TENSOR. La UE i les seves policies ens ensumen el rastre....

El jihadisme dona excuses per a tot, per armar els cossos de seguretat de l’estat amb armes de guerra, per limitar la llibertat en las comunicacions i per augmentar el control social. La histèria de la captació i la radicalització mitjançant internet de joves conversos, de segona generació d’immigrants o de nens acaba d’adobar la cosa.

Recentment, aquest 1 de setembre, s’ha fet públic que dins del voluminós paquet de projectes d’investigació en seguretat de la UE hi ha un projecte que va en aquesta línia i en el que participen 2 socis catalans, la Universitat Pompeu Fabra i els Mossos d’esquadra a través del Departament d’Interior, és el projecte TENSOR (TENSOR ).

Aquest projecte està finançat per el programa Horitzó 2020 de Seguretat de la Unió Europea, amb un total de 4.977.200€, la resta fins a 5.618.027 l’aporten els socis (el Departament d’Interior aporta 171.175€). Es tracta del projecte: FCT-06-2015 - Law Enforcement capabilities 2: Detection and analysis of terrorist-related content on the Internet i forma part de la temática “societats segures” que te un pressupost estimat de 1.695M€ per el període 2014/2020.

Passejant per la Smart City Expo Congress amb les mans a la butxaca, passejant per el “ventre” de la bestia?.

No és massa difícil obtenir entrades per la expo de la Smart City (per el Congres no, que és molt car i ningú les regala), de fet per entre els estands abunden els estudiants de secundària i aquest any fins i tot alguns de primària (participants en una mena d’esplai tecnològic anomenat Curtcircuit). No passa el Mateix amb el Mobile World Congress que és caríssim i està blindat de segurates i polis.

Aquest any el més abundant semblen ser els estands de països (Xina, EUA, Espanya, India, Israel...) i ciutats (Nova York, Seul, Berlín, Tel Aviv....), la majoria de delegacions de ciutats i països alberguen dins seu una munior de petites i mitjanes empreses. Naturalment també hi ha els enormes estands dels gegants del tecnonegoci: Bosch, Cisco, Microsoft, Huawei, Celnex, Amazon, Audi, Airbnb, Google, IBM o Siemens i molts d’altres, disposats tots ells a no perdre ni una engruna del pastis.
 

Barcelona Smart City?... Barcelona capital de la rapinya, la cobdícia i la dominació tecnològica.

 

Amb tot l’escepticisme que mereixen les proclames de la Generalitat, de l’Ajuntament de Barcelona i dels representant de la industria local i forània, s’ha de reconèixer que la ciutat està força ben posicionada dins l’espai de la dominació TIC.

Princeses Disney, guerra d’extermini contra la autoestima de les nenes.

Les nenes i els nens han estat sempre un dels camps de batalla preferits per els agents de la dominació, hi ha una dita jesuítica (desmentida per ells mateixos) que ve a dir “deixeu-me un nen fins els set any i us el tornaré catòlic per tota la vida”, si no és certa l’atribució de la frase textual, si que és certa l’atribució del fons estratègic del seu significat.

La infància és un camp de maniobres i de conquesta per la dominació i en aquestes batalles contra la personalitat individual, cada cop te una major importància (cosa d’esperar) el mon digital.

Al segle passat fèiem campanyes contra la joguina masclista, violenta i estupiditzant, aquestes campanyes de seguida van estar superades per els mitjans emprats per els dominadors... hores d’ara qualsevol joguina a d’anar acompanyada d’una pel·lícula, una sèrie (a ser possible d’animació 3D), un videojoc i d’un arsenal de “merchandising” aclaparador.

L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, un caramel per policies i corporacions TIC.

El dia 2 d’agost el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, al seu numero 201, va publicar el Projecte de llei de creació de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya (projecte de llei). Fa uns pocs dies, el dia 20 d’octubre, el parlament va aprovar la tramitació de la llei, amb els vots a favor de JxSí, el PSC, Catalunya Si que Es Pot  i la CUP.

Aquesta “Agència” a de substituir en les seves funcions (i absorbirà la estructura) al CESICAT, el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, però si llegim el Preàmbul de la llei es veu que aquesta modificació ve condicionada principalment per la por de que al produir-se la desconnexió de l’Estat Espanyol, aquest estat desconnecti (mitjançant ciberatacs) Catalunya d’internet. Vistos el precedents dels atacs massius el 9N i  tot l’historial d’atacs recents contra els webs del govern de Catalunya (els 216 milions de ciberatacs que, diu el CESICAT, va rebre la Generalitat el 2015), es pot considerar que aquesta por te un fonament.

Muralles, murs, tanques i fronteres.

Les muralles, i també les fronteres, formen part de l’historia de la dominació. La història de les muralles se’ns explica com un procés defensiu cara a l’exterior i mai com un procés de reclusió dels qui estan a l’interior.

Hi ha una dita popular que diu “bones tanques fan bons veïns”, no se si serà certa per les persones, però sembla que per els estats sovint és totalment correcta.

La Generalitat prepara un fitxer de “pobres”.

Des de principis de 2015 el departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya (actualmentDepartament de Treball, Afers Socials i Famílies) està treballant en el projecte HÈRCULES. HÈRCULES ha de ser l’instrument que permeti tenir historia social única, una cosa semblant a l’historial mèdic, que també està centralitzat i informatitzat i que és el que s’ha intentat privatitzar darrerament a través de VISC+ (http://negreverd.blogspot.com.es/2015/05/dades-sanitaries-trafic-i-dominacio.html), que finalment sols estarà disponible per a “Centres d’Investigació Públics”, com si actualment aquests centres no estiguessin, actualment, infiltrats i controlats per les empreses sanitàries.