L’accident del tren d’Ohio, podria passar a casa nostra??

El dia 3 de Febrer va haver el descarrilament d’un tren al poble de East Palestine un poble de Ohio de 4.700 habitants, el tren transportava productes químics perillosos i es va incendiar produint un núvol de fum i la evacuació del poble.

“Controlat” l’episodi, molts veïns es negaren a tornar i al·legaven problemes respiratoris erupcions a la pell i malestars generals, el tema es va enterbolir amb una visita de Trump a la localitat (amb convit a hamburgueses per a tots els bombers), aquest fet i la propaganda del loby químic va convertir en “cospiranoics” als habitants, i bona part de la premsa va mofar-se dels “rednecks” ignorants i espantadissos. 

Però en un comunicat de l’Agencia de Medi Ambient dels EUA (EPA) es donava un llistat dels components que s’havien escapat per la fuita, com es pot veure a les fitxes ERIC, fitxes dirigides a bomber i equips d’emergència, els riscos no son cap broma (informe de la EPA ):

Contra la devastació, contra els aeroports!!

A Catalunya els macroprojectes apareixen i desapareixen segons el vent que bufa... el vent corporatiu/financer, el vent polític o els dos. Sembla que els capitalistes catalans (sobretot els de Barcelona) funcionen a cop de macroprojecte. Funcionen així al menys des de la Exposició Universal de 1888, passant per l’enyorat 1992 i ara amb la nova llaminadura de la Copa Amèrica de Vela.

Alguns han estat un èxit (èxit per els promotors), sols cal mirar la maranya de vies de comunicació AVE’s i autopistes que travessen el país, o el port de Barcelona ampliat en diverses fases i que va necessitar desviar el Llobregat, també tota la collita de polígons “industrials” a cada racó... Altres un nyap, com la instal·lació del ITER a Catalunya, el Fòrum Universal de les Cultures del 2004 o els Jocs Olímpics d’Hivern als Pirineus.

Ara al teatre polític ens representen la funció de les tres infraestructures “clau” (claus segons el PSC y la patronal de Foment), s’exigeix l’aprovació del pla urbanístic per al Hard Rock al Camp de Tarragona (https://aturemhardrock.cat/blog/ ), la construcció del Quart Cinturó al Vallès (http://territori.scot.cat/cat/notices/2013/02/autovia_b_40_quart_cinturO_3196.php ) i l’ampliació de l’aeroport del Prat (https://zeroportbcn.wordpress.com/ ). 

S’ha assolit la quadratura del cercle, tots han guanyat i tots estan contents. 

Però el fet és que amb el pacte dels pressupostos es reobren uns projectes que no han estat mai tancats, sols sotmesos a estira i arronses entre faccions del capitalisme català i capitalisme estatal. Tot queda en qui s’apropia dels rèdits econòmics i/o polítics de fer o no fer, el perjudici és per la terra i els seus habitants.

Les memòries de la Fiscalia General de l'Estat

Ha estat mot comentat l’informe de la Fiscalia General de l’Estat d’enguany (analitzant l’any 2021) sobretot per la consideració dins l’apartat del “terrorisme” d’organitzacions legals de trajectòria sobradament pacífica... http://negreverd.blogspot.com/2019/09/memoria-de-la-fiscalia-videovigilancia.html

Les memòries de la Fiscalia General s’elaboren a partir dels informes de la resta de fiscalies i es de suposar que el l’apartat de “terrorisme” a partir d’altres informes enviats per fiscalies de rang inferior i a aquesta per fantasiosos serveis policials.

La Guardia Civil adquireix nous aparells d’espionatge.

Aquest més de juny s’han anunciat dos concursos per l’adquisició de dos tipus d’aparells per el Departament d’Enginyeria del Servei de Criminalistica de la Guardia Civil, l’objectiu és l’obtenció de proves en aparells electrònics.

 La primera, anunciada el 28/6/22 (https://contrataciondelestado.es/wps/portal/!ut/p/b0/DcqxCoAgEADQD3K4JRoCB4NmcbJc4lCrw9MczO_P8cEDBzu4gp1ubPQW5OEjxFiZSlpCbMgcTyZPDf0IYMGBo7B1hkNYfqyeKSn_XROuWnTDRkqoOasflB0NSQ!!/ ) correspon a equips per el desbloqueig d’aparells electrònics xifrats, independentment de la marca, model i tipus de xifrat. Els aparells objectiu que es citen als plecs son els sistemes electrònics  de frau bancari, els sistemes de la electrònica de l’automòbil i... naturalment els smartphones. Especialment aquesta contractació va dirigida al debloqueig de terminals Apple de tota mena d’iPhone i d’iPad.

 

 

 

 

 

 

 En total per 43.500€ (IVA inclòs) es liciten un total de 11 equips en grups que sembla que tenen com diferencia els tipus de processadors (Intel, T2 o M1 Max). Això fa que mes o menys cada dispositiu vingui a costar de mitjana uns 4.000€ i que és segur que cap supera els 16.000, això fa pensar que qualsevol policia els podria adquirir com a contracte menor, sense plecs ni publicitat.

 La segona anunciada el 29/6/22 (https://contrataciondelestado.es/wps/wcm/connect/ac466ea7-f4f9-4123-82bb-10233a5b2d74/DOC20220629112708PPT.pdf?MOD=AJPERES ), correspon a equips per el buidat d’informació de smartphones, utilitzant les paraules que apareixen als plecs “La implantación total del uso de los Smartphone en el ámbito personal, la cantidad y utilidad de la información que recopilan sobre el usuario, que se puede utilizar para conocer los detalles de hechos delictivos, circunstancias y conexiones de los investigados, hacen que este tipo de indicios sean imprescindibles en cualquier investigación policial, casi con la misma importancia que los estudios de ADN”.

L’Ajuntament de Barcelona ens vol vigilar mitjançant drons…

 

El 27 d’abril es va publicar un anunci per la licitació d’uns “Serveis tècnics per a l'obtenció d'imatges i vídeo a la ciutat de Barcelona mitjançant tecnologia dron per millorar la gestió de l'espai públic amb mesures de contractació pública sostenible” (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/notice.pscp?idDoc=100261743&reqCode=viewCn ), per un import de 169.279€.

És un nou capítol de l’afany videovigilador que aquests darrers temps ha anat desenvolupant l’Ajuntament de Barcelona (http://negreverd.blogspot.com/2022/01/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la.html ).

El “Pegasus” català. El Sistema d’Intercepció de les Comunicacions dels Mossos d’Esquadra (SILTEC).

Les intercepcions de les comunicacions de polítics, parlamentaris i periodistes està a casi totes les primeres planes dels diaris d’aquests dies, l’aplicatiu Pagasus de l’empresa israeliana NSO es presenta com la síntesi de l’autoritarisme, ens preguntem per les autoritzacions judicials d’aquestes intercepcions, però ningú es pregunta per la identitat (i rellevància social) d’altres “usuaris” de l’eina informàtica, opositors extraparlamentaris i presumptes narcotraficants i gihadistes no semblen despertar la empatia dels polítics, “societat civil” i medis de comunicació.

Però el fet és que no sols l’estat central esta interessat (fins el límit de la morbositat) en conèixer i interceptar les comunicacions de les persones que habiten el seu territori (i més enllà), també estructures de l’estat central a la “perifèria” com las autonomies que tenen serveis policials al seu càrrec (per exemple la Generalitat de Catalunya) també son força llaminers de les dades dels seus “súbdits” (http://negreverd.blogspot.com/2017/09/el-sistema-dintercepcio-de-las.html ).

L’Ajuntament dels comuns a Barcelona, o la passió per la videovigilància. Part 4: milers de càmeres intel·ligents, el control social i la videovigilància als autobusos de Barcelona.

A l’actual societat de la producció i el consum la mobilitat de les persones, el seu transport, te una importància cabdal, anar de casa al treball, de casa al punt de consum de bens i serveis i el retorn al domicili son baules d’una cadena de producció d’alienació i dissort.

Al menys de moment, ja que el teletreball, la compra online i el lleure en línia (fins i tot l’activitat “física”) fan innecessària la mobilitat per un segment important de la població afegint la solitud a la dissort i l’alienació.

A la zona del Sistema Tarifari Integrat les persones que es desplacen per treball o estudis, gasten entre 30 minuts i una hora en anar i tornar de la feina i si és mobilitat intermunicipal, amb transport públic, el temps consumit pot ser de fins una hora i mitja o dos hores, una part important del temps “lliure” amb un clar biaix de classe (https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/handle/11703/115924).

El transport, sobretot el transport públic, és un espai sensible on poden passar moltes coses i on les persones no estan sotmeses als lligams del treball i del consum, al voltant del transport públic s’han generat nombroses insurreccions, la vaga de tramvies de 1951 a Barcelona, “el estallido” de Xile del 2019 (http://www.scielo.org.co/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1692-715X2021000200230 )i molts d’altres.

Fins i tot en el cas del transport privat els impostos i el preu del combustible han generat protestes importants, com la de les gilets jaunes (2018) a o els bonnets rouges (2013) a França els dos de caire antifiscal (i molt més...).