El control social s'estén, l'Hospitalet i Begur

Com s’informava abans de l’estiu(http://negreverd.blogspot.com.es/2017/05/vigilancia-i-control-social-les-terres.html, http://negreverd.blogspot.com.es/2017/05/la-videovigilancia-terres-de-girona-els.html ) la videovigilància es va estenen com taca d’oli pels municipis catalans, sembla que la policia local (i els polítics que la manen) han decidit dipositar la seva confiança en aquest mètode de control social. En alguns cassos el que es vol controlar son unes “minories marginals” (gitanos i immigrants) i en altres l’activitat d’ocupes i l’ordre públic a zones turístiques i comercials.

Casals, extraescolars, segregació, elitisme i "medio pelos"

A mesura que els nens i nenes van essent més rars (cada cop mes) i més tardans les expectatives de pares i mares van en augment, en la descendència es projecten desitjos, frustracions i ambicions cada cop més altes. Hores d’ara l’horari “laboral” dels nens de 3 a 16 anys són realment propis dels temps de la revolució industrial, hi ha nens que entren a les 8 (una hora abans del regulat) i no acaben de tenir les hores regulades i les activitats mediatitzades per adults fins les 19h (si tenen sort, sinó més tard), més les hores dedicades a activitats escolars fora de l’escola... en total 12 o 14 hores de feina, especialment sagnant és el cas del temps del migdia.

Evidentment hi ha molta gent que no te altra remei, com molts treballadors del comerç i de l’hoteleria, però fins i tot entre persones que podrien atendre els seus nens hi ha la necessitat d’omplir “profitosament” les hores dels nois i noies, per “assegurar-lis” el futur... anglès, xinès, música, informàtica, mecanografia (els més antiquats, que encara hi ha)... i, ara més recentment robòtica.

Sobre vagues, esquirols i segurates… el cas del Prat, o el que se’ns ve a sobre.

Tenim clara la feina de la seguretat privada: el seu paper legal de controladors socials, de piquets de la patronal trencavagues. I, en els cassos tèrbols que voregen o es posen fora de les lleis de l’estat, d’agressors brutals xenòfobs, masclistes... i fins i tot de torturadors. També tenim clar que els milers de treballadors de la seguretat privada es queden en la primera part: controladors socials, l’altra queda per un selecte grup de nazis (segurament fomentat des de el poder).

Hi ha però una sèrie de trets en el conflicte del Prat, que malgrat les teories de conspiracions espanyolistes i opinions cunyades s’han de tenir en conte:

El bebè Charlie i el repugnant canibalisme de la tecnomedicina corporativa.

Fa un dies va morir Charlie, un nadó de 11 mesos a punt d’acomplir els 12, a punt de complir l’any. Des de les 8 setmanes de vida estava ingressat a un hospital, sotmès necessàriament a mètodes tecnològics per respirar, alimentar-se... patia dany cerebral sever, no podia veure ni escoltar, no es podia moure ni deglutir per el seu compte...

Els GARI, la Mare de Deu de Lourdes i el turisme religiós.

Els mesos de juny i juliol són mesos de peregrinació mariana (de Maria, mare de Deu... diuen), les germandats Hospitalàries de la Mare de Deu de Lourdes (des de fa decennis) inicien els seus viatges, acompanyant malalts, en molts casos terminals, vers les supersticioses “curacions” miraculoses. Aquestes Hospitalitats despleguen uns 15.000 voluntaris en l’operatiu de Lourdes, centenars d’ells catalans.

La Catalunya cristiana fa temps que practica aquest pelegrinatge, la Hospitalitat de Barcelona te ja 107 anys i algunes altres són encara més antigues, de fet les rutes “marianes” del sud d’Europa passen totes per Catalunya: Fàtima, a vegades Garabandal (segons el grau d’integrisme), Zaragoza, Montserrat i Lourdes.

Turistes i pixapins. Gentrificació?... Confusió!.

Sembla que hi ha un acord general, el turisme és el que preocupa més als barcelonins (http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2017/06/r17009_Bar%C3%B2metre_Juny_Resum.pdf)... i, és de suposar, que també als pobladors d’altres ciutats i pobles. Del turisme es passa directament als turistes... els turistes son el pitjor!, el turisme a vingut a trencar la relaxada harmonia de les nostres viles i barris, plens de bonhomia, uns barris que eren una arcàdia, sense conflictes ni explotacions... el turisme és la causa de la nostra dissort...

Sembla com si els turistes caiguessin del cel, per degradar la nostra qualitat de vida, fer pujar preus i... gentrificar...

La edició genètica un nou pas en la dominació i la domesticació

La civilització i domesticació són pràcticament sinònims. Domesticació de persones, d’altres animals no humans, de vegetals i de tota la vida, dels ecosistemes i la terra.

La tecnologia de la domesticació és molt anterior a la majoria de les altres tecnologies i, malgrat que moltes vegades es menysté, és més determinats, a nivell de control, que la resta de tècniques de control social, ja que la domesticació abasta (o pretén abastar) la totalitat del mon viu.

La domesticació ve d’antic i el seu avanç fou lent en les primeres etapes (milers d’anys), es va accelerar amb l’aparició de l’agricultura, especialment quan l’agricultura es va començar a “especialitzar-se” i iniciava la tendència al monocultiu, amb productes emmagatzemables. En l’acumulació d’aliments tenim un dels possibles factors coercitius que va facilitar l’aparició de l’estat.

La domesticació d’animals i vegetals va ser, en origen, un procés difús, relativament fora de control dels poders dominadors (però no totalment independent), els xamans, els sacerdots-reis i les sacerdotesses, els caps militars...

Hi ha una elecció “política” més enllà del conreador: la elecció de determinats cultius com estratègics, la seva extensió i la extensió (imposada) de la propietat privada de la terra, o també mitjançant les necessàries “autoritzacions” (i prohibicions) per conrear, el poder pre-estatal ja ens dirigia en un camí vers el mon que actualment estem patint.