Per començar la contractació municipal està lògicament dispersa en molts
contractes (malgrat l’esforç de l’AMC per fer contractació conjunta de vehicles
i altres materials), així mentre que els Mossos en el període 2014/2016 van fer
76 contractes per valor de 60 milions, per contra les policies locals van fer
176 contractes per valor de 11 milions.
El paquet més gran (igual que en els mossos) és el dels vehicles amb 96
contractes i uns 4,9M€, el segon paquet és el del vestuari amb 26 contractes i
2,3M€ de pressupost, el paquet de les comunicacions és especialment important
en la policia local, 18 contractes amb 0,63M€, un 6% del total (en el cas dels mossos
és del 4%).
Per contra l’apartat d’armes pròpiament dites és molt petit, sols la GU del
Prat de Llobregat ha comprat 55 pistoles semiautomàtiques per 31.900€. Val a
dir que si mantenim el mateix cost unitari, per l’import d’un contracte menor
(18.000+IVA) podríem comprar més de 30 pistoles sense haver de fer un concurs,
aquest és el cas de la majoria de municipis.
Les policies locals també han
invertit recursos en protecció per els seus agents, concretament en més de 900
armilles antibala per un valor de 502.107€.
El cas de la Guardia Urbana de
Barcelona.
La GU de Barcelona és, lògicament un cas apart de de les altres policies
locals de Catalunya, més semblant als Mossos que a policies de municipis, fins
i tot grans. Així la GU de Barcelona en aquest període, a part vehicles (alguns
elèctrics que és un municipi molt sostenibilista) és l’únic que ha adquirit
munició i roba de paisà per les feines “encobertes” dels seus agents.
La munició de la Guardia Urbana de Barcelona adquirida aquest any, ha estat
de 200.000 unitats de cartutxos de 9mm Pb Luger, punta encamisada, forma cònica
semi blindada... deu ni do, i com que l’Ajuntament de Barcelona és molt
sostenible i ecològic han de ser lliures de mercuri.
El cas de la robà de paisà és calcat al sol·licitat per els mossos
d’esquadra, en aquest cas “casual” es transforma en informal i a més hi ha
d’haver de l’estil de vestir i esportiu.
El cas de les “defenses extensibles” (porres extensibles) és especialment
cridaner... color negre, 196mm plegades, 510 desplegades, puny antilliscant...
el “normal” en una porra, el que fa esgarrifar és la descripció dels 12 sacs
d’entrenament que han de ser “de material intern (...) el qual haurà de simular
la densitat del cos humà, capaç d’absorbir els impactes de les defenses sense
produir lesions”...
Les pistoles elèctriques.
Les pistoles elèctriques donen un indici de les diferències en els
equipaments de les diverses policies. Els mossos i els seus caps frisen per
disposar de Tasers, però es troben amb la oposició social (i com a resultat
política) a permetre la compra, desprès del que ha passat amb les llançadores
de pilotes i amb l’equilibri parlamentari actual sembla que la cosa anirà per
llarg... encara que mai es pot dir res de segur...
Per contra les desitjades armes “semi letals” elèctriques, estan
relativament esteses entre els policies locals. Segons un informe de març del
2016 del Síndic de Greuges, s’han adquirit 54 pistoles elèctriques en 31
municipis de les que 40 estan “actives” a 21 municipis, hi ha municipis de tots
els colors, a la taula que segueix podem veure un resum de l’informe del
Síndic.
Les pistoles
elèctriques son un indicador de com les policies locals donades les seves
dimensions i pressupostos més reduïts poden eludir controls social i polítics i
dotar-se d’eines de les que no disposen els seus “germans grans”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada