Termografies, videovigilància i COVID, estrenyent el llaç del control social i la Smart City

El tecnocapitalisme està a la que salta per aprofitar totes les circumstàncies i convertir-les en posicions d’avantatge (http://negreverd.blogspot.com/2019/01/control-laboral-i-tecnologia.html, https://www.lavanguardia.com/economia/20200518/481246493856/test-covid-19-empresas-trabajadores-pandemia.html ), així que el confinament i el COVID no ha estat una excepció: tenim els assajos del passaport «serològic», les app de rastreig dels contactes, o la realització massiva de tests clínics a la SEAT, Almirall, IBERIA, NATURGI...  per no parlar de l’impacte negatiu que sovint te el teletreball sobre las condicions laborals.

A més de tot això ara tenim el suposat mètode de detecció del COVID, mitjançant la presa de temperatura per poder accedir a la feina o a espais públics, comercials... Als projectes de Smart City ja tenien protagonisme la videovigilància (moltes vegades amb lectura infraroja per visió nocturna), ara ens trobem amb la normalització de la termografia i la captura directa de dades sanitàries.

Ja fa temps que s’aplicava la termografia com alternativa a la videovigilància en situacions especials, en zones fosques i no il·luminades (o no il·luminables), en cassos de boira o pluja... Les imatges tèrmiques eren una alternativa per el control en condicions difícils, totes les policies de l’estat (Guàrdia Civil, Mossos, Policia Nacional, Ertzainzes, Servei de Vigilància Duanera i Exercit) disposen de sistemes termogràfics de vigilància, càmeres de ma, o instal·lades en vehicles de terra, embarcacions i sistemes aeris inclosos drons...

Aquests sistemes van agafar protagonisme sobretot en el control de les fronteres, més concretament en el control de la frontera sud, la termografia està present als murs de Ceuta i Melilla i en les embarcacions i aeronaus de control fronterer.

Mah Jong. Guía para NO sobrevivir al coronavirus

Extret de: https://plagueandfire.noblogs.org/files/2020/05/Mah-jong.pdf i
https://terraindomita.blackblogs.org/2020/05/15/pasaportes-de-inmunidad-rastreo-de-contactos-covid-19-y-control-social/

El mah jong es un descendiente directo de un antiguo oráculo que hace miles de años consultaban los adivinos chinos. Cuando los astrónomos empezaron a registrar las progresiones del Sol, la Luna y los planetas, utilizaron un mecanismo sencillo, un tablero, para calcular las posiciones de los cuerpos celestes. El movimiento a través de los cielos se registraba moviendo unos contadores alrededor de las divisiones del tablero. Este, u otro parecido, es posiblemente también el origen de juegos muy difundidos, como el parchís, o la oca. Pero precisamente en el mah jong resultan reconocibles algunos restos de este origen, como por ejemplo en el hecho de que los puntos cardinales se encuentren invertidos, ya que se trata de representar un mapa celeste, no terrestre, o que se repartan trece fichas, que son los meses del calendario lunar.
Se atribuye tradicionalmente la invención de este juego (similar al dominó y el parchís) a Confucio, hacia el año 500 antes de nuestra era, a partir de este oráculo. Al ser Confucio aficionado a la ornitología, se llamó al juego “gorrión”. Como con muchos otros juegos (por ejemplo el ajedrez o el fútbol), sufrió modificaciones a lo largo de la historia, siendo el juego inicial que creó, supuestamente, Confucio, la base de otro posterior que surgió en época de la dinastía Tang, bajo el reinado de Tai Zong, hacia el 630 de nuestra era. Sin embargo no hay documentación de este juego hasta finales del siglo XIX, cuando militares ingleses lo describieron y lo introdujeron en Gran Bretaña. En el resto de occidente se expandió partir de 1925.
Ahora, casi 100 años después, tienes en tus manos Mah Jong, una publicación que describe más que una pandemia y sus consecuencias, un juego de estrategia con fichas, en el que influye el azar (se tiran también dados) y cuyo tablero es el mundo, siendo las fichas la población, sus sociedades y sus estados. Cada partida de este juego necesita de un máximo de 4 jugadores (pueden ser 2 o 3, e incluso 1, aunque no es tan divertido), pero éstos juegan de forma individual. Los jugadores establecen las reglas del juego, que pueden variar de una partida a otra, así como los objetivos. Un jugador se puede aliar con otro pero no se forman equipos. Sólo uno puede obtener la victoria.
Daniel Estulin, experto en geoestrategia y ex-coronel de inteligencia ruso dice que las élites no juegan al ajedrez con el mundo, sino al bridge (famoso juego de naipes). Nosotros pensamos que juegan al Mah Jong. Al fin y al cabo ¿No es que el virus comenzó en China?


En algún lugar del mundo, a principios de mayo de 2020.

LA EVOLUCIÓ DE LA SMART CITY VERSUS LA SMART CONFINAMENT, EL CAS DE SINGAPUR.

1-Català.

2-Castellano

Singapur, la “petita” ciutat/esta, un dels 4 tigres asiàtics, es el tercer centre financer del mon, el segon port per activitat i el primer per moviment de contenidors... és el setè país per Producte Interior Brut per càpita (Espanya és el 49)...

Te uns 6 milions d’habitants, casi la meitat son estrangers, és una societat multicultural  i multireligiosa, que, encara que majoritàriament d’origen xines, te també proporcions molt altes de malais i tàmils,  te 4 llengües oficials (anglès, xines, malai i tàmil)...

El nivell de vida és alt, la qualitat dels serveis (sanitat, educació, zones naturals o naturalitzades...) és també alta... (https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/sn.html ).

El miratge de societat ideal s’enterboleix en quant mirem la gestió estatal, des de la independència governa el mateix partit amb majoria absoluta (i la mateixa família), no es tolera la discrepància i les llibertats d’expressió i d’associació estan perseguides, es tracta d’un estat parlamentari autoritari i despòtic.

El control social s’exerceix més enllà de l’espai públic i penetra en la vida domestica, el sistema (des de la independència) imposa patrons de conducta, d’higiene i d’interacció social molt estrictes.

Singapur és un Smart State, un territori farcit de càmeres de vigilància i de sensors de tota mena, de fet en tots els rankings de les smart city del mon sempre ocupa els primers llocs (https://www.esmartcity.es/biblioteca/imd-smart-city-index-2019 , https://www.vidasostenible.org/back-to-the-future-singapur-la-ciudad-mas-inteligente-del-mundo/ ).

Passaports d’immunitat, rastreig de contactes... COVID19 i control social

Desprès de tenir-nos una colla de setmanes en arrest domiciliari, les institucions de l’estat (inclòs el govern de la Generalitat) estan començant a “debatre” el “desconfinament”. Igual que en la resta de passes que s’han anat fent al llarg de la crisi.

El mateix passa a la resta d’Europa i el mon, on, igual que a passat a casa nostra, l’estat està estenen els tentacles de control més enllà del que és sanitari, afegit a que la salut és una de les àrees més importants (si no la més important) de la vida humana i que el seu control genera, en cascada,  un control generalitzat.

El control post-confinament, d’una manera general, es centra en dos instruments, els certificats de salut i el rastreig dels contactes individuals. L’estat espanyol ha fet pocs passos en aquest sentit, l’únic del que tenim notícies és l’adhesió al projecte

PEPP-PT de rastreig amb bluetooth centralitzat (també s’han adherit a aquest projecte Alemanya, França, Itàlia... i 4 països més).

MOSSOS D’ESQUADRA I CAMUFLATGE

Com cada any (al menys des de 2014), ha sortit a licitació el concurs per adquirir vestuari de paisà per els mossos en operacions camuflades o en serveis protocolaris (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/notice.pscp?idDoc=60601836&reqCode=viewCn).

Aquest any l’import serà de 845.204€ amb el mateix sistema de vales bescanviables que en altres convocatòries , l’import de 2019 va ser de 760.920€, l’increment doncs ha estat d’un 11%.

La distribució per lots és també semblant, el més nombrós és el val de 200€ amb un total de 3.072 vals, seguit per els de l’import més gran, 364€ amb 226 vals, els de 200€ corresponen en sa majoria als policies que treballen al 100% del temps de paisà, els més alts a escoltes i alts comandaments.

Residències de la tercera edat i coronavirus.

El que abans era un negoci “marginal” de les germanetes de la caritat, per complir el seu destí a la terra i arrambar amb sucoses herències a acabat resultant, gracies a la demografia un dels negocis es creixement més important actualment… medicaments, complements alimentaris, ortopèdies diverses, cures domiciliaries… i residències assistides.

Segons l’IDESCAT (https://www.idescat.cat/?lang=es ) el número de persones amb més de 80 anys s’ha multiplicat per 4 entre 1981 i 2019 i la centenària per 14, el percentatge sobre el total de la població a passat de 2% al 6%… com deia un dels manaies del sector la tercera edat son “or blanc”, tenen tota una pensió per gastar, el recolzament dels fills i tot el suport que les administracions volen o poden aportar.

En una societat muntada per obtenir beneficis i que, per activa o per passiva, acceptem, la cura de la gent gran la deixem no en mans de l’estat, sinó en mans d’especuladors privats, tal com volen que passi amb tota la sanitat, la educació… i els serveis públics en general.

DE LA PANDEMIA AL PANCONTROL TELEFONIC.

Amb data d’aquest divendres s’ha publicat al BOE (https://www.boe.es/buscar/pdf/2020/BOE-A-2020-4162-consolidado.pdf ) una ordre on s’encomana a la Secretaría de Estado de Digitalización e Inteligencia Artificial, desenvolupar una App “d’autoavaluació” i geolocalització centrada en la epidèmia, un chatbot via whatsapp i finalment un estudi de mobilitat per identificar els desplaçaments durant el període d’emergència.

Son dos temes semblants, els aplicatius per un cantó i l’anàlisi via big data dels milions de dades de les operadores, hi ha però una diferència: en el primer paquet es demana als usuaris que activin la geolocalització (localització molt precisa per GPS), en el segon s’usen les dades de triangulació de les antenes repetidores, amb una precisió variable segons la mida de la cel·la però molt més imprecisa que el GPS.

L’avantatge del sistema del GPS és la precisió, la desavantatge que necessita la cooperació de l’usuari. Per contra el de triangulació és més imprecís però necessita que l’usuari del telèfon accepti res, sols es necessita la col·laboració de les empreses.