ELS TAXISTES I LA CIUTAT QUE NO VOLEM.

Barcelona està esdevenint poc a poc (ha estat un procés d’anys) en una ciutat diferent, acomplint els plans que es van fixar el 1992, sols anem veient el més evident, el turisme extractivista, la gentrificació (que no és en sa major part turística) i l’extensió del control social i la mercantilització de l’espai públic sota el paraigua de la smart city.

Els mossos que ronden de paisà al voltant nostre...

Com cada any ha sortit el concurs per cobrir les necessitats de vestuari de paisà per els mosso d’esquadra (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/notice.pscp?idDoc=33520976&reqCode=viewCn), aquest vestuari serveix per compensar als mossos que treballen de paisà per el desgast del seu vestuari i es lliure en forma de vals bescanviables per roba casual, de vestir o esportiva (http://negreverd.blogspot.com/2016/12/els-policies-catalans-sen-van-de.html).

No s’ha resolt encara el concurs, fins ara els anterior (2014, 2015,2016 i 2017) es van adjudicar a l’empresa ITURRI SA, especialitzada, entre altres coses en vestuari i calçat militar (http://negreverd.blogspot.com/2016/12/el-vestuari-de-paisa-dels-mossos.html), l’import de partida aquest any és de 789.880€ (el conjunt del 2014 al 2015 va pujar a 3.465.407€).

JO?...Cristianòfob!

Soc profundament cristianòfob, o millor dit catolicòfob, perquè la organització dominadora catòlica és la que a intentat (i a voltes a aconseguit) esguerrar-nos la vida, la meva i la dels meus familiars, els meus amics, el meus veïns…

L’església catòlica (i no parlem de tots els seus crims abans del 36 i a tota la postguerra, sinó del més recent, del que jo he viscut...) ha contribuït substancialment a la dissort i a la misèria sexual, misèria de relacions, misèria social... en la que vivim i viurem.

Videovigilància intel·ligent. L'Ajuntament de Barcelona i el control social.

L’Ajuntament de Barcelona malgrat proclamar-se com municipi sorgit dels “moviments socials” (que és això?), demostra una gran estimació per la videovigilància, concretament per la videovigilància “intel·ligent” sobretot per els lectors de matrícules. De fet aquesta estimació ve de lluny i sols és la continuació dels ajuntaments del PSC i de l’etapa Trias, tan els sociates, com els convergents varen fer un bon escampall de càmeres, per vigilar la seguretat ciutadana, per el transit, per el control del transport, especialment del metro (milers d’elles), per la vigilància d’edificis i equipaments....

Fa uns dies va sortir a la llum el projecte d’una macro xarxa de control de les matricules dels vehicles circulants per Barcelona, amb l’excusa de la contaminació atmosfèrica, per restringir la circulació dels vehicles vells i de cost baix (CONTROL SOCIAL VERSUS CONTAMINACIO, CONTROL DE MATRICULES ZONA RONDES)... desprès la instal·lació de càmeres al metro (VIDEOVIGILANCIA ALS TRANSPORTS DE BARCELONA).

La edició del genoma: vers l’apropiació de la natura, vers la mercantilització de la vida.

Mentre es continuen desenvolupant i elaborant nous models de la tecnologia d’edició del genoma CRISPR Cas9 (CRISPR Cas9 la maquina d'editar el genoma ), continua la batalla per veure qui es quedarà amb la patent (i els milers de milions de dòlars que generarà), si la universitat de Berkeley, l’Institut Broad (Universitat de Harvard) o l’Institut de tecnologia de Massachusets, el MIT.

De moment hi ha dos grups de patents amb possibilitats, una de Berkeley, molt genèrica i una segona de l’Institut Broad específica per cèl·lules eucariotes, de fet Broad te 13 patents tramitant-se, a primers d’any l’Oficina de Patents va donar parcialment la raó a Broad front Berkeley.

Las nombroses empreses biotecnològiques, moltes d’elles participades per els investigadors principals i finançades per fons de capital risc, estan a l’espera d’una resolució que doni el tret de sortida per la explotació comercial en profunditat de la tecnologia.

Cualsevol empresa que vulgui utilitzar les patents es troba amb dos institucions a les que abonar els royaltis. És el cas de Intellia Therapeuticas, CRISPR Therapeutics i Editas Medicine dedicades a desenvolupar productes per la salut humana, i Caribou Biosciences, ERS Genomics i el mateix Broad Institute dedicats al sector agrícola, a la creació d’eines d’investigació i “models animals” de malalties humanes.

Companyies d'aigua i dominació tecnoindustrial

Les xarxes de distribució, d’energia, de materials, d’informació... han estat fonamentals per la constitució de la societat tecnoindustrial tal com la coneixem ara, una atapeïda trama de xarxes de dominació que pràcticament no deixa espais lliures.

Dins la història de les xarxes de dominació tecnoindustrial les bàsiques han estat les de distribució d’energia, les d’enllumenat, les viàries i de tranport... les del cicle de l’aigua (proveïment i sanejament) i més recentment les de comunicacions, la de telefonia, telefonia mòbil, wifi... (http://negreverd.blogspot.com.es/2017/06/energia-llum-i-dominacio-lenllumenat.html ).

Una de les xarxes més antigues i més vitals és la de distribució d’aigua, vital per a la vida, però també vital per el sistema industrial. Al concentrar a la població (la ma d’obra), les necessitats d’aquesta població passaven a ser necessitats del sistema industrial i per tant havien de ser satisfetes (més o menys).

MURCIA smart city, videovigilància, TAV...

 

1.- Català

2.- Castellano

1.-CAT

L’etiqueta smart val per moltes coses, per casi tot. És un d’aquells conceptes que, com per exemple el de sostenibilitat, que hauria de rebre un premi al marketing polític/social.

Smartphones, smartwatch, targetes bancàries, TV... un dels significats, que s’ha mantingut durant anys en un territori fantasmagòric, és el de les smart cities.

Malgrat els intents ciutadanistes de fer-la seva, la idea de la smart city, sempre ha tingut un fot biaix tecnològic i ha estat molt lligat a dispositius de tecnologia mòbil, sensors i recol·lecció de dades...

La representació del projecte smart city és molt espectacular, però per sota de l’espectacle dels aparells per controlar l’aparcament i els simulacres de la “ciència ciutadana”, sense que en siguem massa conscients la “smart city” ha anat cristal·litzant en una cosa que transcendeix les TV, les neveres i els aparcaments intel·ligents, han anat convergint amb diferents formes de control i dominació com l’internet de les coses (IoT) o les metodologies Big Data d’anàlisi i emmagatzemament.

No ens enganyàvem, érem conscients de que la “smart city” no era res del que prometien els tecnofils, però darrerament la smart city cada cop és treu més la màscara bondadosa i ensenya els ullals del control social.