La fira SECURITY FORUM a Barcelona, mercat del control social

El dies 17 i 18 de maig d’enguany s’ha celebrat a Centre de Convencions Internacional de Conferències de Barcelona a la zona del Forum la cinquena edició del SECURITY FORUM, una fira del sector de la seguretat, especialment de la seguretat privada, encara que també participen alguns organismes públics, per exemple els 4 principals cossos policials de l’estat, els Mossos d’Esquadra, la Ertzaintza, El Cos Nacional de policia i la Guardia Civil... els mossos van donar la nota... “pintoresca” amb una parella uniformada i armada “històricament” passejant-se per un recinte farcit de tecnologia.

Per accedir a la fira sols era necessari registrar-se, per entrar al congres calia pagar un bon grapat d’euros, però visitar la fira ha estat força profitós.

Més info a http://negreverd.blogspot.com.es/2017/05/vigilancia-i-control-social-les-terres.html

http://negreverd.blogspot.com.es/2017/05/la-videovigilancia-terres-de-girona-els.html i

http://negreverd.blogspot.com.es/2017/01/la-sagrada-familia-control-social-big.html

Vigilància i control social a les terres de Tarragona

Amb pocs dies de diferència han sortit dues licitacions per instal·lar càmeres de videovigilància amb un finalitat semblant, una a Figueres per 15 càmeres al barri de Sant Joan, de la que ja hem parlar fa uns dies (http://negreverd.blogspot.com.es/2017/05/la-videovigilancia-terres-de-girona-els.html)i  l’altra a Reus amb 10 càmeres al barri de San Josep Obrer.

Els dos barris, el de Sant Joan i el de Sant Josep, tenen una característica en comú, els dos son barris de gent pobra, amb un alt percentatge de gitanos i immigrants i amb problemes socials que no han fet més que créixer els darrers anys, el control tecnològic deles càmeres és el més econòmic i eficient que tenen a l’arsenal els poderosos.

Els Mossos d'Esquadra i la seva Open Data.

El cos de policies del Govern de Catalunya, seguint la moda i una mica la legislació (transparència) a obert un apartat de “open dates” al seu web (http://mossos.gencat.cat), evidentment són les dades que ens volen facilitar i que creuen convenient (inofensiu) facilitar-nos, però no deixen de ser interessants i no està de més donar-lis un cop d’ull.

Les dades estan disponibles en tres formats: xls, csv i json (les xls serien les més accessibles per el personal amb coneixements normalets, s’obren amb un full de càlcul), estan disponibles per diversos anys (segons la dada), entre el 2011 i el 2017 (no totes per tots els anys). El procediment de descarrega és una mica empipador, doncs s’ha d’anar fent any a any, dins dels fitxers les dades estan per cada més i per organismes policials territorials (segons el fitxer...).

La informació està dividida en  7 grans blocs: dades organitzatives; activitat institucional; activitat policial, dades delinqüencials; suggeriments, agraïments i queixes; activitats de prevenció; i violència masclista i domèstica.

La videovigilància a terres de Girona, els gitanos de Figueres, els alumnes conflictius de la Seu d’Urgell i la multiplicació de càmeres a la costa.

La setmana passada ha sortit als diaris la noticia de que en el barri de Sant Joan de Figueres, l’ajuntament pensa instal·lar 15 càmeres de videovigilància per “prevenir la delinqüència”: Amb un pressupost de 250.000 euros s’intal·laran11 dispositius abans de l’octubre d’aquest any i te la aquiescència del Departament d’Interior (faltaria més)  i de la Comissió de Vídeo Vigilància... els altres 4 dispositius que faran pujar el pressupost fins els 333.000 euros s’instal·laran l’any vinent.

El ple municipal ha aprovat el Projecte executiu de la videovigilància, segurament és una mesura cosmètica davant la impotència municipal, ja que el calendari per fer efectiu un concurs per la instal·lació és pràcticament impossible, amb celeritat s’instal·laran a finals d’any o a principis del que ve.

Val a dir que el barri de Sant Joan és el barri gitano de Figueres, però cap regidor estableix connexió amb el fet, sembla que fora d’aquest barri, a Figueres no deu haver “delinqüència”.

De fet sempre la videovigilància es dedica o be a controlar directament als mes pobres, o be a controlar l’accés als bens i serveis dels més rics.

EXCLUSION, material sobre la identificació amb ADN

Excel·lent material sobre l'us de l'ADN com eina de control, podeu descarregar el fanzine a EXCLUSION, identificación por el ADN. 

Al blog de solidaritat rebel (https://solidaritatrebel.noblogs.org) podreu consultar altres materials i notícies recents.

Els “nous” explotadors de la economia digital: DELIVEROO, CABIFY, GLOVO, STUART, WALLOC....

Poc a poc la “nova economia digital col·laborativa” (economia de la servitud) es va estenent per Catalunya, sobretot a l’àrea de Barcelona, però també per altres llocs, ja siguin capitals provincials o comarcals o zones turístiques de costa. Les bicis de DELIVEROO , GLOVO i STUART son cada cop més abundants als nostres carrers, transportant tota mena de productes, els vehicles de CABIFY no son massa visibles donat que utilitzen cotxes sense identificació amb llicència VTC (vehicle amb conductor). UBER està desapareguda des de el colp judicial i ha demostrat poca capacitat d’adaptació per fer el mateix que ha fet CABIFY. Però els vehicles VTC comencen a notar-se, sobretot des de que el seu nombre es va incrementant a rel d’una cadena de sentències.

NO ÉS GENTRIFICACIÓ!!, ÈS ABURGESAMENT!!

Si hi ha una paraula de moda als “moviments socials” actuals és la de gentrificació, és una paraula grossa, gairebé una paraulota.

Com totes les grans paraules va carregada amb bala, amb bala de gros calibre per els dominats... no per els dominadors, per ells va carregada amb perdigó fi, del que no fa mal a mamífers grossos.

Segurament és una d’aquestes paraules que acaben servint per usos molt diferents i diversos, com ha sigut el cas d’interculturalitat, el desenvolupament sostenible, o, ara mateix la “economia circular”. Tot plegat paranys, paranys on han caiguts tots aquells que no han sabut... o no han pogut esquivar-los.

Gentrificació ve del terme anglès gentry (com no podia ser d’altra manera, tenint en conte el sistema de dominació lingüística actual), que vol dir més o menys aristòcrata menut (quiero y no puedo) i, per extensió burgesos i funcionaris benestants. El terme equivalent en català seria més aviat aburgesament, però com que ara ningú vol ser burgès (ni acusar a ningú de burgés), i la situació urbana és més complicada del que ens expliquen, doncs agafem noms especialitzats de significat dubtós i que no formen part del vocabulari de la major part del personal.