6 de maig 2017

La videovigilància a terres de Girona, els gitanos de Figueres, els alumnes conflictius de la Seu d’Urgell i la multiplicació de càmeres a la costa.


La setmana passada ha sortit als diaris la noticia de que en el barri de Sant Joan de Figueres, l’ajuntament pensa instal·lar 15 càmeres de videovigilància per “prevenir la delinqüència”: Amb un pressupost de 250.000 euros s’intal·laran11 dispositius abans de l’octubre d’aquest any i te la aquiescència del Departament d’Interior (faltaria més)  i de la Comissió de Vídeo Vigilància... els altres 4 dispositius que faran pujar el pressupost fins els 333.000 euros s’instal·laran l’any vinent.
El ple municipal ha aprovat el Projecte executiu de la videovigilància, segurament és una mesura cosmètica davant la impotència municipal, ja que el calendari per fer efectiu un concurs per la instal·lació és pràcticament impossible, amb celeritat s’instal·laran a finals d’any o a principis del que ve.
Val a dir que el barri de Sant Joan és el barri gitano de Figueres, però cap regidor estableix connexió amb el fet, sembla que fora d’aquest barri, a Figueres no deu haver “delinqüència”.
De fet sempre la videovigilància es dedica o be a controlar directament als mes pobres, o be a controlar l’accés als bens i serveis dels més rics.

Darrerament, a les terres de Girona, la videovigilància s’ha convertit en un tema “estrella”, ara fa uns quants dies més va saltar el cas de l’Institut Joan Brudieu de la Seu d’Urgell, en tornar de vacances, els alumnes i suposem que alguns professors, van trobar en una aula una càmera instal·lada i els corresponents cartells normatius avisant de la gravació... Aquest institut va començar fa alguns anys controlant amb vídeo càmeres els exteriors del centre (amb molt èxit diuen), després va passar a controlar les àrees comunes, passadissos... però també laboratoris i sala d’informàtica (la instal·lació de càmeres fixes a espais didàctics és més que discutible amb la seva pròpia legislació), veient que la cosa era així de senzilla van decidir instal·lar-la dins d’una aula on hi assisteix un grup d’alumnes conflictiu... la reacció generada a fet que, finalment, la direcció de l’IES hagi retirat la càmera...
Tot l’embolic videocontrolador ha servit, però, per poder saber (en boca d ela Consellera d’Educació) que a Catalunya hi han 13 Instituts, una escola primària, una Escola Oficial d’Idiomes i dos Serveis de la Conselleria d’Ensenyament...
Qui estigui familiaritzat amb la vida quotidiana als centres d’ensenyament (o sigui para, o mare, o també alumne) o amb entitats d’esplai, coneix la pila de traves que hi ha amb les imatges dels menors, per fer una foto a una excursió cal demanar l’autorització als pares... Quina mena de trampa o coacció s’ha fet servir per poder gravar amb vídeo la vida quotidiana dels menors als centres controlats?... segurament son centres de zones econòmicament desfavorides i allà el poder coactiu de directors, conselleries, departaments.... és molt més gran que, posem per exemple a Sarrià, a St. Gervasi o a Gràcia.
Més sobre videovigilància centre d’educació: http://negreverd.blogspot.com.es/2016/02/nens-i-nenes-digitals.html

Tota la zona costanera de Girona està farcida de càmeres, el procés sembla liderat per Santa Cristina d’Aro/Castell d’Aro que amb 23 càmeres és el model seguit per Calonge amb 8 càmeres, la Jonquera amb 14 càmeres, Tossa amb 3 càmeres i Begur amb un encàrrec de 150.000€ per determinar la ubicació i el nombre (?).
Però no sols a la zona turística, Girona ciutat també lidera el tema amb videovigilància i amb lectura de matrícules amb vídeo, encara que potser el més significatiu és el cas de Salt, on, en una fugida tecnològica cap endavant, s’agafa el recurs de la videovigilància per solucionar conflictes socials, amb 55 càmeres. De nou la videovigilància es centra en els més desfavorits econòmicament.
La “Associació de Caps de la policia Local de les Comarques Gironines” preveia el 2014 que el nombre de càmeres s’aniria duplicant més o menys cada any. Aquesta associació (es suposa que ben informada) deia que el 2014 havia 85 càmeres i el 2015 estava previst que hi haurien (pressupostades) 130... Així que hores d’ara estarien instal·lades ( o en procés d’instal·lació) sobre les 500... segurament les previsions dels Caps eren molt “optimistes” (per els seus interessos), però ens serveix per fer-nos una idea.
La videovigilància és un tema més greu del que ens pensem, perquè ja no és el tema de l’enregistrament d’imatges, ni la facilitat per emmagatzemar-les, ni en la disminució del cost de l’emmagatzemament. El problema és la potencia del tractament aplicable a aquestes imatges, la “nova videovigilància”, i l’extensió de nous sensor vinculats a la videovigilància “clàssica” com per exemple les càmeres tèrmiques, combinades amb les convencionals, que ha instal·lat un municipi petit (i sense conflictes greus) com Caldes d’Estrac.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada