Per alguns sols
era una possibilitat, per altres una sospita i per altres és una certesa: els
estats poden anar creuant les bases de dades i obtenir resultats de control
socials més enllà de les “garanties” de les lleis de protecció de dades. En
principi com diuen els liberals “tot el que es pot fer s’acabarà fent”,
sobretot si tens els mitjans... i els estats els tenen.
Arrel de les
conferències de l’exjutge Santi Vidal, el que ens importa menys és
l’histrionisme del personatge, o el fet de que la Generalitat de Catalunya (que
no deixa de ser estructura estatal) hagi encruat 130 bases de dades (la
d’hisenda no és la que més ens preocupa, encara que també), el que veiem més important
és les rialles que acompanyaven a la frase del Sr. Vidal “esteu tots fitxats”,
sembla que era una cosa que feia gràcia als assistents... s’ha de ser mesell!!!
No és preocupant
sols per el tema fiscal, que també... sinó per tot un univers de possibilitats
que certifica la generació d’aquest fitxer:
-El departament
de Salud volia vendre les dades de salut de tots els catalans, finalment la
venda s’ha fet indirectament, a traves de les institucions d’investigació
públiques, institucions penetrades per els interessos privats fins el moll dels
ossos. Amb quins fitxers es creuaran aquestes dades, suposadament
anonimitzades?, potser amb els de les compres de medicaments per
desanonimitzar-les?... sens dubte asseguradores i altres empreses del sector
estaran molt interessades.
-El CESICAT
elaborava un fitxer d’activistes d’internet... el creuaran amb el de dades
fiscals?
-La Policia de
Catalunya (i la resta de policies de l’estat) elaboren bases de dades diverses
de dubtosa legalitat (els anomenats antecedent policials) que inclouen dades
d’ADN... amb quins fitxers estan creuant les dades....
-I tantes altres
possibilitats, alguna de les quals s’ens escapen en aquests moments.
Les explicacions
del Secretari d’Hisenda, Lluis Salvador, desmentint per un canto al Santi i
confirmant l’encreuament de les “130 bases de dades” per l’altra, sols fa que confirmar-nos
el que ja sabíem: l’estat creua tots els seus fitxers per controlar als
“súbdits” d’una manera o altra.
Hi ha la
convicció de que les corporacions creuen les seves dades amb els fitxers
estatals, esperem que aviat aparegui algun “Santi Vidal” que ens confirmi la
certesa/sospita.
La confiança
acrítica i cega en l’estat i les seves lleis, la manca de visió de que el
primer en vulnerar-les és ell segurament sigui una de les seves millors cartes
per mantenir-nos dominats.
Més info:
M'agrada molt el teu/vostre bloc, ja he llegit uns quants articles.
ResponEliminaSalut!
A ver si un dia nos podemos ver... o hablar sin pantallas
ResponEliminaSería una buena idea, ya te avisaré para quedar...
EliminaSalut!