La extensió del telecontrol sobre el territori: municipis i videovigilància.

La videovigilància com sistema de control poc costós s’està estenent amb el recolzament del Govern i alguns ens supralocals, darrerament en un moviment coordinat de partits polítics (al govern i a la oposició) conjuntament amb Consellers, caps de policia (mossos i locals), organitzacions de botiguers… etc, amb tot aquest suport els ajuntaments s’apunten entusiasmat i, a partir del confinament, s’apuntaran amb més entusiasme encara, les càmeres amb lector de matrícules s’estan utilitzant per vigilar els desplaçaments de la població.

Des de principis de 2019 s’han pogut detectar contractes de videovigilància a 29 ens locals amb un total de més de 1.500 càmeres cobrint un total de mes de 1.300.000 persones.

Aquests municipis i ens locals són: Aigües de Reus, Badalona (ENGESTUR), Barcelona Cicle de l'Aigua, Blanes, Cornellà, Diputació de Barcelona, Figueres, Granollers, la Garriga, La Seu d'Urgell, Llavaneres, Lleida, Llinars del Vallès, Lloret, Matadepera, Mataró, Olesa de Montserrat, Reus, Sant Fruitós de Bages, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pere de Ribes, Sant Pere de Vilamajor, Sant Quirze del Vallès, Santa Maria de Palautordera, Sentmenat, SIRESA (empresa pública de l’AMB), Tarragona, TMB (metro) i Vallromanes.

La febre groga de 1821 a Barcelona i l'emergència actual

Vivim temps de catàstrofes, no només perquè això diuen la premsa, els polítics i l'acadèmia, sinó perquè la catàstrofe la vivim quotidianament els dominats.

Incendis a Austràlia, a l'Amazònia, a Califòrnia, tempestes diverses, tifons, augment del nivell del mar, riuades… etc i ara una epidèmia, enrere queda la grip aviar, la grip A, l’Ebola i ara la COVID-19 o Coronavirus.

Era raonable desprès de l’especulació farmacèutica amb el medicament Tamiflú per les grips aviars o l’abandonament dels afectats africans per l’Ebola que es contemplés amb escepticisme aquesta «nova plaga», l’escepticisme ha vingut acompanyat de noticies falses i les repetitives teories conspiratives de diferents signes.

Tot el desplegament de directives sobre el control de la població, sobre els seus moviments, la seva feina i la seva salut són efectivament un instrument de control social i un assaig per el futur que ens espera, el Grup Especial de la Guàrdia Civil estrenant vestits especials per notificar el confinament als veïns d’Haro (https://www.lasprovincias.es/sociedad/guardia-civil-despliega-20200307201003-nt.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.google.com%2F), el protagonisme de la Unitat Militar d’Emergències, el desplegament de militars i policies diversos per tot el territori sota un comandament centralitzat.

La biometria “sense contacte” i els seus usos per el control social.

Els sistemes de control biomètric envaeixen l’espai quotidià cada cop més. Ser controlar a l’accedir a edificis sobretot per tasques laborals, ja sigui directa o de manteniment, per creuar fronteres, per fer gestions als bancs (també cada cop més invasius) o per accedir a dispositius (la biometria voluntària). De fet un 26% de les empreses (a nivell mundial) utilitzen alguna mena de control biomètric i un altra 16% estan a punt d’implementar-lo.

Les tecnologies més emprades son les que es fan amb contacte físic, petjada dactilar (de llarg la més utilitzada), perfil de la ma, la vascularització, o les de contacte quasi directe com el reconeixement de l’iris... tot plegat suposa segurament més d’un 70% del negoci del sector biomètric.

Policies i videovigilància... Barcelona Ciutat Segura!!

Mes o menys a partir de la primavera va començar a Barcelona una campanya sobre la inseguretat que comparava la ciutat amb les zones del planeta, aquesta campanya la van iniciar associacions de botiguers, la premsa, la Generalitat i a remolc l’Ajuntament de Barcelona amb l’entusiasta col·laboració del seu regidor/garrot , l’Albert Batlle, regidor de la Àrea de Prevenció i Seguretat.

Tota aquesta operació va fer sorgir “grups veïnals” de procedència sospitosa, alguns d’ells francament histriònics com els “Guardian Angels” grup uniformat amb una ridícula boina vermella, però d’altres molt preocupants.

A remolc de la histèria securitaria i seguint el simulacre participatiu que tan agrada (per exemple amb la declaració d’emergència climàtica), l’Ajuntament i la Generalitat van muntar un grup de treball sota el lideratge del Departament d’Interior per elaborar las bases del Pla estratègic Barcelona Ciutat Segura.

Teatre climàtic a Barcelona

Aquesta setmana ha sigut teatralment una bona setmana a Barcelona, per un apart l’Ajuntament a declarat la emergència climàtica el dimecres dia 15/1/20 (https://www.barcelona.cat/emergenciaclimatica/ca/la-declaracio ) i per l’altra promoguda per la Generalitat s’ha celebrat un bunyol anomenat “1a Cimera Catalana d'Acció Climàtica”, divendres dia 17/1/2020 (https://canviclimatic.gencat.cat/web/.content/03_AMBITS/Cimera_Accio_Climatica/Cimera-Accio-Climatica-compromisos.pdf ) els dos han estat uns simulacres molt semblants, segurament es volen fer la competència.

L’accident de la petroquímica de Tarragona i la nocivitat del sistema tecnoindustrial.

Dimarts dia 14 es va produir un accident a una planta d’òxid d’etilè del polígon petroquímic del Camp de Tarragona, hi hauria molt a dir sobre la reacció del Departament d’Interior de la Generalitat, la resta de les “autoritats” de la zona, els empresaris i els seus òrgans de seguretat del polígon.

Però no ens volem centrar en la matussera gestió, ni l’operació de donar-se les culpes els uns als altres: la empresa no informa, el sistema d’alarma no funciona, diuen que no els han informat de les substàncies emeses, al mateix temps diuen que son innòcues... Es diu que l’incident es va originar en un reactor i es va propagar al dipòsit d’Òxid d’etilè però de moment no s’ha informat de que s’estava cuinant al reactor...

L’òxid de etilè no és, ni de bon tros innocu, l’higienisme industrial l’ha estudiat i el considera tòxic a nivell laboral, es pot donar un cop d’ull a la fitxa de l’Agència de Substàncies Tòxiques del govern dels EUA (https://www.atsdr.cdc.gov/es/phs/es_phs137.pdf ): problemes cutanis, respiratoris, irritació, problemes neurològics... i sospites fonamentades d’efectes carcinògens. A part hi ha els desconeguts ingredients amb els que s’estava treballant al reactor.

Els efectes han estat força greus (un mort per impacte) al barri de Torreforta, el barri dels pobres del Camp de Tarragona... i a més els 2 treballadors de la planta morts per les cremades... i possibles efectes a més llarg termini o més lleus.

Al Camp de Tarragona hi ha l’acumulació més gran d’empreses potencialment contaminadores i amb riscos d’accident greu de tot Catalunya (http://negreverd.blogspot.com/2016/07/la-nocivitat-de-la-civilitzacio_25.html ).

Aquest accident i tot el que arrossega s’uneix amb l’altre que va haver a Montornès del Vallès a DERPIN, i que s’ha carregat la vida al riu Besos des de Montornès fins la desembocadura.

No estem doncs davant d’una amenaça localitzada, sols cal donar un cop d’ull al mapa de protecció civil per veure que hi ha empreses sotmeses a la directiva Seveso per tota la geografia catalana (https://pcivil.icgc.cat/pcivil/v2/index.html), el sistema tecnoindustrial estén els seus tentacles nocius per tota la terra, enverinant l’aire, l’aigua i el sol, destruint relacions i devastant la terra.

No és tan sols el risc d’accident, cal acabar amb el sistema tecnoindustrial i el mon que el fa possible!!.

 Nota.- Més enllaços i figures a www.negreverd.blogspot.com

 

http://negreverd.blogspot.com/2016/06/la-nocivitat-de-la-civilitzacio.html

http://negreverd.blogspot.com/2016/07/la-nocivitat-de-la-civilitzacio.html

http://negreverd.blogspot.com/2016/07/la-nocivitat-de-la-civilitzacio_25.html

http://negreverd.blogspot.com/2016/08/la-nocivitat-de-la-civilitzacio.html

Contra la Barcelona modernista, contra el modernisme i el que representa.

Durant els dies de Nadal s’ha pogut veure a la façana principal de l’Hospital de Sant Pau un espectacle de gust discutible, una projecció de vídeo, un «mapping», un seguit d’imatges de colors en moviment i, entre elles un panegíric a Domènech i Montaner, prohom del modernisme i de la política catalana, arquitecte i president de la Mancomunitat i de la Lliga Regionalista.

Es tracta d’una baula més de la promoció turística i cultural de l’arquitectura modernista, un moviment compromès amb els opressors i traficants de persones, compromès amb els capitalistes, amb les polítiques estatals i amb l’industrialisme devastador....