29 de gen. 2015

DNI 3.0?.... El control de sempre amb més mitjans

A mitjans de gener “el abominable ministro del interior” va presentar a Lleida el nou DNI electrònic, el DNI 3.0, amb gran xaranga mediàtica i amb l’anunci de que Espanya serà l’estat més segur d’Europa... i també el més lliure “sin seguridad no hay libertad” deia el paio. Al mateix temps presentaven el Passaport 3.0 amb aplicacions noves o, suposadament noves.


13 de gen. 2015

ECONOMIA COL·LABORATIVA, DOMINACIÓ I UBERIFICACIO... SMART VIDA?

Malgrat pot semblar que Uber ha perdut una batalla amb la prohibició judicial d’operar a Espanya no podem dir que hagi perdut la guerra.
Primer perquè nomes havia introduït un servei a l’estat, el de Uber Pop (el més rendible per ells), però encara poden introduir el de Uber Black, un servei de “gamma alta” més luxós però que necessiten conductors amb llicència VTC (vehicles amb conductor), hi ha poques llicències VTC i tenen una bona quantitat de requisits i limitacions... També pot introduir el transport de documents i paqueteria per mantenir viva la marca.
Uber porta una línia agressiva i abassegadora. Primer irromp, desprès pledeja i fa feina de loby, de fet sembla que el seu gran objectiu és que s’introdueixin canvis en la regulació a nivell europeu per permetre el seu funcionament.

El tema d’aquest escrit no és però els tripijocs d’Uber, sinó l’aparició del fenomen d’Uberificació de les relacions socials i laborals.

Mes informació (dels tecnofils uberistes....) UberificacioServeis sota demandapresentació

11 de gen. 2015

LA TEMPESTA DESFERMADA DE PANDORA.

Per la nostra gent, a totes les companyes i companys coneguts i desconegudes que abracen les idees anarquistes i a totes les solidaries i interessats.

La matinada del 16 de desembre, un gran desplegament policial va irrompre als barris de Sant Andreu, del Poble sec i de Gràcia de Barcelona, a Manresa, a Sabadell i al madrileny bari de Carabanchel, violant les nostres cases al crit accelerat de “policia!!” i desprès d’un meticulós escorcoll vàrem ser detinguts 11 anarquistes. Al mateix temps també van ser violats i registrats l’Ateneu Llibertari de Sant Andreu, l’Ateneu Anarquista del Poble Sec, la Kasa de la Muntanya i els habitatges d’alres companys, sense que es produïssin noves detencions.

6 de gen. 2015

QUAN LES DONES SUFRAGISTES VAN ATACAR EL SERVEI DE CORREUS… I ES VAN AVANÇAR AL SEU TEMPS.

Quan om parla de les sufragistes de principis del segle XX hi ha un fort prejudici contra elles, propagat per decennis de propaganda ridiculitzadora, per part del patriarcat més tradicional, i, per l’altra, d’acusacions de “burgeses” des de el el patriarcat marxista, hegemònic entre les esquerres, a Europa, durant el segle XX.
Sols cal recordar la estúpida mare de la peli Mery Popins, pel·lícula que va visionar tota una generació de nenes i nens a tot el mon. Aquesta mare de “fantasia” era una dona frívola, depenent econòmicament del seu avorrit marit i finalment sotmesa a ell, com mana el patriarcat, en un final, ensucrat, feliç... i profundament trampós. Qui tingui memòria musical (i sigui prou vell) podrà recordar la cançó “por ti vota la mujer”, cantada amb una coreografia de serventes i casa burgesa.
En aquells moments, entre principis de segle i la gran guerra, al Regne Unit hi havia sufragistes i sufragettes, les primeres eren formals, partidàries de la legalitat i moderades, les segones eren el que al nostre país es coneix com sufragistes: dones radicals i partidàries de l’acció directa.

29 de des. 2014

LA MICROELECTRONICA INFILTRADA EN LES JOGUINES... ENS ATACA EL SMART JOC?

El joc pot ser l’activitat més sana i creativa, o be, encara que potser llavors no se la pugui anomenar joc, l’activitat més alienant i danyina que es pugui realitzar.
Tots sabem que, tan grans com petits, no necessitem productes elaborats per jugar, en tenim prou amb unes caixes de cartó d’embalatge, amb unes pedres, un tros de guix, una corda, unes monedes i una paret... per això és molt significatiu com son els objectes (en principi inútils) dedicats al joc com funció exclusiva.
De fet la joguina especialitzada neix amb la civilització i com un objecte de les elits, la canalla normalment es fabricava els instruments per jugar, amb l’ajut, o no, d’un adult. De mica en mica es va anar especialitzant la seva producció, primer com objecte artesanal, desprès com producte industrial i ara mateix com “objecte” virtual d’entreteniment (amb la seva corresponent plataforma electrónica).
No vull encetar un lament nostàlgic de quan jugàvem a la xarranca o al “churro, mediamanga o mangotero”. El mon te un camí i, els que no som primitivistes però estem contra la civilització, no tenim un vell mon on tornar, però si un nou mon que descobrir i explorar i això, el descobriment i la exploració és bàsicament joc... per tant volem jugar al joc definitiu, al joc de la revolució...
Per la perpetuació del sistema no interessa que aprenguem a jugar, per això ens col·loquen succedanis de joc, succedanis de diversió, succedanis de felicitat, succedanis d’exploració, succedanis de coneixement...
Estem, ara mateix, en unes dates de mercantilisme i d’aprenentatge. Aprenentatge de submissió, de consumisme, d’atordiment, d’acceptació de tot el que ens és nociu... d’aprenentatge a NO JUGAR. És força interessant donar una ullada a tot el que el sistema ens ofereix com succedani del joc (del joc autèntic al que no ens deixen practicar).

18 de des. 2014

Desembre de 2014, pena i ràbia!!

Pena i ràbia és el que hem sentit aquests dies, i que seguirem sentint durant força temps. Pena i ràbia que ja ens ve d’abans. Pena i ràbia que es va alimentant i acumulant vegada rere vegada. PENA I RÀBIA...

PENA I RÀBIA que no ens ha d’impedir veure més enllà dels fets concrets, de les detencions, de la comissaria i la presó, de l’abús de poder, del dolor que han infringit, infringeixen i infringiran durant molt de temps... anys.

No ens ha d’impedir veure més enllà. Un cop ja han arreplegat tots els hostatges que han volgut, un cop han danyat tot el que han pogut abastar... quin ha estat el botí dels sicaris del capital i de l’estat?.

Sens dubte el més danyí, l’exponent màxim de la seva maldat és el segrest del les nostres companyes, el seu engarjolament, el seu allunyament, la incomunicació... però quin ha estat el seu botí desprès de la calidesa de les persones ?, després del fred que ens han deixat en el lloc que ocupaven?, deprès del fred monstruòs de la cel·la que elles ara ocupen?...

El boti secundari dels sicaris de l’estat i del capital han estat objectes, freds objectes, tan freds com el vuit que deixen les nostres companyes, tan fred com la submissió que ens volen transmetre...

Els sicaris de l’estat han recollit amb cobdícia, gairebé amb luxúria, tota la parafernàlia d’artefactes tecnològics que ens rodegen i que ens venen cada dia com el súmmum de la llibertat, el discs durs dels ordinadors, les memòries de les càmeres de fotos, els llapis de memòria USB, el telèfons mòbils... els han recollit amb tanta ànsia, la premsa n’ha fet tan de ressò que forçosament han de tenir un gran valor per ells... Obriran nous camins per arravatar-nos més companyes??

Som pocs, ens necessitem els uns als altres per donar-nos calor, per fugir de la megamàquina de la dissort que és el mon actual...  i per enderrocar-la!!...

Encara no ha arribat l’hora de redefinir la nostra relació amb tots aquests artefactes??.

Maleïts sigueu!!... i maleïdes les vostres màquines, màquines mecàniques, electròniques o socials !!


PER UN MON LLIURE I SALVATGE!!

7 de des. 2014

SMART-MACARRES… VERS UN PATRIARCAT SMART.

El tema de la prostitució és un tema complex i per tant difícil d’encarar des de una sola visió. No podem oblidar que al voltant i dins de la prostitució hi ha explotació laboral extrema, tràfic d’essers humans, violència i esclavatge.
Actualment, el debat es redueix al que hi ha entre els partidaris de la legalització i els partidaris de l’abolicionisme... Uns parlen d’un 20% de dones obligades i els altres quasi a l’inrevés, més o menys un 80% forçades, com que no hi ha estadístiques serioses és impossible saber qui s’aproxima més al fet real.
De tota manera, la realitat exacta no es rellevant, suposant que les dades que donen els partidaris de la legalització siguin les real, un 20% de dones forçades és encara una xifra molt alta...
A més a més, fins i  tot les dones que no estan captives d’una xarxa, es troben, en molts casos, en unes condicions laborals duríssimes, plena de falses autònomes, en condicions precàries i on no hi ha llibertat real d’elecció de clients i de pràctiques. Situació no diferents de les de bona part dels treballadors, però agreujades per la discriminació social, la estigmatització i una posició de debilitat front els explotadors difícils de trobar en altres situacions..