Cada any, des
de negreverd, s’han analitzat d’una
manera relativament sistemàtica les joguines que el mercat ofereix a la
canalla, els pares i mares.
S’ha anat
constatant la progressiva i permanent introducció supremacista dels elements
digitals en les joguines, des de els 0 anys fins als grans (fins els 99 anys
que diu la publicitat de certs jocs), la cosa ve de llarg i, dins dels canals
comercials, queda poc espai per ocupar, fins i tot els “juegos de mesa” estan
envaïts per els gatgets tecnològics un exemple emblemàtic és el nou Monopoly
amb “intel·ligència artificial”.
Fa alguns anys
(molts, decennis) durant un període més o menys curt, les joguines de
construcció (al menys en la seva publicitat, cosa que no vol dir realitat),
varen disfrutar d’un període “no binari”, i un emblema d’aquesta tendència
(comercial , que no ideològica ni vivencial) van ser els jocs LEGO.
Els legos eren
“iguals” per a tots (encara que en realitat fossin més dirigits a una que a
unes, o que els adults els dirigissin més a uns que a unes), la divisió per
gèneres estava implícita, com està tot en la societat on vivim, però estava poc
explicitada.
Ara mateix ens
trobem amb el contrari, la dicotomia genèrica està summament explícita, mentre
que la suposada transversalitat ha quedat arraconada.
Per els nois
“valors” ofereixen derivats de la línia comercial dels superherois, legostar-wars,
legobatman....
El lego-technics,
o robòticLegoWeDo, per persones més grans i suposadament introductor de la tecnologia
publicitàriament es centra en els nois, les noies passen a ser farcit
políticament correcte, igual que nenes i nenes “d’ètnies” no blanques.
I per el mercat de les noies?... per aquest “segment de consumidores” tenen
el LegoFryends, un lego per nenes on els escenaris no son de lliure creació
constructiva (botigues, supers, perruqueries, salons de bellesa, spa’s....), ni
els personatges tampoc, son un grup limitat de ninotets d’amigues de plàstic.
On les nenes fan coses de nenes, anar a comprar (“shoping”), ensinistrar
mascotes, fer festes i barbacoes...
No és un fet
aïllat, he estat mirant la publicitat dirigida a la canalla (que en aquestes
dates comença a ser super activa), i tot el que semblava que s’havia aconseguit
(al menys parcialment) ha quedat en res. Joguines agressives per els nois, amb
monstres gladiadors, armes i jocs d’humiliar al perdedor, ninots empalagosament
tendres, nines fashion i complements de moda i bellesa per les noies.
Potser havíem
estat poc pessimistes, o massa optimistes, aquests darrers anys!.
Els Legos d’avui
en dia, a més del biaix de gènere, el tenen de classe, això queda clar amb tota
una repugnant sèrie de joguines (anunciades a la tele) sobre la policia i la
presó, especialment la LEGO-PRISON (no és broma, hi ha un paquet LEGO amb els
elements d’aquesta “joguina”), els presos, mal afaitats i malcarats,
representen als pobres... al mon de LEGO no hi ha presos estil Rato o Pujol.
La millor manera
de fer-se una idea de com és la cosa son les imatges que adjuntem i que han
estat preses de la web oficial de LEGO, no falta ni tan sòls un pres amb
marques de maltractament a la cara...https://www.lego.com/es-es/product/prison-island-60130 La presó és ben completa, amb reixes i
cel·les, amb videovigilància i sala de control (un panòptic).
Els nens, ja que aquestes
joguines no van directament dirigides a les nenes malgrat hi ha una carcellera,
són abocats a un repulsiu joc on privar de la llibertat o maltractar persones
esdevé un joc de rol, i on el rol del jugador és el de carceller torturador.
Fins i tot el
“Pin i Pon”,ninotets empalagosament edulcorats fins ara, han obert una via
policial amb els PinyponAction on també hi ha una comissaria amb calabós i
alarma. En un anunci a la TV d’aquesta joguina se sent una frase colpidorament
certa:
-¿Es un policía?.
-¿Es un ladrón?
-¡¡ES UN
POLIDRON!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada