La obscena civilització tecnomilitar

DE LES BIBLIOTEQUES

Surten els assassins.

Estrenyent contra si els seus nens,

les mares vigilen el cel amb terror

esperant que apareguin en ell els darrers descobriments dels savis.

Bertold Brecht (1936/1939...)

Hi ha una guerra entre dominadors i aquells que no volen ser dominats, des dels inicis de la civilització, segurament la primera batalla es va lliurar a cops de roc, segurament va ser la darrera en que els contendents podien estar igualats en forces i en mitjans, desprès tot ha estat una carrera on uns posaven tot l’esforç en les seves ànsies dominadores.

Les armes per matar a distància, el domini del cavall, el carro de guerra, els cavallers cuirassats amb armadures, la ballesta, les primeres armes de foc, l’artilleria, la metralladora, el napalm, els míssils....

I malgrat la força de les noves tecnologies militars (noves en cada moment) sempre hi han hagut moments enlluernadors en que els dominats s’imposaven sobre els dominadors, emprant armes de fortuna, les recuperades dels exercits i les eines de treball... i la voluntat de no sotmetre’s.

Els miserables, els pagesos, els pobres de les ciutats, els artesans... la xusma, en tingut fins ben fa poc una collita de victòries gens menyspreables, però això cada cop es dona menys. La majoria de victòries anticolonialistes i antiimperialistes s’han aconseguit clonant la organització dels dominadors, assumint les seves armes, esdevenint una cosa semblant a ells... establint nous règims de dominació. Segurament la revolució de 1936 va ser una de les darreres vegades en que els dominadors van ser momentàniament derrotats... la darrera de moment!!.

No adoptar les armes dels dominadors (alerta, no parlo de resistència desarmada!!) és un problema que encara s’ha de resoldre, malgrat que hi ha forces indicis de per on pot anar la cosa.

L’actual guerra entre la teocràcia jueva de l’estat d’Israel (cada cop menys laic) i la teocràcia islàmica de Gasa ens dona una imatge repugnant del que pot ser en un futur (i ja és ara) una guerra asimètrica, una "smart war".

Ja no es tracta d’exterminar enemics (o suposats enemics) a pedrades, a punyalades, a trets, o amb obusos, o des de un carro de combat... la distopia militarista somnia amb la guerra amb zero baixes (zero per una de les parts) i aquí apareix les repulsives “novetat” tecnològica dels drons i dels míssils “avisadors”.

El dron és la banalització obscena de la superioritat tecnològica, de la tecnologia militar de precisió quirúrgica, des de una pantalla, a Tel Aviv, a Washington, a Londres... i perquè no a Madrid, una interface inhumana fa de mediadora entre la víctima (que no pot escapar, defensar-se o suplicar) i un higiènic terminator pràcticament burocràtic, que no corre riscos, no s’implica i difícilment es revelarà, com s’ha revelat tantes vegades la tropa.

En volen vendre els drons com una tecnologia benvolent de multitud d’usos (per revisar línies elèctriques, per emergències i incendis... fins i tot per repartir les comandes d’Amazon) però el seu desenvolupament ha estat totalment lligat a la indústria militar, amb milionàries inversions per part de tots els blocs.

EUA, Rússia, Regne Unit, Itàlia, França, Alemanya, Israel, Turquia, Iran, Índia, Xina... disposen de Dons armats  i més de 70 en disposen amb us militar sense armes. Tan sols la OTAN en te més de 6.500. El 2013 el negoci a nivell mundial va arribar a 6.700 milions de dòlars.

S’ens dubte la gran exhibició dels drons israelians que tenim aquests dies, és un immillorable aparador per la indústria armamentistica. Israel és el país punter en desenvolupament d’aquest artefactes, és el principals exportador mundial i “recapta” uns 350 milions de dòlars anuals amb la seva venda.

La distopia de la guerra amb zero baixes troba una barrera que també s’ha fet evident aquests dies, quan cal moure’s a ras de sòl l’asimetria disminueix i l’avantatja tecnològica s’esmorteeix i així podem veure com l’exercit israelià comença a tenir morts del seu cantó.

La promesa tecnològica d’una guerra sense morts (de la part pròpia, naturalment) és mostra, al menys de moment, com una gran estafa.

Segurament per això s’està investigant per aconseguir drons terrestres i marítims, de moment amb un èxit no massa alt. Durant la guerra d’Iraq l’exercit dels EUA va desplegar alguns robots assassins telecomanats, però no sembla que tinguessin massa èxit. Un dels principals inconvenients és el desplaçament per superfícies irregulars i un altra és que, al contrari dels drons aeris, estan a l’abast dels combatents contraris... hi ha qui aposta per petits drons aeris i armats, preparats per volar a molt baixa alçada, però de moment semblen ser una monstruosa fantasia.

El pas següent seria el de prescindir d’operadors humans, al menys durant la major part del temps, i deixar la seva intervenció per determinades “eleccions crítiques”... en la llunyania també hi ha la possibilitat d’un sistema d’intel·ligència artificial que prengui les decisions... la cimera de l’obscenitat del poder i la dominació!!