del CESICAT (en mutació ver Agència Catalana de
Ciberseguretat (Agència de ciberseguretat) van resseguir les xarxes més comunes tot mirant de controlar oponents i fent
fitxers de “dubtosa legalitat” (com si això els importes). Que millor que
emprar en lloc de mètodes manuals la intel·ligència artificial (a falta d’alguna
altra) per perseguir els dissidents locals. La porta oberta a altres llengües pren
significat (bon negoci futur per la UPF en adaptar les eines al castellà i el
català).
TENSOR està en la línia d’altres
projectes i actuacions europees com ara SITEL (SITEL) o la iniciativa INDECT (INDECT
), o moltes més del programa de seguretat europeu, de mica en mica el famós Eschelon
ha anat quedant obsolet mitjançant una munió d’aplicacions que,
descentralitzadament (instal·lades a un gran nombre de xarxes informàtiques de
les diferents policies europees), van resseguint les comunicacions i la activitat
al ciberespai... La esperança ciutadanista d’una ciberdemocràcia, tan apreciada
per alguns dels sectors del 15M, es demostra una esperança banal, els
ciberativistes a la llarga tindran la mateixa llibertat de moviments que els
activistes del mon real... poca!, res escapa a l’ull de l’estat i les
corporacions?... SIGUEM LLIURES I SALVATGES!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada