Hi ha una
banalització del control social, ja no ens sol preocupar donar un munt
d’informació al fer qualsevol gestió, fins i tot en front d’interessos
clarament comercials, la donem directament omplint formularis i responent a
preguntes o indirectament passant una banda magnètica per caixers diversos.
Les càmeres de
vigilància, els detectors de presència, els mecanismes d’identificació per
targeta, per petjada dactilar... per d’altres mètodes biomètrics... estan cada
cop més generalitzats.
Així que hem triat
una institució per avaluar fins a quin punt se’ns controla, les Universitats
que, suposadament, són el bressol del pensament crític, de la llibertat de
càtedra, de les idees innovadores... quan en realitat són institucions que
col·labora directament amb la tecnologia repressora (física, tècnica, psíquica
o social), plena de càtedres “apadrinades” per multinacionals i transmissora
d’oportunitats de negoci per el sistema capitalista, ja sigui mitjançant “start
up’s” “spin off” o per submissió directa.