L’elitisme
de la sostenibilitat, des de la verdura orgànica a la carn ecològica.
Des
de fa ja molts anys la “moda” mana sobre les dietes de les
persones, no ja d’aprimament, sinó dietes “saludables”...
Proximitat, slow food... complements alimentaris diversos (i
carísims), des de productes exòtics fins extractes i concentrats
diversos.
Durant
un temps la moda va ser el vegetarianisme (abans la macrobiòtica) de
diferents estils, fins i tot veganisme, de fet als EUA origen de la
majoria de modes alimentàries el consum de carn ha anat disminuint
els darrers anys...
Ara,
els gurus de la moda alimentària, s’han canviat d’ona i els rics
es volen tornar compulsivament carnívors ja que els pobres o s’han
acostat al vegetarinisme o no l’havien abandonat mai, o consumeixen
les carns industrials.
Així
reapareixen carniceries “tradicionals”, Gourmet Shops i carnices
ye-yes, són els neobutchers (els pobres compren als supermercats),
es fan cursets de tallar carn i tasts per provar-les, la carn es
deixa madurar durant setmanes a llocs especials i controlats, es
promouen restaurants on menjar peces monstruoses de carn a preus
monstruosos i es comencen a recuperar races autòctones.... Apareixen
teoritzacions sobre la dieta carnívora o la paleodieta, on es fa la
recreació històrica d’un passat ple de mascles caçadors de
mamuts, en lloc d’una societat més intersexual, de carronyaires
oportunistes, caçadors ocasionals i recol·lectors.
