13 de març 2014

El Bullifoundation: de l'espectacle gastronòmic burgès a la nocivitat de l'ecologisme. Vers un Bullilasvegas a l'Empordà.

El sinistre espectacle de l’elitisme, la “innovació” i la “creativitat gastronòmica.

Aquests darrers anys, s’ha anat estenent tot un corrent de “gastronomia” elitista que, sota una etiqueta d’innovació i creativitat, crea un espectacle a l’us per burgesos aborrits i aspirants a l’ascensor social amb pretensions de finesa.
L'experiència que ofereixen  aquests “artistes” del Bulli i d'altres en la mateixa línia (o calanya) com el Celler de Can Roca i la seva mamarratxada de l'òpera gastronòmica, és una experiència “especial” i exclusiva, que, més enllà del seu cost, pretén separar-se de la gent vulgar (que sols menja) en base a una sensibilitat major (la experiència gastronòmica creativa i innovadora).
Es tracta de donar un suport “gastronòmic” a la divisió del mon en classes, a un cantó aquells que saben i poden apreciar la divina oferta, a l'altra aquells que, encara que puguin pagar el cost, no sabran mai en que consisteix aquesta “apreciació”.

10 de març 2014

Ha sortit el num. 2 de "libres y salvajes"

Ha  sortit el num. 2 de la II època de “libres y salvajes”, publicació contra la màquina, hereva de la que es va publicar al llar de la dècada passada. Podeu obtenir el pdf a aquest link  LIBRES Y SALVAJES

Editorial
2
La civilización es ruido
3
La defensa de la Tierra y “el Bergantes no se toca”
6
Sindicalismo ecología y feminismo. La visión de Judi Bari (Jeff Shantz)
8
Pedir, robar, nunca trabajas. Quinismo del siglo XXI (Pedro Garcia Olivo)
12
Resistentes al primer ferrocarril
15
Caracremada el maquis que dinamitaba torres de alta tenisón
24
Botánica recreativa: el tejo
26
Los chicos malos de la casa del árbol. El Green Sacre (The Brillant)
27
Superando el turismo Hakim Bey)
31
Trabajar para vivir, el trabajo en la edad media (Samuel R)
34


Aquesta publicació s’elabora entre Zaragoza, Barcelona i Màlaga i el grup que la edita és el mateix que el que edita MOAI, podeu trobar les publicacions a www.archivomoai.blogspot.com

3 de març 2014

RESISTENCIA OBRERA AL TRABAJO INDUSTRIAL Y A LA MAQUINA

Traducción al castellano del del folleto publicado anteriormente (veure aquí), puedes obtener una versión imprimible en este link:  resistencia obrera al trabajo industrial y a la máquina.
Tambien puedes bajarte el pdf imprimible de
 "Ludditas de la tierra. Resistentes al ferrocarril"

1 de març 2014

Els primers luddites dels països catalans, els treballadors tèxtils d'Alcoi i Camprodon (1821 i 1824).

L’aparició del maquinisme va aixecar molta resistència i vigoroses revoltes a Catalunyam i el País Valencià malgrat que els llibres no en parlen gaire, i que la tradició marxista (tan científics ells) l'arracona com anècdotes "lumpen" i, en el cas català, "lumpens" carlins, o sia "lumpens" reaccionaris.
El rebuig a la fàbrica, al rellotge i a la màquina (que sols és un instrument d’imposició de la fàbrica) unifica totes aquestes revoltes i fa als seus autors molt més lúcids que nosaltres els seus tecnoacomodats descendents. Sens dubte ells van saber identificar clarament quin era l’adversari principal, quins eren els perills i quins eren els riscos que corrien. Molt més encara, van saber passar a l’acció, malgrat la oposició, a vegades armada, dels treballadors fabrils organitzats, del progressistes de l’època i dels pròcers de l’obrerisme, finalment van perdre el combat i, ni tan sols, han passat al panteó de la mitologia obrera il·lustre... ni falta que els fa!!, ells que no es van resignar a la condició de peces de la megamàquina, tampoc voldrien ser les motllures enbellidores per guarnir un sistema que rebutjaven i que ara estem vivint en una versió cada cop més perfeccionada. ( descarrega el fulleto "la primera onada luddita")

27 de febr. 2014

ALGUNS PUNTS PER REBUTJAR LES TECNOLOGIES MÒBILS

Quan parlem de tecnologies mòbils, en breu, ens estarem referint a la totalitat de les TIC, i no a la mare dels ous, el telèfon mòbil. En breu, el que eren els PC fixes quedaran arraconats, potser conservaran alguns trets de la seva forma, però seran bàsicament artefractes connectats, sense importar on i com es fa la connexió.

Parlem de rebutjar en un sentit no-penitencial, no som pecadors amb un aparell electrònic blasfem a la butxaca, som habitants d'un mon infernal on el paper de treballadors, consumidors, súbdits... ens fa portar un artilugi a la butxaca, igual que als nostres pares els feien portar la cèdula d'identitat, el DNI, la fe de baptisme o d'altres documents,  no tenim cap culpa per portar-lo, però hem de tenir clar que aquests aparells, que farien tremolar d'enveja a Fernando VII l'introductor dels documents d'identitat, no son facilitadors de la vida, ni eines de comunicació, son eficients recol·lectors de dades (per això son tan valuosos, per això WhatsApp val la burrada d'euros que val, per les dades dels seus milions d'usuaris), el DNI es limitava al lloc de naixement, el nom dels pares, l'edat, l’ofici, el domicili i l'estat civil, qualsevol servei de xarxa te moltes més dades que aquestes (fins i tot si  fas trampa i no et registres amb el teu nom).

Els nostres pares i avis, que sols portaven un DNI a la butxaca tenien moltes coses molt clares, i en el moment que podien cremaven els registres civils i eclesiàstics, nosaltres, amb els nostres artefactes connectats que cremarem?.

24 de febr. 2014

Els vampirs del Mobile World Congress ja planegen sobre Barcelona.

Aquesta colla de vampirs (en sentit figurat, que ens perdonin els vampirs zoològics i mitològics) tornen de nou a casa nostra, i si tot els va com ells esperen, seguiran tornant fins al menys 2018. Del 24 al 27 de febrer es celebra a Barcelona el Mobile Worls Congress, per les persones normals, “el congrés dels mòbils”.
Aquest congres és la cita anual de la GSMA la associació de tot el mon de la mobilitat TIC, un monstre multinacional que agrupa més de 800 operadors de mòbil d'arreu del mon i unes 200 empreses lligades a aquest mon (fabricants d'aparells, de software, proveïdors d'internet...) de més de 220 països. 

4 de febr. 2014

La nocivitat sindical de CCOO i UGT, la conxorxa pro-fraking amb la patronal química.

Coneixíem fa temps la nocivitat dels sindicats d’estat (que participen dels mecanismes de mediació estatal) sobre el conjunt dels treballadors i, especialment, sobre els seus afiliats, no teníem absolutament cap esperança al respecte d'aquests poques vergonyes, especialment les federacions d’indústries químiques còmplices de la indústria del clor, de les mineres i de tantes activitats capitalistes que estan destruint la terra (nosaltres inclosos).